Dissabte:

La reunió Hitler-Schuschnigg:

A les deu del matí, el professor d’Història del Art, el doctor Kajetan Mühlmann, es va dirigir a Obersalzberg per visitar a Adolf Hitler. Al mateix temps, Franz von Papen es va dirigir a l’estació fronterera d’Hallein per rebre el canceller austríac, Kurt von Schuschnigg, el seu secretari d’Estat, Guido Schmidt, i el tinent coronel Bartl. Als voltants de dos quarts de dotze, l’automòbil del canceller va creuar la frontera pel costat austríac acompanyat pel conductor Reichart, l’agent de policia Hamberger i Bartl. Von Papen els va saludar amb la salutació alemanya, igual que els agents de la policia, tot i que encara eren a Àustria on era prohibit fer aquella salutació. Mentre es dirigien cap a Obersalzberg, Von Papen li va dir en el canceller austríac que a Obersalzberg es trobaria amb alguns generals alemanys, cosa que va fer disgustar al canceller. Un cop varen arribar a la zona es varen trobar que la Legió austríaca, un grup de nacionalsocialistes escapats d’Àustria i contraris a Von Schuschnigg, s’encarregaven expressament de la guàrdia de la zona aquell dia.

Mentrestant, al Berghof, Hitler va rebre a Wilhelm Keitel, que havia viatjat des de Berlín, i li va anunciar que en mitja hora rebria al canceller austríac per convèncer-lo de que havia d’annexionar Àustria amb Alemanya. El dictador li va confessar que només l’havia fet cridar perquè el canceller austríac pogués veure gent uniformada. 

Un cop varen arribar al Berghof, Hitler, visiblement tens i nerviós, els estava esperant a l’escala de la terrassa de la casa on contemplava les vistes panoràmiques d’Obersalzberg vestit amb una guerrera de les SA, el braçal amb la creu gamada, uns pantalons llargs de color negre i unes sabates de xarol. Quan el canceller austríac el varen fer entrar a l’immens rebedor de l’edifici, Hitler el va saludar juntament amb Keitel, Walter Reichenau, Hugo Sperrle, que havien arribat de Munic, i el ministre d’Afers Exteriors, Joachim von Ribbentrop, i es varen dirigir fins al seu despatx situat en el primer pis mentre Von Papen, Schmidt, Von Ribbentrop i els demés es quedaven fora. La presència dels tres generals, i sobretot la presència dels generals d’aparença més brutal com Von Reichenau i Sperrle a la reunió, varen provocar que el Canceller es posés nerviós i com a conseqüències es va quedar més callat. Aquella pressió va ser una estratègia pensada per Nicolaus von Below. A més, Hitler no es referia a ell com a senyor Canceller sinó simplement com Herr Schuschnigg.  

Només entrar al despatx, Von Schuschnigg li va dir que estava enlluernat per la casa i la seva situació geogràfica, però Hitler, que no estava per complits, es va passejar d’una banda a l’altra del despatx retraient-li que Àustria no havia fet res per Alemanya. Von Schuschnigg no hi va estar d’acord, però llavors Hitler li va afirmar que la contribució d’Àustria a Alemanya havia sigut absolutament nul·la, ja que, en la seva opinió, cada idea nacional havia sigut sabotejada per Àustria a través de la història. Hitler va culpar directament als Habsburg i la Església catòlica d’aquest “sabotatge”. El canceller li va contestar que, tot i això, moltes de les contribucions d’Àustria no podien ser apartades del quadre general de la cultura alemanya i li va posar el cas de Beethoven. El dictador li va recordar que el músic era de la Baixa Renània, però Von Schuschnigg li va dir que Àustria havia sigut el seu país d’elecció. Tallant aquella discussió, Hitler li va repetir que les coses no podien continuar tal hi com anaven i li va explicar que ell tenia una missió històrica per complir i que la duria a terme perquè la Providència així ho havia decidit. Després d’advertir-lo de que aixafaria a tot aquell que no estigués amb ell, Hitler li va dir que ell havia escollit el camí més complicat que cap altre alemany hagi tingut mai i que havia aconseguit els èxits més grans de la història alemanya sense utilitzar la força perquè el movia l’amor del seu poble. Von Schuschnigg es va limitar a respondre-li que estava disposat a creure’l. Hitler també li va dir que a Àustria tenia més popularitat que ell i que si ho dubtava que celebrés un referèndum. Llavors el va amenaçar dient-li que solucionaria el problema austríac, que només havia de donar una ordre i de la nit al matí tot hauria acabat, i el va advertir de que potser un dia es presentaria a Viena i llavors sabria el què és bo. A continuació, Hitler li va oferir solucionar el problema a través de negociacions, però el va continuar amenaçant dient-li que sinó arribaven a un acord els fets seguirien el seu curs. Hitler també el va advertir de que no esperés ajuda de l’exterior i li va recordar que Benito Mussolini i ell marxaven en la mateixa direcció, que la Gran Bretanya no mouria ni un dit per Àustria i que França, després de no haver fet res durant l’ocupació de Renània, havia fet tard per aturar-los. Sense dir pràcticament res, Von Schuschnigg li va preguntar què volia, però Hitler li va esquivar la pregunta dient-li que en parlarien a la tarda. Llavors, el dictador va prémer un botó de la sala i les portes es varen obrir i els va acompanyar fins a la planta inferior. Von Schuschnigg es va dirigir de dret al lavabo per refrescar-se la cara. Mentre el canceller austríac es refrescava, Hitler va examinar la taula preparada pel majordom Arthur Kannenberg, va sortir a la terrassa i va dir en els guàrdies de les SS que no donessin gaire menjar al canceller austríac, ordres que varen complir, i que no el deixessin fumar, ja que el volia posar encara més nerviós. Von Schuschnigg era una fumador molt addicte, hàbit que Hitler sabia ja que s’havia informat sobre els hàbits del seu convidat. Durant la pausa per anar a dinar, Von Schuschnigg va discutir la situació amb el seu ministre Schmidt, que havia rebut de Von Ribbentrop l’ultimàtum de Hitler.

A la taula, Hitler es va asseure entre Von Ribbentrop i el canceller austríac, i en un altre grup compacte es varen col·locar els generals amb l’ambaixador Von Papen, el secretari d’Estat Schmidt, el tinent coronel Bartl i mitja dotzena d’ajudants i caps personals. Al fons va asseure’s Martin Bormann. El principi, mentre menjaven sopa de porros, varen parlar dels últims models d’automòbils i després de cavalls i cases. En servir-se el segon plat, ànec rostit per tots, menys bledes per al dictador, Hitler li va explicar que un poble bàltic havia decidit regalar-li un petit xalet, però que l’havia rebutjat perquè no volia veure’s obligat a passar-hi allí diversos dies a l’any per acontentar als veïns. A continuació li va assegurar a Von Schuschnigg de que construiria els rasca cels més grans del món i li va indicar que els nord-americans veurien com ells feien els edificis més grans. Llavors varen parlar de coses més personals fins que Hitler va explicar la història del nacionalsocialisme. Segons Von Papen, el canceller austríac no va participar en la conversa. Després de dinar, les SS varen servir el cafè en una petita sala adjacent al menjador, on les finestres donaven a l’hivernacle. En passar per davant de la Madonna d’Albert Durero, Hitler li va assegurar en el Canceller que aquesta era la seva pintura favorita perquè, en les seves paraules, era intensament alemanya. Poc després, Hitler va retirar-se un moment i Von Schuschnigg ho va aprofitar per encendre’s una cigarreta mentre parlava amb Keitel.

A les quatre de la tarda, Von Schuschnigg va ser cridat per Von Ribbentrop i Von Papen perquè li volien presentar un esborrany de dues pàgines mecanografiades redactat per Hitler on s’afavoria l’annexió d’Àustria al Reich alemany. En la part final del document es llegia que es farien tots els preparatius per l’assimilació dels austríacs en el sistema econòmic alemany i que per tal objectiu el doctor Fischboeck seria nomenat ministre de Finances. El ministre d’Afers Exteriors alemany li va dir que havien d’acceptar les condicions en totalitat, però el canceller li va insistir que ho havien de discutir i li va explicar que l’acord previ amb Von Papen abans de venir a Berchtesgaden era un altre i que no s’havia esperat trobar-se tals demandes. Segons el canceller austríac, Von Papen li va demanar perdó i li va expressar la seva completa sorpresa pels termes de l’acord, però, tot i les excuses, li va aconsellar que firmés tal document. Llavors, Von Schuschnigg els va preguntar si podia comptar amb la bona voluntat per part d’Alemanya, pregunta que van respondre-li afirmativament. Veient que no tenia massa a negociar, va ser cridat per reunir-se amb Hitler. 

El dictador estava molt enrabiat amb el canceller i li va voler fer veure que tant si volia com sinó Àustria s’annexionaria al Reich alemany i que no estava disposat a negociar. Sinó firmava el document, el va amenaçar de prendre una decisió aquella mateixa nit i ordenaria la invasió d’Àustria. Hitler li va ordenar que possés al nazi Arthur Seyss-Inquart com a ministre de l’Interior i de Seguretat del seu govern de coalició, es decretés una amnistia política general a favor dels nazis condemnats per qualsevol delicte i tornés a legalitzar el partit nazi a Àustria formant part del Front Patriòtic. També li va demanar que cedís del seu càrrec si no acceptava les condicions que l’imposava. Von Schuschnigg li va dir que era impossible acceptar totes aquelles propostes perquè els ministres els elegia el president federal d’Àustria. Molt enfadat, Hitler va cridar a Heinz Linge per demanar-li que li portés a Keitel. A Von Schuschnigg li va ordenar que sortís de la sala durant uns minuts. Al cap d’uns minuts, Keitel va arribar al despatx corrents del jardí d’hivern. Quan va entrar a la sala i li va preguntar què volia, Hitler li va respondre que res i que s’assentés a una butaca. Tot era una comèdia per intimidar al canceller austríac. Estant els dos sols, Schmidt li va xiuxiuejar en el canceller que no el sorprendria si els arrestaven als dos. 

Després de parlar durant deu minuts de temes sense importància com les divisions que hi havia a la frontera, varen fer entrar de nou al canceller i al seu ministre Schmidt i, immediatament, va entrar a l’habitació el doctor Kajetan Mühlmann. Llavors, Hitler els va preguntar si els austríacs es podien fiar de Seyss-Inquart. Tant Keitel com Mühlmann varen respondre-li afirmativament. Satisfet, Hitler li va dir en el canceller que per primer cop en la seva vida havia canviat d’opinió i que ara tenia fins el 15 de febrer per acceptar les seves condicions, sinó intervindria. Mentre el canceller i el seu ministre decidien què fer, a la sala no paraven d’entrar i sortir generals per intimidar-los. Després de mitja hora, Hitler, que veia que no es decidien, va cedir en alguns punts del seu esborrany i varen firmar amb el canceller austríac el document, que es va conèixer com el Tractat de Berchtesgaden, on s’acceptava una aliança entre les dues potències, però no l’annexió d’Àustria, i es va donar per acabada la conferència. 

A les deu de la nit, Von Schuschnigg va rebutjar l’oferta de Hitler de quedar-se a sopar i va tornar a Viena després de passar la nit a Salzburg amb l’objectiu de celebrar tant aviat com fos possible un referèndum per consultar en el poble austríac si acceptava annexionar-se a Alemanya. La idea d’un referèndum va fer enfurismar a Hitler més endavant i va demanar als seus militars que entressin al país. Von Schuschnigg havia acceptat posar a l’advocat Seyss-Inquart com a representant del govern nazi a Àustria, però el que no sabia era que Hitler volia posar a Seyss-Inquart com a canceller després de l’Anschluss. L’objectiu d’aquella trobada a Obersalzberg era que Von Schuschnigg es veiés obligat a dimitir, cosa que més endavant va tenir que fer davant l’amenaça militar alemanya i la passivitat dels governs britànic i francès davant de la invasió alemanya. Keitel i el seu entorn varen passar la nit al Berghof. Durant el sopar, Hitler va explicar en el seu entorn com havia anat l’entrevista amb Von Schuschnigg i va fer mofa del canceller austríac. Keitel i Hitler varen riure del mal moment que l’hi havien fet passar.