Dijous:

En el Reich:

En el despatx del comte Wolf Heinrich Graf Helldorf varen arribar informes que explicaven el passat i la vida de la nova esposa del ministre de Guerra, Werner von Blomberg, la senyora Margarethe Gruhn. En els informes es deia que la mare de la Gruhn treballava en el carrer Elizabeth, de la població de Neukollen, en un saló de massatges que donava molt de parlar i que havia sigut vigilada per la policia de moralitat i bones costums, i que a més havia sigut condemnada en dues ocasions. En un altre informe es deia que Margarethe es dedicava a la prostitució i que havia sigut detinguda diverses vegades en set ciutats alemanyes per aquesta pràctica. A part, se li havia descobert un tràfic de fotos pornogràfiques i després d’una investigació se l’havia identificat i detinguda per haver posat per aquelles fotografies. Helldorf, alertat, va avisar al general Wilhelm Keitel perquè avisés al ministre Von Blomberg, de qui era consogre, de totes aquelles informacions i l’ajudés. Keitel va enviar tots els dossiers que havia rebut al ministre Hermann Göering, que no va dubtar en conspirar contra el seu company. Precisament, aquell dia Von Blomberg va aparèixer en el seu despatx del Ministeri de Guerra per tornar a la feina després d’haver d’interrompre la seva Lluna de Mel en tenir la mare malalta.

---

Una mestra de 38 anys del districte del Ruhr va tenir que comparèixer davant el Tribunal Especial de Düsseldorf perquè havia explicat un acudit crític amb el règim i un dels seus alumnes ho va explicar en el seu pare, que aquest no va dubtar en denunciar la mestra del seu fill a la Gestapo, que la va detenir. La mestra va ser condemnada a pagar una multa i se li va tenir en compte les tres setmanes que havia passat a la presó.

A la Gran Bretanya:

Anthony Eden va convèncer finalment a Neville Chamberlain perquè anul·lés la petició que l’hi havia fet a Franklin Delano Roosevelt perquè aplacés el seu pla per calmar les tensions internacionals. Però aquest canvi de rumb va arribar massa tard, ja que el president nord-americà es va desdir de fer la seva crida a les potències totalitàries perquè apostessin per la pau a canvi d’un nou marc comercial.