Dijous:

En el Reich:

Werner von Blomberg va ordenar a les Forces Armades que es preparessin per una possible guerra contra Txecoslovàquia. El ministre va redactar un informe catalogat com a Alt Secret del que es varen fer quatre pàgines sobre la situació internacional i va escriure que la situació política en general justificava la suposició de que Alemanya no tenia la necessitat de prevenir-se contra cap atac, però sí que demanava preparar-se per la guerra per part de les forces armades per la canviant situació política en el món. Von Blomberg va afegir que pràcticament totes les nacions no tenien pretensions agressives, sobretot les potències occidentals, i que molts Estats no estaven preparats per la guerra, sobretot la Unió Soviètica. El ministre detallava dos cassos de guerra pels que havien sigut redactats els plans: Guerra en dos fronts amb la principal lluita a l’oest (Pla Rot) i una guerra en dos fronts amb la lluita principal en el sud-est (Pla Grün). Sobre una guerra a l’est, el mariscal afirmava que podria començar amb una operació per sorpresa contra Txecoslovàquia amb l’objectiu d’aturar l’atac imminent d’una coalició “enemiga” i va subratllar que les condicions necessàries per justificar políticament aquesta acció davant els ulls de la llei internacions s’havien de crear prèviament. Per un atac contra Txecoslovàquia es va pensar en tres possibles preparatius especials: Intervenció armada contra Àustria (Cas Otto), combinacions bèl·liques amb l’Espanya comunista (Cas Richard) i una guerra contra Gran Bretanya, Polònia i Lituània (Ampliació del Pla Rot i Grün). El ministre va deixar advertit que els britànics utilitzarien tots els recursos econòmics i militars contra ells, i que s’hi s’unissin amb els polonesos i els lituans la posició militar alemanya quedaria molt tocada fins arribar a un punt desesperant. Per aquest fet, afirmava que els caps polítics farien tot el possible per mantenir aquests països en la neutralitat, sobre la Gran Bretanya.