Divendres:
La invasió d’Àustria:
A les dues de la matinada, el govern alemany va ordenar a les seves tropes que comencessin a entrar a Àustria en l’Operació Otto. A quarts de quatre va arribar a Viena un telegrama del govern alemany. Els funcionaris del Ministeri d’Afers Exteriors no varen entendre el contingut i varen informar al cap del Departament alemany, Max Hoffinger, perquè els hi expliqués. Hoffinger va veure de seguida que els alemanys estaven mobilitzant les tropes cap a Àustria i va informar al ministre d’Afers Exteriors, el doctor Guido Schmidt, que aquest va informar al canceller Kurt von Schuschnigg. El canceller ja estava informat de que a la frontera alemanya, a Salzburg concretament, estava tancada i que els trens que es dirigien cap a Alemanya estaven interromputs.
Von Schuschnigg havia sigut despertat a dos quarts de sis de la matinada quan el timbre del telèfon que hi havia al costat del llit havia començat a sonar. A l’altra banda hi havia el doctor Skubi, que el va informar que els alemanys havien tancat la frontera a Salzburg i que la circulació dels ferrocarrils de les dues nacions havia sigut tallada. També el va informar de que les tropes alemanyes estaven concentrades a la frontera. A les sis de la matinada, Von Schuschnigg, mentre es dirigia al seu despatx a la Ballhausplatz, va decidir aturar-se un moment a la catedral de Sant Esteve per sentir missa. En ser al seu despatx, el canceller va trucar al quarter general de seguretat i va ordenar a la policia i als batallons de la guàrdia que vigilessin el centre de la ciutat i els accessos a la Ballhausplatz. Després va trucar als seus companys de gabinet per reunir-se amb ell. Només Arthur Seyss-Inquart no va comparèixer, ja que el canceller no el va poder trobar enlloc. En aquell moment estava a l’aeroport de Viena, ja que havia acompanyat a Franz von Papen a l’aeroport, que s’havia de dirigir Berlín. Llavors, Schmidt i Hoffinger varen intentar alertar a Roma i a Londres del què els passava, però no varen tenir resposta. Només lord Halifax va contestar més tard en un telegrama en què declarava que no podien garantir la protecció d’Àustria.
Mentre les tropes alemanyes es mobilitzaven a la frontera entre Alemanya i Àustria i començaven a penetrar el país, a la Cancelleria del Reich es vivia un ambient de tranquil·litat. A les deu del matí, Adolf Hitler, decidit a unir Àustria al Reich, va enviar un telegrama al govern austríac perquè abandonés la idea de celebrar el referèndum per demanar als austríacs si volien continuar sent independents. Hitler va dir que volia que es posposés quinze dies i es formulés una pregunta semblant a la del plebiscit del Sarre. A continuació va parlar amb l’ambaixador Franz von Papen, que ja era fora de Viena, per dir-li que la situació a Àustria s’havia tornat insostenible. Després, el dictador va acceptar les exigències del ministre Hermann Göering de passar a l’atac. Hitler, que mostrava una gran inseguretat en aquella Operació, va exigir a Von Schuschnigg la seva dimissió com a canceller i ser substituït per Seyss- Inquart.
Mentrestant, a Viena, el ministre austríac Edmund von Glaise-Horstenau, que el dia anterior havia estat a casa del ministre Göering, va informar a Seyss-Inquart i al govern austríac de que Hitler estava molt enfadat i que estava disposat a destruir Àustria. Després, el notari de Salzburg i germà polític de Göering, Hubert, va entregar-los una carta de Hitler on demanava que no es celebrés el plebiscit que volia convocar el canceller austríac perquè sinó ordenaria l’entrada de les tropes alemanyes a Àustria per “restablir l’ordre i la calma”. Seguidament varen informar al canceller Von Schuschnigg del contingut de la carta de Hitler i li varen demanar un altre cop que no celebrés el referèndum.
A les dotze del migdia, Von Schuschnigg es va entrevistar amb el president Wilhelm Miklas i els seus companys de gabinet, a més del doctor Skubl per parlar de l’assumpte. Finalment, Von Schuschnigg va decidir no celebrar el plebiscit després de que el cap de la policia li hagués dit que el govern no podria comptar amb la policia. Quan varen tornar als seus despatxos, a dos quarts de tres del migdia, el canceller va trucar a Seyss-Inquart i al ministre Glaise-Horstenau. A tres quarts de tres, el canceller els va demanar que informessin a Göering de que havia acceptat les seves exigències i que anul·lava el plebiscit i l’aplaçava indefinidament. Amb l’objectiu complert, Seyss-Inquart va trucar a la Cancelleria per informar de la decisió del canceller i va parlar amb Göering, que aquest li va dir que no veia les coses clares i que exigien la dimissió de Von Schuschnigg perquè no havia complert els acords del 12 de febrer de 1938. Després, el canceller es va tornar a reunir amb el President. Mentre anava de camí al despatx del President, la gent li cridava que mobilitzés l’Exèrcit i que resistissin.
En aquells moments, a Berlín, Hitler va ordenar a Wilhelm Keppler, un home de la seva confiança, que tornés amb avió cap a Viena i li va dir que volia que Seyss-Inquart es convertís en el canceller d’Àustria aquell mateix dia. Poc després, Seyss-Inquart va tornar a trucar a la Cancelleria i va comunicar a Göering que el canceller s’havia reunit amb el president Miklas per parlar de la dimissió de tot el govern, però Göering no li importava ara aquell tema i li va preguntar si ell ja era el canceller, pregunta que Inquart li va respondre que no i, seguidament, el varen informar de que Keppler es dirigia a Viena amb l’ordre de Hitler de que ell fos el nou canceller i formés un nou govern nacionalsocialista.
En aquell moment, Von Schuschnigg a la desesperada va intentar trucar a Benito Mussolini, però el dictador italià no estava localitzable i el canceller va tenir que cancel·lar la trucada. Sense cap tipus de suport, el canceller es va dirigir al palau presidencial per presentar-li a Miklas la seva dimissió. En el moment que canceller i president estaven reunits, va entrar un missatge del Ministeri d’Afers Exteriors amb un missatge del govern italià que declarava que no podien donar cap consell en vista de les circumstàncies.
A dos quarts de quatre de la tarda, Von Schuschnigg dimitia del seu càrrec de canceller, però el president Miklas es resistia a nomenar a Seyss-Inquart canceller. Al mateix temps, Keppler, que havia acabat d’aterrar a Viena, va informar a la Cancelleria de la situació que es vivia a Viena en aquells moments. A la ciutat, milers de persones varen sortir al carrer cridant a favor d’Alemanya cantant el Deutschland, Deutschland uber alles…, la policia es va posar el braçal amb la creu gamada i un noi va pujar al balcó de la Cancelleria austríaca i va hissar la bandera amb l’esvàstica. En trobar-se amb Seyss-Inquart, Keppler li va entregar el text d’un telegrama que havia d’enviar a Hitler. En ell es sol·licitava l’enviament de les tropes alemanyes a Àustria per sufocar els desordres. Un quart d’hora després, Göering va tornar a parlar amb Seyss-Inquart i li va ordenar que quan fos el canceller apliqués la llei marcial, però el president Miklas encara es resistia a nomenar-lo.
A les cinc de la tarda, Göering va trucar des de Berlín al cap de les SS austríaques Odilo Globocznik a Viena, que el va informar per error de que el President havia cedit hi havia nomenat a Seyss Inquart canceller. Al cap de vint minuts, Göering va tornar a trucar a Seyss-Inquart, que li va repetir i confirmar que encara no era canceller. Enfadat i decebut, el ministre de l’Aire li va ordenar que el president Miklas havia d’entregar-li el poder d’immediat. Després, Seyss-Inquart va fer parlar Göering amb el professor d’Història Mühlnmann, que el va informar que el President encara resistia i es negava a obeir les ordres nazis i que no els volia rebre. Irritat, Göering va fer tornar a posar al telèfon a Seyss-Inquart i li va exigir que visités al tinent general Muff i li digués en el President que si no acceptava les ordres l’endemà tindria les tropes i Àustria deixaria d’existir. Un cop ell fos acceptat com a nou canceller, Göering li ordenava que convoqués a tots els nacionalsocialistes del país.
Al dos quarts de set de la tarda, Göering va tornar a parlar amb Keppler per ordenar-li que després de la dimissió de Von Schuschnigg no es podia restablir l’ordre i la tranquil·litat a Àustria, i que evitessin qualsevol acció armada. Per la seva part, Keppler el va informar que les formacions de les SA i les SS estaven ja al carrer i que tot semblava més tranquil. Un contingent de les SS ocupava en aquells moments el quarter general del govern provisional del Tirol. A més, el líder regional de l’Alta Àustria havia anunciat davant de 20.000 persones concentrades a la plaça principal de Linz, que Von Schuschnigg havia dimitit. Però Göering li va ordenar que volia la destitució del president Miklas i una mobilització nacionalsocialista. Després d’aquelles instruccions, el general Muff i Keppler es varen presentar davant del President amb un segon ultimàtum militar i el varen amenaçar de que si a dos quarts de vuit del vespre no havia cedit les tropes alemanyes penetrarien el país. Miklas els va anunciar que rebutjava l’ultimàtum i que únicament Àustria podria nomenar al cap del govern.
Minuts després, Göering va tornar a trucar a Seyss-Inquart, que ara ja s’havia reunit amb el President, i el va informar de que Miklas continuava resistint en el seu càrrec. Göering li va ordenar que l’amenacés. A les vuit del vespre, Seyss-Inquart va tornar a informar a Göering de que el govern havia sigut destituït per ells mateixos i que el general Echilihavsy tenia el comandament sobre les tropes austríaques amb ordres de retirar-les per esperar l’arribada dels soldats alemanys. Però Göering insistia en el seu tema i li va preguntar s’hi havia sigut nomenat canceller, però Seyss-Inquart de nou li va respondre que no. Llavors, el ministre li va dir que envairien el país i que mentrestant ell intentés ser nomenat canceller.
A dos quarts de vuit de la tarda, en el saló vermell de la Cancelleria de la Confederació, a la Ballhausplatz, Von Schuschnigg, acompanyat pel President, va dirigir unes paraules per ràdio al poble austríac, on els va informar de la situació i els va anunciar que havien renunciat a lluitar i que havien ordenat a l’Exèrcit que es retirés sense oferir resistència. Per acabar el discurs, es va acomiadar d’ells de forma solemne. En aquells moments els nazis estaven sembrant el caos a les ciutats austríaques ocupant les seus dels governs provincials.
A dos quarts de nou del vespre, Göering va trucar al tinent general Muff, que va rebre ordres de comunicar-li a Seyss-Inquart que envairien el país i que qualsevol que oferís resistència patiria les conseqüències. Muff li va explicar que Seyss-Inquart estava dirigint l’ordre, però Göering li va dir que volia la dimissió del President. A tres quarts de nou, Göering i Keppler varen tornar a parlar per telèfon. Keppler li va dir que el President es continuava negant a dimitir, però que el seu govern ja no tenia autoritat. Göering li va tornar a insistir una vegada més que això ja no importava i li va ordenar que li digués a Seyss-Inquart que enviés un telegrama a Alemanya demanant ajuda militar per evitar la guerra. Fent cas a les exigències, Seyss-Inquart va enviar un telegrama al govern alemany sol·licitant l’enviament de tropes per ajudar-lo.
Al mateix moment, Hitler va ordenar l’ocupació d’Àustria, però va esperar a tenir notícies de Mussolini abans de donar l’ordre d’avançar. L’ordre d’ocupació va ser firmada per Alfred Jodl. Walther von Brauchitsch, que el dia anterior havia sigut fora per un viatge oficial a El Caire, va sortir de la Cancelleria amb l’ordre executiva per envair Àustria. A última hora del dia es va saber que el dictador italià no reaccionaria si Alemanya ocupava Àustria, decisió que va satisfer a Hitler. Al cap de dos dies es va proclamar l’Anschluss en el Reich. Mentre els soldats alemanys entraven per les ciutats austríaques, es varen topar amb un autèntic entusiasme popular. Per la seva part, la premsa alemanya va rebre l’ordre de no fer servir la paraula guerra durant aquells dies.
Després de dirigir la invasió a Àustria, Göering es va dirigir al ball dels aviadors a la Casa dels Pilots, una festa militar d’altra graduació i de diplomàtics que feia temps que estava preparant i on varen ser convidats un miler de persones, entre ells l’ambaixador britànic Neville Henderson, que esperava explicacions de Göering davant la invasió a Àustria. L’orquestra, els cantants i els balladors eren de l’Òpera de l’Estat.
Quan Henderson es va dirigir a la Casa dels pilots, el seu conseller de l’ambaixada, Ivone Kirkpatrick, li va entregar un telegrama amb instruccions perquè es posés en contacte amb Constantin von Neurath i va intentar abandonar la festa. Els generals, en veure com l’ambaixador volia marxar corrents, varen patir per si sabia que Hitler tenia pensat envair Àustria aquella nit i, en aquell moment, va aparèixer Göering amb el seu vestit de gala i es va dirigir cap a l’ambaixador per conduir-lo fins al centre de la sala perquè no marxés. Després de veure el ballet del Teatre de l’Obra prussiana, Henderson li va demanar a Göering que tractessin amb benevolència a Von Schuschnigg i els seus col·laboradors.
També a la festa hi havia l’ambaixador txec, el doctor Mastny, que va ser apartat de la festa només arribar per reunir-se amb Göering. El ministre li va assegurar que Txecoslovàquia no tenia res que témer d’Alemanya, que l’entrada de tropes alemanyes a Àustria no era res més que un assumpte familiar i que Hitler volia millorar les relacions amb Praga. A canvi, Göering va demanar-li que prometés que no es mobilitzarien. Mastny va abandonar la festa per trucar al seu ministre d’Afers Exteriors a Praga i quan va tornar li va assegurar a l’amfitrió de la festa, que Txecoslovàquia no tenia cap intenció d’intentar interferir en l’assumpte austríac.
El príncep Felip de Hesse va entregar aquella tarda a Mussolini la carta de Hitler del dia anterior. Quan el dictador italià va llegir la carta es va preocupar molt i no va entendre algunes coses, i va demanar al príncep que es dirigís a l’ambaixada alemanya, a la Villa Wolkonsky, per sol·licitar comunicació telefònica amb la Cancelleria. A dos quarts d’onze de la nit, el príncep Felip de Hesse va parlar per telèfon amb Hitler des de Roma i li va donar la seva paraula de que Itàlia no intervindria si Alemanya ocupava Àustria. El príncep li va explicar que tornava del Palazzo Venezia i li va confessar que Von Schuschnigg havia trucat a Mussolini per demanar-li ajuda, però que el dictador italià l’havia rebutjat dient-li que ja no l’importava el tema d’Àustria. Segons els diaris de Clara Petacci, aquella nit ella i el dictador italià s’haurien discutit després de que Petacci descobrís una nova aventura amorosa de Mussolini amb una altra dona. Segons l’amant de Mussolini, aquella nit varen tenir relacions sexuals i Mussolini hauria acabat tant rendit que s’hauria adormit. Satisfet en saber que Mussolini es posava del seu costat, Hitler li va insistir que mai oblidaria el gest del seu homòleg, passés el que passés, i li va prometre que tant aviat com l’afer austríac estigués arreglat es reuniria amb Mussolini. Després de tornar agrair el gest de Mussolini, Hitler li va tornar a assegurar que si mai el dictador italià necessitava ajuda o estigués en qualsevol perill, podia estar segur de que ell l’ajudaria. Aquesta conversa va ser registrada pels tècnics de Göering.
Després de rebre les primeres felicitacions, Hitler va rebre al ministre Joseph Goebbels, que anava vestit de frac, i a Göering, que tornava del ball vestit amb un uniforme de gala, i es varen reunir a la planta superior de la Cancelleria, en el despatx de Hitler, on varen escoltar amb llàgrimes d’emoció la cançó de Horst Wessel retransmesa per primer cop per la ràdio vienesa. Llavors se li va comunicar a Hitler que tenia una trucada des de Viena i el dictador va ordenar passar la trucada al saló de música, que tenia millor aïllament. Al telèfon hi havia Seyss-Inquart, però la comunicació es va interrompre abans de que Hitler pogués pronunciar paraula. No hi va haver maneres de restablir la trucada fins que Hitler va poder parlar amb un mecànic de la companya telefònica. Irritat, Hitler va fer trucar a Göering i es va asseure al sofà. El ministre finalment va poder parlar amb Seyss-Inquart i varen parlar durant 30 segons. Varen acordar actuar ja a Àustria. Hitler cridava des del sofà que actués.
Per la seva part, Wilhelm Keitel va tornar a casa seva a les vuit de la tarda, on l’esperaven l’ambaixador austríac Tauschitz i el seu agregat militar, el major general Pohl, juntament amb els seus col·laboradors per una festa que havia organitzat feia tres setmanes. Keitel, tot i que va dissimular tant com va poder els plans militars, es va tenir que està tota l’estona excusant-se per anar al telèfon per parlar amb el seu Estat Major i amb Von Brauchitsch. Alguns li varen demanar que dissuadís a Hitler i cancel·lés l’Operació, però Keitel no volia desobeir les ordres de Hitler. Els deia que en parlaria amb Hitler i unes hores més tard els trucava dient-los que el dictador no havia acceptat la seva proposta. Tot era comèdia.
A mitjanit, Von Schuschnigg es va tornar a reunir amb el president Miklas a la sala de sessions i varen discutir tots els motius que aconsellaven el nomenament de Seyss-Inquart com a canceller. Al final, el president Miklas va cedir i va firmar el nomenament de Seyss-Inquart com a canceller a un quart de dotze de la nit. La primera decisió que va prendre el nou canceller va ser la de nomenar aquell mateix dia a Ernst Kaltenbrunner com a secretari d’Estat pels serveis de Seguretat. Per la seva part, la població vienesa ja es va fer a la idea de que serien annexionats a Alemanya i varen sortir a cantar pels carrers. Però no tot era eufòria, en el Leopoldstadt de Viena, el barri dels jueus, milers d’ells es varen posar a plorar i preparaven la seva fugida del país. El periodista nord-americà William L. Shirer, que per casualitat es trobava a la capital austríaca, va ser arrestat per uns nazis histèrics que cridaven pel carrer. Mentre el resta d’Àustria escoltava per ràdio les últimes notícies, Von Schuschnigg va ser internat.
Aquella mateixa tarda, l’Ambaixada alemanya a París va comunicar que moltes personalitats franceses estaven contentes perquè França no estava compromesa amb Àustria en un tractat d’ajuda militar com estava amb Txecoslovàquia. Per la seva part, la Legació iugoslava va anunciar oficialment al Ministeri d’Afers Exteriors de la Wilhelmstrasse, que el seu govern no intervindria en la qüestió austríaca ja que pensaven que era un problema intern alemany i que Iugoslàvia concedia especial valor a l’amistat amb Alemanya.
A Londres, Joachim Von Ribbentrop i la seva esposa, Annelise von Ribbentrop, varen ser convidat a dinar amb el primer ministre Neville Chamberlain i els seus companys de govern a Downing Street. Entre els presents hi havia els Londonderry, amics de l’antic ambaixador. El primer ministre es volia acomiadar de l’antic ambaixador a Londres i li va manifestar el seu desig de que la Gran Bretanya i Alemanya tornessin a tenir bones relacions, tot i que a les 6:10 de la matinada havia arribat al Ministeri d’Afers Exteriors un telegrama de l’ambaixador britànic a Viena en que informava de que la frontera d’Àustria amb Alemanya s’havia tancat i hi havia moviments de tropes pel bàndol alemany. A les 10:20, el cònsol general britànic a Munic va informar de que s’estava produint una mobilització general a Baviera i que les tropes es dirigien en massa cap a la frontera austríaca. Von Ribbentrop li va contestar que estaria molt satisfet de notificar aquest desig a Hitler. Però durant l’àpat va entrar el sotssecretari Alexander Cadogan per entregar-li a Chamberlain un telegrama del cònsol britànic a Viena en que li comunicava que el govern alemany havia presentat un ultimàtum al govern austríac. Poc després va arribar un altre telegrama en el que es notificaven certs moviments de tropes alemanyes. Chamberlain i Lord Halifax li varen demanar a Von Ribbentrop que els acompanyés al seu despatx per comentar les notícies. L’esposa del ministre alemany va ser convidada a marxar. Segons Winston Churchill, Von Ribbentrop i la seva esposa varen allargar l’àpat tant com varen poder per així impedir que el primer ministre s’informés del què estava passant a Àustria fins que finalment Chamberlain va tenir que interrompre el dinar per dirigir-se al seu despatx.
En el despatx, Chamberlain li va llegir els dos telegrames que havia rebut de la delegació britànica a la capital austríaca. Lord Halifax va declarar que els fets eren insuportables, però Chamberlain va agafar una actitud més conciliadora i li va preguntar en el ministre alemany si tenia notícies d’Àustria. Von Ribbentrop li va respondre que no tenia cap notícia i després va expressar els seus dubtes de la veracitat de les informacions. Finalment, el ministre alemany els va dir que no podia continuar la reunió fins que no hagués pogut parlar amb el seu govern. El ministre li va demanar a lord Halifax que l’anés a visitar aquella tarda, però com que Von Ribbentrop no va poder posar-se en contacte amb Hitler i no tenia més informes directes de la qüestió no li va poder donar cap novetat. L’únic que li va poder assegurar era que els fets havien agafat un curs imprevist i molt diferent als que havien planejat a l’entrevista a Obersalzberg. Von Ribbentrop el va convidar a viatjar a Alemanya i el ministre britànic va acceptar l’oferiment.
Després de que Von Ribbentrop deixés el seu despatx, Chamberlain va donar instruccions a l’ambaixador Henderson perquè entregués una nota a l’antic ministre d’Afers Exteriors, Constantin von Neurath per comunicar-li que si l’informe sobre l’ultimàtum alemany a Àustria era correcte, el govern britànic es veuria obligat a presentar una protesta en els termes més enèrgics. Henderson, quan havia sabut de que tropes alemanyes es dirigien a la frontera austríaca, havia ordenat a l’agregat militar, el coronel Noel Mason-MacFarlane, perquè visités el nou quarter general de la Wehrmacht perquè esbrinés què estava passant. Allí li varen assegurar a l’agregat que les tropes s’estiguessin mobilitzant, tot i que per llavors Henderson ja havia rebut informes de Nuremberg i de Dresden que apuntaven a aquestes mobilitzacions. Disposat a saber-ho de primera, Mason-MacFarlane va agafar el seu cotxe hi es va dirigir al sud de Berlín, però quan havia deixat enrere la capital es va topar amb milers de policies armats i membres de les SS que es dirigien cap a Àustria tot tipus de vehicles.
Per la seva part, lord Halifax va tornar al Ministeri d’Afers Exteriors i allí va saber que si Von Schuschnigg no dimitia del seu càrrec de Canceller a les sis de la tarda l’exèrcit alemany envairia el país. Ràpidament va enviar un telegrama a Viena per comunicar-li a Von Schuschnigg que el govern britànic no sabia què aconsellar-li. En acabar d’enviar el telegrama, el ministre va marxar a prendre un te d’acomiadament amb Von Ribbentrop a l’Ambaixada alemanya. Allí va saber que el seu homòleg alemany havia parlat per telèfon amb Berlín i que continuava negant que hi hagués cap ultimàtum. Però en aquell moment va entre el conseller alemany, Ernst Woermann, que va anunciar que Von Schuschnigg acabava de dimitir i que Seyss-Inquart acabava de ser nomenat Canceller. Consternat, Von Ribbentrop va justificar els fet dient que era el millor per als dos països, però Halifax va negar tal observació i li va dir que el que acabaven de veure era l’exhibició de la força bruta i li va augurar que l’opinió pública europea es preguntaria què impediria ara en el govern alemany fer el mateix amb Txecoslovàquia o en qualsevol altre part del món. El ministre britànic tampoc va acceptar la comparació que havia fet Von Ribbentrop amb l’annexió de Gran Bretanya a Irlanda.
En els Estats Units:
Franklin Delano Roosevelt es va reunir amb l’ambaixador francès i va descriure-li a Chamberlain com un home de la City que havia decidit deixar a França de banda amb l’esperança de tancar un tracte comercial amb els dictadors.
Diari del Tercer Reich 