Divendres:

En el Reich:

A Berchtesgaden, Adolf Hitler es va reunir amb lord Halifax, que va anar a la visita com a enviat especial del primer ministre Neville Chamberlain per dir-li fins a quin punt Gran Bretanya estava disposada a fer concessions en l’àmbit d’expansió territorial alemanya. El ministre britànic anava a la visita acompanyat per Ivone Kirkpatrick. Era la primera reunió de Hitler amb un ministre britànic des de la visita de John Simon i Anthony Eden el març de 1935. Segons sembla i tal com va explicar posteriorment Halifax, el lord britànic va confondre a Hitler amb un lacai quan li va obrir la porta del cotxe a les tres de la tarda. Un cop saludats, Hitler el va acompanyar cap al guarda-roba, on el lord va deixar-hi l’abric i dos jerseis de llana, per després portar-lo al seu estudi per començar la reunió.

En la reunió també hi havia Constantin von Neurath i el traductor Paul Schmidt. Hitler, que estava de molt mal humor i volia posar-li en dubte el valor que pogués tenir qualsevol intent per arribar a un acord amb ells, els britànics, va insistir que les discussions entre els dos països necessitarien una preparació extraordinàriament prudent. Quan Hitler li va plantejar la qüestió colonial, Halifax, tal i com havia estipulat el Ministeri d’Afers Exteriors, li va respondre que es podria resoldre en el marc d’un acord general. Llavors, el lord britànic li va suggerir que el govern britànic estaria disposat a acceptar un canvi en l’estatus d’Àustria, Txecoslovàquia i Danzig sempre hi quan es produís a través d’una evolució pacífica. Hitler li va respondre que no tenia intenció d’annexionar Àustria ni de sotmetre-la a una dependència política. Després varen portar el lord a una saleta de la casa, on li varen oferir una enorme tassa de xocolata calenta amb nata muntada. En parlar de l’Índia, Hitler li va aconsellar que afusellessin a Mahatma Gandhi. Halifax, per canviar de tema, li va suggerir en dues ocasions que Gran Bretanya estaria disposada en tornar les antigues colònies alemanyes si estaven disposats a firmar un acord europeu.

Després de la reunió, que va durar una hora, i un cop lord Halifax era fora, Hitler es va mostrar eufòric. En els legionaris austríacs que desfilaven per davant de la mansió, Hitler els va prometre que aviat arribaria l’hora d’unir els dos pobles. Durant el sopar, les amigues d’Eva Braun varen fer burla de lord Halifax i la seva figura llarga, però Hitler el va defensar dient que era un polític intel·ligent, que donava suport a les demandes d’Alemanya i va recalcar que Halifax li havia assegurat que la Gran Bretanya no posaria impediments a Alemanya en la seva política respecte a Àustria. És més, segons Hitler, lord Halifax li havia dit que volia establir un pacte amb Alemanya paral·lel al de l’Eix Berlín–Roma. Eufòric, el dictador va afirmar que ell sempre havia defensat que ell i els britànics s’acabarien entenent perquè tenien el mateix objectiu de destruir el bolxevisme.

Halifax, per la seva part, va anotar en el seu Diari que havia trobat a un Hitler molt sincer i desitjós d’aconseguir relacions amistoses amb la Gran Bretanya. Chamberlain va pensar que la reunió havia sigut tot un èxit perquè, en la seva opinió, el seu ministre havia sabut crear una atmosfera on havia sigut possible discutir amb Alemanya les qüestions pràctiques que plantejava un acord europeu. Halifax va afirmar més tard en els demés ministre que Hitler no tenia en ment posar-se en cap aventura immediata i va proposar donar-li alguns territoris colonials.

Després de la reunió amb el dictador, Halifax es va dirigir a la mansió del Carinhall per reunir-se amb Hermann Göering.