Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va inaugurar l’exposició automobilística de Berlín i en un discurs va parlar de l’auge econòmic i dels “errors i crims” dels governs anteriors.

---

Un document naval revelava que les xifres de tones dels cuirassats proporcionades al govern britànic, en compliment de l’acord naval anglès-alemany de 1935, eren falses. En el document s’afirmava que el tonatge real de les embarcacions que es prendria de 26.000 tones era en realitat de 31.000, i el dels cuirassats de 35.000 (el màxim de les naus britàniques i nord-americanes) era de 41.700.

A la Gran Bretanya:

Després de diverses amenaces, finalment l’ambaixador italià Dino Grandi es va reunir amb Neville Chamberlain i Anthony Eden a dos quarts de dotze del matí en el saló del Gabinet. Allí, Grandi els va negar que els italians tinguessin un acord amb els alemanys respecte a Àustria i, a continuació, els va oferir un llarg resum sobre les relacions històriques entre britànics i italians, un relat en el que Itàlia sortia sempre com a perjudicada. Chamberlain, per la seva part, li va demanar que intentés convèncer al seu Govern perquè aquest volgués negociar amb ells. L’ambaixador, però, el va avisar de que l’actitud italiana respecte a Àustria hagués sigut molt diferent si les conversacions amb els britànics estiguessin ja en marxa i li va deixar entreveure que si els alemanys tornaven a intentar actuar en territori austríac aquest cop no enviarien tropes al pas de Brenner. Alertat, el primer ministre va preguntar per quina seria l’actitud de Benito Mussolini respecte a Àustria si ara començaven les conversacions. Grandi li va contestar que animaria al dictador italià a ser més ferm i independent, i li va afegir que el Pacte d’Acer amb els alemanys podria no ser vàlid en un futur. Veient la importància de quedar bé amb els italians, el primer ministre no li va permetre a Eden interrogar a Grandi i li va demanar a l’ambaixador que tornés a Downing Street a les tres de la tarda.

Abans de que es produís aquesta segona reunió, Chamberlain va avisar a Eden de que estava disposat a negocia amb els italians i que cridaria a l’ambaixador a Roma, el comte de Perth, perquè obrís negociacions. En discrepar el seu ministre, Chamberlain va inflamar-se, però Eden no es va fer enrere i li va deixar anar que les seves propostes només funcionarien si tenia fe amb l’home que tindria a davant (Mussolini). El final varen acordar parlar del tema amb la resta del Gabinet i li varen demanar a Grandi que no es presentés a les tres i es va informar als ministres de que se’ls convocava per una reunió l’endemà.