Dilluns:

L’Anschluss:

A mig matí, Adolf Hitler, acompanyat per Wilhelm Keitel, va sortir amb el seu Mercedes Benz G4 gris i de sis rodes de Linz per arribar a Viena. Al migdia es varen aturar a Saint Pölten després de travessar Melk. En les dues poblacions, una multitud cridava el nom de Hitler i agitava banderes amb l’esvàstica. A dos quarts de sis varen arribar a Viena. Multituds de gent estaven en aquells moments concentrada pels carrers de la capital austríaca mentre les campanes de les esglésies no paraven de repica. Tretze cotxes de la policia escortaven el Mercedes de Hitler, que obria pas entre la multitud. La Leibstandarte-SS Adolf Hitler era l’encarregada de garantir la seguretat de la ciutat. Totes les cases i els temples estaven adornats amb banderes nazis. Després de passejar-se en cotxe en una marxa triomfal pels carrers de la ciutat, Hitler i els seus acompanyants es varen allotjar a l’Hotel Imperial. Abans, en algun moment del dia, va visitar la tomba de Geli Raubal per deixar-hi unes flors.

Ràpidament va circular la notícia del lloc on s’allotjava el dictador provocant que molts vienesos es concentressin a l’entrada de l’Hotel. El balcó de l’habitació de Hitler estava adornat amb la bandera vermella i la creu gamada, i la multitud es va posar a cantar càntics marcials i patriòtics, i varen demanar veure a Hitler, que va aparèixer només uns instants. Al vespre, un automòbil es va aturar a l’entrada de l’Hotel i les SS varen tenir que apartar als curiosos que volien veure de qui es tractava. Al cap d’uns minuts, quan la situació va ser controlada, va baixar de l’automòbil el cardenal Theodor Innitzer, que volia donar la benvinguda al dictador. Franz von Papen va sortir de l’Hotel per rebre’l i es varen reunir amb Hitler. Von Papen va buscar aquella reunió perquè volia mostrar que el règim nazi era amic del catolicisme.

A la Gran Bretanya:

Neville Chamberlain es va dirigir a la Cambra dels Comuns per comunicar-los que Hitler havia unit Àustria amb Alemanya i els va dir que l’ambaixador alemany a Londres havia enviat a Berlín una sèrie de telegrames urgents durant els fets. El primer ministre els va dir que Hitler no havia tingut res a témer, ja que no podien haver fet res per haver evitat l’Anschluss, excepte si Àustria o altres països haguessin fet servir la força. El primer ministre els va deixar clar que l’Anschluss no canviaria la política britànica, tot i que els va prometre que el Govern no es desentendria mai d’Europa de l’Est.   

França:

En veure quina seria la següent víctima d’Alemanya, el govern francès va reafirmar la seva decisió d’ajudar a Txecoslovàquia si aquesta era atacada sense provocació prèvia.