Dijous:
En la crisi Blomberg-Fritsch:
A les onze del matí, l’ex ministre de Defensa, el general Werner von Blomberg, que es va veure obligat a dimitir del seu càrrec de ministre quan es va saber que la seva nova esposa, Margarethe Gruhn, havia posat el 1931 per unes fotos pornogràfiques preses per un jueu txec i que també havia format part d’un registre de conegudes prostitutes de la policia de Berlín, es va dirigir vestit de paisà a la Cancelleria per reunir-se amb Adolf Hitler. Després de tractar-lo amb cortesia i de desitjar-li unes felices vacances a Itàlia, concretament a Capri, li va preguntar, com havia fet el dia anterior amb Wilhelm Keitel, qui havia de ser el seu substitut com a ministre de l’Exèrcit. Von Blomberg li va respondre que hauria de ser el ministre Hermann Göering, però Hitler li va dir que era impossible perquè no tenia la talla per un càrrec tant important. Llavors, Von Blomberg li va dir el nom del general Werner von Fritsch, i Hitler li va respondre que aquest encara menys. A continuació, Von Blomberg li va dir que el millor que podia fer era que l’ocupés ell mateix el càrrec, resposta que ara sí que va satisfer en el dictador. Després, Hitler li va dir que escriuria una carta en el dictador Benito Mussolini per demanar-li que el cuidés durant les seves vacances d’un any a Itàlia. Per culpa d’aquella crisi amb el seu ministre i amb el cap de l’Exèrcit, Hitler, que estava pàl·lid i cansat de l’assumpte, no dormia bé des de feia nits, va cancel·lar el seu gran discurs davant del Reichstag de l’aniversari de la pujada al poder i la reunió del gabinet del Reich. Aquesta va ser l’última vegada que es varen veure el ja ex ministre de Defensa i el dictador.
Tot i que Hitler va demanar que Von Blomberg gaudís d’una bona estada a Itàlia, l’almirall Erich Raeder va enviar el seu ajudant, el tinent Von Wangenheim, a Capri per demanar-li a Von Blomberg que, per honor a la oficialitat, es divorciés. Però el tinent no va complir les ordres de Raeder i es va excedir perquè li va suggerir en el seu antic cap que es suïcidés i, inclús, li va deixar un revòlver. Von Blomberg no va acceptar l’arma.
A la tarda, tal hi com li havia demanat Hitler, Keitel es va presentar a la Cancelleria per reunir-se amb el dictador. Hitler li va explicar que Von Fritsch estava fortament incriminat i que resultava impossible que continués en el seu càrrec de cap de l’Exèrcit. Llavors va començar a renegar contra Friedrich Hossbach per haver advertit a Von Fritsch de les acusacions que hi havia contra ell i va afirmar que no el volia veure més. Keitel li va dir que li explicaria a Hossbach el malestar que hi havia contra ell i que li suggeriria que fos substituït. Keitel li va proposar el nom de Rudolf Schmundt i Hitler el va acceptar de bones a primeres. Llavors, Keitel li va tornar a insistir de que posés a Göering en el lloc de Von Blomberg, però Hitler li va replicar que ja havia decidit que seria ell mateix qui assumiria el Comandament Suprem, mentre ell, Keitel, continuaria com a cap de l’Estat Major. Keitel va acceptar-ho sense protestar. Aquella mateixa tarda, Hitler es va reunir amb el general Ludwig Beck per explicar-li els motius del relleu de Von Fritsch.
El director ministerial Heinrich Rosenberg, cap de l’Assessoria jurídica militar del Ministeri de Guerra, va fer saber al general Keitel que el Tribunal especial que havia de jutjar al comandant suprem era totalment inadmissible. Qualsevol oficial li corresponia un Consell militar i, segons dictaminava el paràgraf 11 del Codi de Justícia militar, el propi Hitler era qui havia d’assignar el jutge i el Consell. Keitel es va sorprendre i li va inquietar que no fessin les coses tal hi com deia el codi militar. El ministre de Justícia, Franz Gürtner, també era de la mateixa opinió que Keitel i li va fer saber a Hitler, que no va tenir més remei que designar un Tribunal integrat per comandants suprems de la Wehrmacht més dos presidents senatorials en el Consell superior de les Forces Armades i Göering va ser nomenat president del Tribunal.
Al mateix dia, Von Fritsch, complint ordres de Hitler, es va dirigir al quarter general de la Gestapo a la Prinz-Albrechtstrasse 8 per ser sotmès a un interrogatori. Un cop va arribar-hi si va trobat a tots els col·laboradors d’Otto Schmidt, qui suposadament li feia xantatge per amagar la seva presumpte homosexualitat, i que havien sigut reunits al quarter per ordres de Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich. Abans de començar l’interrogatori per part del Oberführer SS Werner Best en presència del consultor criminalista Franz Josef Huber, els suposats companys de Schmidt no varen obeir les ordres de Himmler i Heydrich, i varen declarar que no coneixien a Von Fritsch. El comissari de policia, Josef Meisinger, no va tenir més remei que començar l’interrogatori sense el factor sorpresa que esperaven contra l’ex cap de l’Alt Comandament. Schmidt va mantenir les seves acusacions amb fermesa, tot i que va explicar detalls erronis com per exemple que Von Fritsch fumava, cosa que no feia des de 1925, que tenia un abric de pell, abric que no tenia, i es va equivocar de rang militar. Veient els errors que cometia, Von Fritsch va negar amb més fermesa haver tingut cap tipus de relació amb aquell home. Tot i la falta de proves, Von Fritsch va ser declarat indisponible per ser cap de l’Alt Comandament per raons de salut. La seva dimissió no es va fer pública fins el 4 de febrer de 1938.
Keitel aquella tarda es va reunir amb Von Fritsch per posar-se a la seva disposició en cas de que el necessités. El encara cap de l’Exèrcit li va mostrar la seva dimissió per escrit que tenia damunt la taula i en la que contenia una petició per ser jutjat per un tribunal militar. Quan Von Fritsch va tornar al seu apartament, en la Bendlerstrasse, es va reunir amb el general Beck, que li va preguntar si eren certes les acusacions que feia Hitler sobre la seva persona. Von Fritsch li va negar tals acusacions. Ja al vespre, Beck es va tornar a reunir amb Hitler i li va demanar que al cap de l’Exèrcit se li concedís l’oportunitat de defensar-se davant d’un tribunal d’honor.