Divendres:

En la crisi Blomberg-Fritsch:

Adolf Hitler va fer molts ajustaments tant dins del seu executiu com a dins de l’Exèrcit. Un dels canvis més importants va ser l’anunci de que el general Werner von Blomberg s’havia retirat com a ministre de Guerra per motius de salut. Per acomiadar-se d’ell, li va escriure una missiva on li donava les gràcies pels seus serveis prestats. Hitler va anunciar que assumiria les funcions del Ministeri de Guerra, que a partir d’aquell moment desapareixeria. Per substituir-lo va crear un Alt Comandament de les Forces Armades (Oberkommando der Wehrmacht, OKW). Hitler va firmar un decret que deia que ell assumiria directament i personalment el comandament de totes les forces armades amb poders absoluts, i que el OKW seria liderat per Wilhelm Keitel. Per la seva part, el Abwehr va passar a denominar-se oficialment Amt Ausland/Abwehr im Oberkommando der Wehrmacht (Afers Exteriors/Oficina de Defensa de les Forces Armades de l’Alt Estat Major). Al mateix temps de que anunciava que Von Blomberg deixava el seu càrrec, també es notificava que Werner von Fritsch s’havia retirat com a cap de l’Alt Comandament de l’Exèrcit per també motius de salut. Hitler, igual que amb Von Blomberg, va escriure-li una missiva per agrair-li els seus serveis prestats i la seva actuació en la reconstrucció de l’Exèrcit. En el lloc de Von Fritsch va ser nomenat el general d’artilleria Walter von Brauchitsch. Un cop confirmades les destitucions, a la nit, Hitler va pronunciar un discurs per ràdio per explicar la dimissió de Von Blomberg i de Von Fritsch i va anunciar que suprimia el Ministeri de Guerra. Per justificar tots aquells canvis, va dir que s’havien efectuat per aconseguir la concentració més sòlida de totes les forces polítiques, militars i econòmiques en les seves mans. A més, es va destituir a 13 generals, i altres 43 varen ser traslladats o varen passar a la reserva. La mateixa sort varen patir cert número d’oficials d’alta graduació. Personalment, Hitler va nomenar a Hermann Göering general mariscal de camp.

Continuant amb els retocs ara dins del seu govern, Hitler també va acceptar la dimissió de Constantin von Neurath com a ministre d’Afers Exteriors i va nomenar a Joachim von Ribbentrop en el seu lloc. Von Neurath va ser nomenat president del Gabinet Ministerial secret i va conservar el títol de ministre. En una carta manuscrita dirigia a Von Neurath, li va manifestar que utilitzaria la seva experiència com a diplomàtic. També va cessar en persona a l’ambaixador a Itàlia, Ulrich von Hassell, pel seu rebuig a la seva política exterior estant encontra del pacte entre Alemanya, Itàlia i Japó. També va ser rellevat l’ambaixador de Tòquio, Herbert von Dirksen. Els altres canvis importants que va fer Hitler en aquella jornada varen ser els nomenaments d’Ernst von Weizsäcker com a Secretari d’Estat i el del doctor Ernst Woermann com a Sotssecretari d’Estat. 

Després de fer tots aquest ajustaments, Hitler es va reunir amb el nou ministre d’Afers Exteriors, Von Ribbentrop, per explicar-li tots els canvis que havia fet i les seves noves missions. A continuació, es va reunir amb Keitel i Walther von Brauchitsch. Només asseure’s, Hitler es va aixecar de la butaca, va encaixar la mà a Von Brauchitsch i el va nomenar comandant en cap de l’Exèrcit. El doctor Hans-Heinrich Lammers va ser l’encarregat de trucar a les persones corresponents per informar del nomenament de Von Brauchitsch. A continuació, Hitler va presentar a Keitel i a Von Brauchitsch al nou Gabinet amb un breu discurs i Lammers va ser l’encarregat de llegir els altres canvis que s’havien fet dins del Gabinet i l’ordre que creava un nou Consell Privat del Gabinet. Cap dels presents va presentar cap objecció. Un cop acabada la reunió, Hitler va marxar al Berghof acompanyat per Rudolf Schmundt, que acabava de ser nomenat cap militar adjunt per recomanació de Keitel, el capità Engel, que havia sigut designat pels desitjos de Von Brauchitsch, el comandant Albrecht, adjunt naval i el capità Nicolaus von Below, adjunt de la Luftwaffe. 

A Àustria:

A Viena, Franz von Papen va rebre una trucada de Hans Heinrich Lammers que li ordenava per ordres de Hitler que tornés de Viena perquè la seva missió havia acabat, i el va informar de les destitucions de Von Neurath i les dels ambaixadors Von Hassell i Von Dirksen. Ni Von Papen ni el seu entorn varen entendre per què Hitler havia fet tots aquells canvis al govern, però de seguida varen començar a entendre que l’objectiu era atacar Àustria. Llavors, Von Papen, que segons comentaria més tard es va quedar sense veu, va començar a patir per la seva seguretat perquè tenia por de que no aprofitessin l’ocasió per cometre més assassinats com el 30 de juny de 1934, que de ben poc li va costar la vida, i sobretot temia a Reinhard Heydrich. Després de reflexionar-hi, Von Papen es va asseure a la taula del seu despatx i va redactar el seu cessament com a diplomàtic a Àustria. L’antic vice-president del govern de Hitler va decidir depositar les còpies de tota la seva correspondència amb Hitler a Suïssa per si li “passava alguna cosa”.