Dimecres:
La crisi Blomberg-Fritsch:
Després de que Hermann Göering li mostrés a Adolf Hitler que la nova esposa de Werner von Blomberg, Margarethe Gruhn, havia sigut fotografiada per calendaris pornogràfics i tenia antecedents policials com a prostituta, el dictador, molt enfadat, va dir que si un mariscal de camp es podia casar amb una ramera, qualsevol cosa era possible. Alfred Jodl va escriure consternat en el seu Diari:
Quanta influència pot exercir una dona, tot i que sense adonar-se’n, en la història d’una nació i, per tant, en la del món! Un té la sensació d’estar vivint una hora fatídica pel poble alemany.
Mentrestant, Von Blomberg es dirigia, vestit de paisà tal hi com li havia ordenat Hitler el dia anterior, a la Cancelleria del Reich per dimitir com a ministre de Guerra. En arribar a l’entrada de l’edifici, a les cinc de la tarda, els guàrdies no el varen saludar amb la salutació corresponent a la seva graduació. A la reunió també hi serien presents Wilhelm Keitel i Constantin von Neurath. Hitler li va exigir a Keitel que no parlés, que es posés darrere de Von Blomberg i prengués notes. Un cop es va reunir amb Hitler a l’estudi del dictador, el ministre va dimitir del seu càrrec, però el líder alemany es va mostrar molt amable amb ell, i li va assegurar que no havia tingut res a veure amb aquell afer i que tot era culpa dels cossos d’oficial que havien insistit en aquella qüestió. Fins i tot el va consolar.
En parlar amb Keitel d’aquell afer, Hitler va parlar de la seva gran admiració que sentia per Von Blomberg i del seu sentiment de deute cap a ell, però també li va relatar que estava ofès perquè havia abusat de la seva condició com testimoni de boda. A continuació li va preguntar si el cos d’oficials hauria acceptat un matrimoni com aquell. Keitel, que estava parlant del seu consogre, li va explicar que no s’hagués acceptat. Llavors, Hitler li va confessar que li havia regalat a Von Blomberg com a regal de noces una volta al mon i l’hi havia expressat la seva confiança de que estigués fora d’Alemanya durant un any. A continuació, Hitler li va preguntar qui creia que podia ser el successor de Von Blomberg en el Ministeri de Guerra. Von Blomberg va proposar Göering, però Hitler el va descartar d’immediat perquè dirigia el Pla Quadriennal i la Luftwaffe. A continuació va suggerir a Werner von Fritsch. Canviant-li l’expressió de la cara, Hitler va rodejar la taula del seu escriptori i li va entregar una acta de processament firmada per Frantz Gürtner acusant a Fritsch d’un delicte contra el paràgraf 175 del codi penal. Hitler li va confessar que feia temps que tenia aquella acte a les seves mans, però que ho havia ignorat fins llavors perquè no s’havia cregut la confessió. Keitel tampoc s’ho va creure i li va dir que deuria ser un error d’identitat o una calúmnia. Hitler només li va demanar silenci i llavors li va demanar pel qui hauria de ser el successor de Von Fritsch. Keitel va proposar a Gerd von Rundstedt. El dictador li va respondre que el tenia en alta estima i que l’acceptaria sense problemes tot i la seva hostilitat contra la ideologia nacionalsocialista, però per ell era massa vell. Llavors, Keitel li va proposar el nom de Walter von Brauchitsch. Hitler es va quedar en silenci durant uns instants fins que li va preguntar per Walter von Reichenau. Keitel li va dir que no era suficientment rigorós i el va acusar de ser superficial i poc estimat. Hitler li va donar la raó en part, però li va suggerir que estava sent massa dur. Keitel va tornar a insistir en Von Brauchitsch, ja que segons ell era un bon organitzador i formador capaç i un líder molt ben valorat dins l’Exèrcit. Hitler li va prometre que parlaria amb Von Brauchitsch i el va obligar un cop més a guardar silenci i li va ordenar que es reunís amb ell la tarda següent.
Més tard, el coronel Friedrich Hossbach li va comunicar a Hitler que havia informat la nit anterior a Von Fritsch sobre les acusacions que queien sobre ell perquè considerava que era el més just. Hitler, que li havien desobeït les ordres, va dir-li que tot estava en ordre i que Von Fritsch podria ser nomenat ministre de l’Exèrcit en substitució de Von Blomberg. Hossbach no sabia que estaven preparant una operació per fer dimitir a Von Fritsch per les acusacions de pagar diners per tapar unes suposades relacions homosexuals.
A les sis de la tarda, Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler, Hossbach, Gürtner i Göering per decidir què havien de fer amb Von Fritsch. El dictador encara no estava decidit sobre què havia de fer, i va ser Göering qui el va convèncer perquè el fes dimitir. Hossbach li va aconsellar de que parlés amb Von Fritsch. Pensant quina era la millor elecció, Hitler va accedir a parlar amb ell i va ordenar que es presentés a la Cancelleria. Al mateix moment, quatre oficials de la Gestapo varen ser enviats al camp de concentració de Börgermoor, en el Ernsland, a buscar a Schmidt, l’home que acusava a Von Fritsch de ser homosexual, per dur-lo a Berlín.
Al vespre, Göering, Himmler i Hitler es varen reunir a la biblioteca privada del dictador a la Cancelleria per reunir-se amb Von Fritsch. Llavors, Hitler va fer cridar a Hossbach i al general Von Fritsch, que va arribar a la Cancelleria amb el seu automòbil que va aparcar en el patí de la Cancelleria. Abans d’entrar a la biblioteca, Hossbach l’hi havia confessat a Von Fritsch que havien portat testimonis que l’acusaven de ser homosexual, però el cap de l’Exèrcit no s’ho va creure i va exclamar que no hi podien haver testimonis d’una cosa que no era certa. Després d’entrar al despatx, Hitler va tenir una tensa conversació amb Von Fritsch i el va acusar de pràctiques homosexuals i li va explicar que un expedient de la Gestapo ho relatava tot. Von Fritsch es va negar davant de Hitler a defensar-se d’aquella acusació perquè considerava que era un atac contra el seu “bon nom”. En realitat, l’informe de la Gestapo era un expedient erroni que Himmler havia manipulat. Veient que no admetia la seva homosexualitat, Hitler li va donar l’expedient que l’acusava d’homosexual i va obrir una porta lateral per fer passar a l’ex presidiari Schmidt, que li varen preguntar si reconeixia a Von Fritsch. Aquell home va respondre que sí, que era ell, que l’havia sorprès realitzant actes homosexuals en una fosc carrer proper a l’estació de ferrocarril de Potsdam amb un tipus dels baixos fons anomenat Joe el Bavarès. Segons va narrar Schmidt, Von Fritsch l’hauria pagat perquè callés i que els pagaments només s’aturaven quan la justícia el tancava a la presó. Sense entendre res, Schmidt mentia hi havia sigut alliçonat per la Gestapo perquè el senyalés, Von Fritsch, de forma pausada i tranquil·la, va assegurar que no el coneixia de res, però es va sentir massa ofès per contestar. Hitler li va demanar que dimitís, però el cap de l’Exèrcit s’hi va negar i li va demanar a canvi ser jutjat per un tribunal d’honor. Finalment, Von Fritsch es va agafar la baixa indefinida i va abandonar la Cancelleria.
En el Reich:
Les redaccions de premsa alemanya s’estaven preparant per publicar l’article de fons per commemorar el cinquè aniversari de la pujada al poder del nazis, el 30 de gener. Totes les editorials varen coincidir en titulars com: La bondat de Hitler, La rectitud del Tercer Reich i L’amor a la veritat professat per Hitler.
Himmler va ordenar a la Gestapo i a la Kripo l’internament dels refractaris al treball en els camps de concentració. Aquesta operació es va anomenar Campanya nacional contra els ganduls, i es definia com a gandul a tota aquella persona apte pel treball que hagués deixat un treball dos cops sense cap motiu.
Diari del Tercer Reich 