Dissabte:
La invasió d’Àustria:
A les dues de la matinada, Adolf Hitler va envair Àustria amb el 8º Exèrcit de la Wehrmacht sense trobar cap tipus de resistència i amb mostres d’alegria per part de la població austríaca. Els tancs lleugers alemanys varen arribar a Àustria passant per la localitat de Dicthalling i varen posar les primeres pedres per l’Anschluss, la incorporació d’Àustria com una província del Reich alemany. Els funcionaris de les duanes varen retirar les barreres i moltes varen ser destruïdes pels habitants austríacs. Dones i nens varen donar rams de flors als soldats alemanys, que havien creuat la frontera per Bregenz, Innsburck, Braunau i Salzburg. Avions de la Luftwaffe varen enlairar-se dels aeròdrom bavaresos carregats d’oficials i octavetes. En aquell moment, el president austríac Wilhelm Miklas es va veure obligat a la mitjanit del dia anterior a acceptar designar a Arthur Seyss-Inquart com a Canceller en veure que les tropes de la Wehrmacht ja havien creuat la frontera del seu país. El nou Canceller va integrar el doctor Ernst Kaltenbrunner com a ministre de Seguretat, i el doctor Hüber com a ministre de Justícia. El càrrec de Seyss-Inquart es va desdoblar en dues funcions i es varen posar com a titulars d’aquestes funcions l’encarregat de negocis Wilhelm Keppler i el comissari del Reich Josef Bürckel. Deu minuts més tard de que Hitler donés l’ordre per envair Àustria, el general Muff va trucar a Berlín i va declarar que d’acord amb les instruccions del nou canceller, sol·licitava que les tropes en situació d’alerta estiguessin així, però que no creuessin la frontera. Keppler es va posar també al telèfon per recolzar la petició.
Per justificar la invasió, els alemanys varen emetre en els seus mitjans de comunicació que a Viena havia esclatat una rebel·lió comunista i que el govern del canceller Kurt von Schuschnigg no la podia dominar. La Völkischer Beobachter va sortir amb el titular:
Àustria alemanya salvada del caos.
En el diari, Joseph Goebbels hi va escriure un article on es descrivien desordres, combats, trets, saquejos… en els principals carrers de Viena. A més, es va exposar el telegrama, expedit per la DNB, l’agència oficial de notícies alemanya, que deia que tot havia sigut orquestrat per Seyss-Inquart a Hitler la nit anterior. En les primeres hores de la matinada, el cap de districte del NSDAP austríac, el comandant Klausner, va dir davant la Ràdio vienesa que Àustria era lliure i nacionalsocialista gràcies a Hitler.
A Viena, a la Balhausplatz, on hi havia la Cancelleria i els edificis governamentals, es va llevar vigilada per membres del Front Patriòtic. En tots els districtes de la ciutat es cremaven els papers escrits per comunistes, els fullets del referèndum que s’havia de celebrar i els llibres que condemnaven al nazisme. Però també a les estacions ferroviàries estaven plenes de gent que intentaven abandonar el país abans de que vinguessin les tropes alemanyes. Molts altres varen marxar en automòbil i els taxistes exigien molts diners per portar a la gent fora de la frontera.
Al voltant de les deu del matí varen aterrar a l’aeròdrom d’Aspern, Viena, les primeres esquadres de la Luftwaffe. En un dels avions i viatjava el cap de les SS Heinrich Himmler en companyia de Rudolf Hess i les Waffen-SS. Himmler va ser rebut per les SS d’Àustria i per Kaltenbrunner, Friedrich Rainer i Odilo Globocznik, entre altres. Kaltenbrunner li va presentar un informe detallat que explicava com havien obtingut la victòria i va col·locar sota la seva autoritat suprema les SS austríaques. Himmler va comunicar que tenia la intenció de posar les peces d’art confiscades en primer lloc a disposició de les petites ciutats a Àustria. Al mateix temps, les unitats de les SS varen ocupar els carrers de Viena i varen preparar l’entrada triomfal de les unitats de la Wehrmacht com les de l’exèrcit austríac. Per altra banda, Walter Schellenberg es va apoderar dels codis de senyals i dels arxius del cap del servei secret austríac abans de que se’ls poguessin quedar els membres de l’Abwehr.
Al migdia, el president Miklas va ser arrestat per agents de la Gestapo infiltrats a Viena, i les SA i les SS varen assassinar al general Zehner. L’ex ministre de Seguretat, el major Fey, es va suïcidar després de matar a la seva esposa i al seu fill. A part, la Gestapo va arrestar al conseller de l’ambaixada, el baró Von Ketteler, conseller íntim de Franz von Papen. El cap de tres setmanes va ser assassinat i el seu cadàver va ser llançat al riu Danubi. Durant aquella nit i la matinada del dia següent, la Gestapo va detenir a 21.000 persones considerades una amenaça. Molts d’ells varen ser enviats al camp de concentració de Dachau, que va tenir que obrir noves instal·lacions per albergar a tota aquella gent. Molts d’ells varen ser alliberats al cap de poc i a finals d’any només en quedaven 1.500. Així, Seyss-Inquart va donar la benvinguda a les tropes alemanyes sense cap tipus d’obstacle i va obligar al Parlament a votar una llei de revocació de la sobirania austríaca que proclamava que el país passava a ser una província del Reich alemany. A la tarda, les ràdios austríaques varen informar de la dimissió de Von Schuschnigg com a canceller davant la pressió alemanya. Immediatament, la Ràdio alemanya va desmentir la notícia.
A les les sis del matí, Hitler, acompanyat pel general Wilhelm Keitel, va sortir de Berlín per volar cap a Munic escortat per avions de caça. Després d’aterrar a l’aeròdrom d’Oberwiesenfel, el dictador es va dirigir en cotxe al lloc de comandament del 8º Exèrcit del general Fedor von Bock, a Mühldorf amb Inn, després travessar Altötting. Hitler va ser aclamat per la seva intervenció al país veí i la seva antiga pàtria. Von Bock els va informar del recorregut de les tropes i de les rutes d’entrada. El dictador, però, es va enrabiar en saber que la meitat dels vehicles implicats en l’operació s’havien avariat. Hitler va enviar llavors un telegrama d’agraïment al dictador Benito Mussolini per haver-li donat suport el dia anterior i li va prometre que mai ho oblidaria el seu gest. Mussolini el va trucar per confirmar-li que havia rebut el telegrama i el va felicitar. El dictador alemany li va dir:
Duce, mai l’oblidaré per això.
Pocs minuts després va agafar un automòbil Mercedes-Benz G4 de color gris i de sis rodes i va ordenar en el seu xofer que es dirigís a Braunau am Inn, on Hitler va néixer. Pels carrers de la capital bavaresa estaven plens de soldats alineats i, entre els curiosos, hi havia Unity Mitford, que acompanyaria a Hitler a Viena.
Poc abans de les tres de la tarda, la caravana d’automòbils Mercedes amb les capotes obertes, tot i les gèlides temperatures, va travessar la frontera austríaca. A dos quarts de quatre, després de passar per una carretera plena de cotxes i camions, varen arribar a la localitat de Braunau, on Hitler va ser rebut amb una calorosa benvinguda, tot i que no es varen aturar. La multitud va abraonar-se al cotxe de Hitler, que portava en el radiador l’emblema del Führer, i l’automòbil no va poder ni avançar perquè tothom volia tocar el vehicle. Les mares alçaven els seus nens per damunt de les seves espatlles perquè poguessin contemplar a Hitler, les campanes de les esglésies repicaven i desenes de persones varen sortir de casa. Hitler els va ensenyar en els seus acompanyants la seva escola i la casa dels seus pares.
Llavors es varen dirigir a Lambach, on de petit Hitler havia format part de la coral del convent i hi havia estudiat, per la carretera per Altheim i Ried. Quan varen baixar a l’entrada del convent, Hitler els va senyalar en els seus convidats la casa a on havia viscut amb la seva família.
Durant aquella tarda, Hitler li va ordenar en el doctor Wilhelm Stuckart que redactés una llei per fixar un Anschluss total.
A la nit, Hitler i els seus acompanyants es varen dirigir a la ciutat de Linz escortats per una unitat avançada de la Leibstandarte SS-Adolf Hitler i, a les deu de la nit, varen arribar-hi. Aquí es va ordenar que totes les finestres del Mercedes de Hitler estiguessin tancades i il·luminades durant el recorregut. En seguit, el nou canceller austríac, Seyss-Inquart, que s’havia trobat amb Hitler i el seu entorn a les afores de la ciutat, es va dirigir al saló de sessions de l’Ajuntament i, davant dels micròfons, va donar la benvinguda a Hitler mentre repicaven les campanes i la gent cridava Heil. La gent de la ciutat de Linz va començar a concentrar-se davant de l’Ajuntament i, instants després, va aparèixer Hitler en el balcó i els va dirigir unes paraules que eren constantment interrompudes pels aplaudiments. Hitler i els seus acompanyants es varen instal·lar a l’Hotel Weinsinger, el més gran de la ciutat, tot i que no hi havia suficients habitacions ni suficient menjar per tots ells. Hitler va demanar la suite amb vistes al Postlingberg, la petita muntanya que tants cops havia pujat de petit. A més, l’establiment només disposava d’un telèfon i varen tardar nou hores en posar-se en contacte amb Berlín. El dictador sí que va aconseguir enviar un telegrama a l’ambaixador Von Papen perquè es dirigís d’immediat a Viena i es va establir connexió amb el corresponsal George Ward Price, que s’havien que simpatitzava amb ells, perquè s’entrevistés aviat amb Hitler.
Durant la nit, els nacionalsocialistes locals varen cantar Deutschland über Alles, l’himne alemany, a sota l’Hotel de Hitler fins que va arribar un missatge de l’establiment en que es demanava que aturessin els càntics. Fins les quatre de la matinada encara hi havia gent esperant a l’Hotel.
A Berlín, Wilhelm Frick es va quedar a la capital per redactar l’esborrany d’una sèrie de lleis per justificar legalment la invasió alemanya a Àustria. Encara no s’havia contemplat l’Anschluss total i s’havia pensat en convocar eleccions per al 10 d’abril de 1938 amb una Àustria sota la protecció d’Alemanya. Hitler seria el president federal. Al migdia, Joseph Goebbels va llegir la seva proclama a les ràdios alemanyes i austríaques declarant que se celebraria un verdader plebiscit sobre el futur i el destí d’Àustria en breu.
Constantin von Neurath es va reunir amb l’ambaixador Neville Henderson, que el dia anterior havia rebut ordres del primer ministre Neville Chamberlain perquè comuniqués que hi hauria conseqüència si era cert que existia un ultimàtum d’Alemanya cap a Àustria. Von Neurath li va respondre que les relacions austríaques i alemanyes eren d’exclusiva incumbència del poble alemany i no del govern britànic i li va assegurar que no existia tal ultimàtum com afirmava i que les tropes alemanyes havien sigut enviades únicament com a resposta a urgents trucades del recent format govern austríac. Von Neurath li va dir a Henderson que tingués en compte que el telegrama en el qual el canceller Seyss-Inquart demanava ajuda al govern alemany ja s’havia publicat a la premsa alemanya.
El baró Ernst von Weizsäcker va fer enviar un telegrama circular als ambaixadors alemanys a l’estranger perquè diguessin el mateix que l’antic ministre: el tema austríac era un afer alemany, no existia cap ultimàtum alemany cap a Àustria i les tropes alemanyes només eren al país veí com a resposta a urgents trucades del govern austríac.
Diari del Tercer Reich 