Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El tribunal militar es va tornar a reunir per jutjar al general Werner von Fritsch, acusat de rebre xantatge i d’homosexual. El ministre de Justícia, Frantz Gürtner, va ser el gran instigador perquè es fes aquell judici. Aquest cop en el judici hi havia membres del NSDAP i personal de les SS interessats en que es declarés culpable a l’ex cap de l’Alt Comandament de l’Exèrcit. Hermann Göering, com a president del tribunal, va obrir la sessió i va tornar a fer comparèixer a Otto Schmidt, el principal testimoni de l’acusació, que continuava dient que Von Fritsch pagava diners a canvi de que no xerressin que era homosexual. Göering volia ajudar al general Von Fritsch i per això va obligar a Schmidt a declarar en el judici. Però després de diversos errors del fiscal, d’una mala declaració de Schmidt i d’una gran actuació de la defensa, el procés era clarament a favor del general Von Fritsch perquè s’havia demostrat que Schmidt mentia. Al final, Schmidt va declara que havia mentit i que mai havia vist al general, i va explicar que havia enganyat perquè la Gestapo l’havia amenaçat en matar-lo sinó testificava contra Von Fritsch. Llavors, el funcionari de la Gestapo, Josef Meisinger, principal acusador de Von Fritsch, li va fer el moviment que es feia a l’Antiga Roma quan l’emperador ordenava matar al gladiador ferit. Schmidt va preguntar què significava aquell moviment. Li varen respondre que aniria al cel. Poc després, Schmidt va ser assassinat, tot i que Göering li havia promès que no li passaria res. Per acabar, el cap de la defensa, el comte Von der Goltz, va dirigir unes paraules contra els funcionaris de la Gestapo, Göering i el mateix Adolf Hitler per haver actuat amb mala fe contra el seu client.

A partir de llavors, tres alts oficials i dos presidents del Senat varen continuar el judici amb el cap inclinat per la vergonya que sentien. El veredicte del tribunal va ser la llibertat del general Von Fritsch per falta de proves i es va donar per acabat el judici. El tribunal es va limitar a dir que Von Fritsch havia sigut víctima d’una lamentable sèrie de malentesos.

Com a curiositat, Heinrich Himmler, que volia que fos declarat culpable, va reunir a dotze oficials de les SS en una habitació propera al judici per fer-los assentar en cercle per concentrar les seves ments per exercir control telepàtic sobre el procés.

A Àustria:

Reinhard Heydrich, conscient de que a Àustria molts nazis s’estaven anant de la ratlla amb els seus atacs contra els jueus, va proposar a Josef Bürckel de la Gestapo que detingués a aquells nazis que feien tots aquells actes. Els jueus austríacs eren obligats a esborrar pintades dels carrers que els propis nazis feien mentre eren insultats i colpejats. Molts jueus eren assaltats pels carrers i els robaven carteres i abrics de pell abans d’estomacar-los. A la Habsburgergasse, cada matí s’obligava a uns quants jueus a netejar les tasses dels lavabos dels quarters de les SS amb les mans. La situació pels jueus no va canviar massa.

A França:

El govern francès va obrir la frontera amb Espanya, que continuava en Guerra Civil, després de tancar-la el gener.

En la Guerra Civil espanyola:

Com el dia anterior, bombarders italians varen bombardejar la ciutat de Barcelona.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va proposar una conferència de potències, dins o fora de la Societat de Nacions, per examinar les mesures per obtenir que no hi hagués cap més agressió alemanya després de l’Anschluss. En un discurs a Moscou davant la premsa, on hi havia uns quants periodistes estrangers, el ministre Maxim Litvinov va afirmar que els nazis eren una amenaça i va assegurar que el seu Ministeri dialogaria amb qualsevol nació disposada a aturar els atacs i eradicar d’aquesta manera el perill d’una massacre mundial. Per aquest fet demanava actuar ja.

En els Estats Units:

El secretari d’Estat, Cordell Hull, amb el vistiplau del president Franklin Delano Roosevelt, va pronunciar un discurs en que va declarar que l’aïllacionisme no era sinònim de seguretat, sinó d’una font d’inseguretat inesgotable. Aquest discurs anava dirigit al primer ministre Neville Chamberlain.