Dijous:

El problema d’Àustria:

El govern austríac havia fixat el dia anterior el 13 de març de 1938 per celebrar a tot el país un plebiscit sota la consigna per una Àustria lliure i alemanya, independent i social, cristiana i unida. A les sis del matí, el secretari d’Estat austríac, Wilhelm Keppler, va sortir de Viena per dirigir-se a la Cancelleria del Reich, on va arribar-hi sobre les deu del matí. En aquells moments, Adolf Hitler estava reunit amb alguns generals i comandaments de les regions militars del sud que havien arribat aquell dia amb avió. En entrar a la sala, Keppler li va dir a Hitler si podia fer alguna cosa per ell i si podia intervenir en la reunió, però el dictador li va contestar que esperés uns minuts fora de l’habitació. Al cap de poc va entrar a la reunió Wilhelm Keitel acompanyat del general Max von Viebach i Keppler ho va aprofitar per entrar. Keitel va informar a Hitler de que el canceller austríac, Kurt von Schuschnigg, havia trencat el conveni del 12 de febrer de 1938 fixant la celebració d’un plebiscit. Sense temps per rumiar-s’ho, Hitler va manifestar que no li quedava més remei que restablir “l’ordre” a Àustria. Llavors, Keitel el va informar de que en el Ministeri de Guerra hi havia un pla elaborat per l’Estat Major titulat Operació Otto i es va ordenar en el coronel Alfred Jodl que es dirigís al Ministeri per portar la carpeta de l’Operació Otto. Després de llegir el document, Hitler va ordenar posar en marxa l’Operació Otto, la invasió a Àustria.

Però de seguida varen tenir el problema que el comandant en cap de l’Exèrcit, Walther von Brauchitsch no hi era, ja que estava de viatge oficial a El Caire. Keitel es va dirigir al quarter general del OKW, a la Bendlerstrasse, per reunir-se amb Ludwig Beck. Quan li va preguntar pels detalls de l’Operació Otto, Beck li va contestar que no s’havia preparat res. En aquells moments, Beck va ser citat a la Cancelleria.

Keitel va tornar llavors a la Cancelleria acompanyat per Beck. Amb ells també hi aniria Erich von Manstein, que havia de sortir de Berlín per fer-se càrrec d’un comandament de divisió. Desesperat, Beck va explicar que no hi havia res preparat, però Hitler li va rebutjar les seves opinions i li va ordenar que preparés l’Exèrcit per l’endemà. Beck no va tenir més remei que obeir i informar a les tropes de que s’havien de preparar per entrar a Àustria. Tot seguit, a Baviera es varen mobilitzar dos Exèrcits per col·locar-se a la frontera entre Alemanya i Àustria. A més, Hitler va ordenar que les tropes txecoslovaques que fossin trobades en territori austríac fossin considerades i tractades com a forces enemigues. Von Manstein va tornar a la Bendlerstrasse i va aplicar les ordres de Hitler. A dos quarts de set de la tarda, les ordres de posar en marxa l’Operació Otto ja estaven en marxa i es varen comunicar en els tres cossos d’Exèrcit i a la Luftwaffe. Unes hores més tard, Jodl va donar ordres suplementàries en nom del cap del comandament de la Forces Armades. En elles, el coronel demanava considerar com a hostils les tropes o milícies txecoslovaques que es trobessin a Àustria i considerar els italians com amics, especialment des de que Benito Mussolini havia declarat que no estava interessat en Àustria. Al mateix moment, Hitler va enviar un avió especial al príncep Felip de Hesse per informar a Mussolini de la seva acció en una carta data l’11 de març. En ella, el dictador li deia que Àustria i Txecoslovàquia estaven planejant restaurar els Habsburg i es disposava llançar el pes d’una massa de com a mínim 20 milions d’homes contra Alemanya. A continuació, li descrivia les seves demandes a Von Schuschnigg, les quals va definir com a moderades, i li va explicar que com que el canceller no les havia pogut dur a terme ara parlava d’un plebiscit que va descriure com a farsa. Per aquest motiu, Hitler li va dir que es veia obligat a actuar per restaurar la llei i l’ordre a la seva antiga pàtria. Per tal de que el deixés actuar, el dictador alemany li va assegurar que si mai Itàlia es trobés en el mateix lloc que Alemanya, ell actuaria al seu favor i li demostraria la ferma simpatia que sentia cap a ell.

Aquella mateixa tarda, el ministre austríac Edmund von Glaise-Horstenau, un dels nazis en el govern del canceller Von Schuschnigg, estava en el domicili del ministre Hermann Göering i li varen ordenar que l’endemà al matí es dirigís a Viena per ajudar a que Arthur Seyss-Inquart fos nomenat canceller i dimitís tot el govern de Von Schuschnigg. Precisament, aquella tarda, Seyss-Inquart li va assegurar a Von Schuschnigg de que donaria suport al plebiscit i que inclús pronunciaria un discurs per ràdio al seu favor.

Al voltant de mitjanit, Joseph Goebbels va rebre de nou l’ordre de presentar-se davant de Hitler per examinar la situació. Hitler li va confessar que havia decidit que aniria a Àustria i que ell i Göering es quedarien a Berlín. Llavors varen estudiar els preparatius propagandístics i després el ministre va tornar al seu Ministeri per treballar sobre ells fins les quatre de la matinada.

En el Reich:

El tribunal militar es va reunir a l’antiga mansió prussiana de la Leipzigerstrasse, la Preussenhaus, per jutjar a l’antic comandant suprem Werner von Fritsch, a qui se l’acusava d’haver pagat xantatges per amagar que era homosexual, tot i que s’havia demostrat que no era cert. En el judici només hi varen participar els testimonis i els professionals, i va ser prohibida l’entrada als periodistes. Com a membres del jurat hi havia membres de la Gestapo, de la policia i alguns alts funcionaris del Ministeri de Justícia, liderats pel ministre Frantz Gürtner. El general acusat anava vestit amb l’uniforme de gala. El president del tribunal va ser el mateix Göering, acompanyat per Erich Raeder i dos membres del tribunal militar permanent, els doctors Sellmer i Lehmann. El doctor Biron va actuar com a fiscal. El protocol va ser dut pel doctor Karl Sack. El doctor Sellmer va ser qui va dur a terme l’interrogatori i li va preguntar en el generaloberst si es considerava culpable dels càrrecs dels quals se l’imputava, acusació que va respondre amb un rotund no. Immediatament va ser cridat com a testimoni Otto Schmidt, que va explicar amb molts detalls com havia fet xantatge a Von Fritsch a canvi d’amagar-li la seva homosexualitat. Un cop va acabar la seva declaració, un ajudant de camp va portar una ordre de Hitler en que convocava a Göering i Raeder per reunir-se amb ell a la Cancelleria. Göering es va aixecar de la cadira i va dir que els interessos del Reich, fent referència a la mobilització de tropes cap a Àustria, exigien que s’aplacés el judici.

---

Després de visitar el camp de concentració de Dachau, Heinrich Himmler va visitar el camp de Sachsenhausen en companyia de Goebbels.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Joachim von Ribbentrop es va entrevistar a les onze en punt amb Lord Halifax per parlar d’Àustria. Quan Von Ribbentrop va sortir del seu cotxe davant del Ministeri d’Afers Exteriors, una multitud que l’esperava des de feia estona el va començar a escridassar. En començar la reunió, el ministre alemany li va dir que el tema austríac s’havia de resoldre i que creia que un arranjament amistós seria també un inconvenient per les relacions angleses-alemanyes. Lord Halifax es va limitar a contestar-li que n’hauria de parlar amb el primer ministre Neville Chamberlain i el va avisar de que si volien la pau havien d’expressar el seu punt de vista respecte a Àustria i Txecoslovàquia perquè, ells tot i no desitjar una guerra, estarien disposats a anar-hi.

Després de la reunió, on el ministre es va tenir que sentir càntics contra la seva persona, com el de: Ribbentrop, marxa d’aquí! Von Ribbentrop es va dirigir a l’Ambaixada i va parlar amb Hitler per explicar-li els ànims que hi havia en el govern britànic. El ministre li va deixar entreveure que els britànics no farien res respecte a Àustria si es resolia pacíficament.

A la tarda, Von Ribbentrop va organitzar una festa d’acomiadament a l’Ambaixada, on hi varen ser presents la majoria de coneguts i amics britànics del ara ministre i gran part del Govern i del cos diplomàtic. Entre ells hi havia el director general de la Britisch Broadcasting Corporation, John Reith, que li va assegurar a Von Ribbentop que la BBC no era anti-nazi i li va prometre que faria onejar l’esvàstica en la Broadcasting House.

A França:

El primer ministre Camiller Chautemps i el seu gabinet varen dimitir.