Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El Reichstag es va convocar a corre-cuita per escoltar a Adolf Hitler com explicava els fets que l’havien portat a ocupar Àustria. El dictador va dir, entre altres coses, que milions de camarades de raça alemanya de tot Europa patien brutal violacions dels seus drets. També va anunciar que els alemanys tindrien un plebiscit, juntament amb noves eleccions al Reichstag. Hitler també va explicar que Kurt von Schuschnigg havia trencat la seva paraula amb el seu projecte d’eleccions i va afirmar que només un boig cec podria haver portat les coses de tal manera.

Un cop acabat el discurs es va dissoldre el Reichstag i es varen convocar eleccions per al 10 d’abril de 1938. Els nazis en aquells moments anaven agafant el control del nou territori i aquell mateix dia Wilhelm Frick va autoritzar a Heinrich Himmler perquè prengués les mesures de seguretat que ell cregués a Àustria. En una de les ordenances del Govern es varen definir les competències de la Policia a Àustria i es deixava clar que Himmler i Frick estaven habilitats per prendre les mesures necessàries per permetre el manteniment de la seguretat i la preservació de l’ordre, inclús fora dels límits establerts per la llei. Els austríacs, per la seva part, es varen adaptar ràpidament als nous amos i l’episcopat austríac, sota les ordres del cardenal Theodor Innitzer, va publicar una declaració on deia que els bisbes donaven ple suport a l’Àustria alemanya, “reconeixent” que el nacionalsocialisme havia realitzat grans aportacions en el camp de la reconstrucció ètnica, Völkisch, i econòmica. A peu de pàgina varen afegir un personal Heil Hitler!.

---

Aquell dia va acabar el judici, que es feia bàsicament per la insistència del ministre de Justícia, Franz Gürtner, contra el general Werner von Fritsch, acusat d’homosexualitat. L’antic comandant suprem va ser absolt per falta de proves després de que el seu principal acusador, Otto Schmidt, confesses el dia anterior que havia mentit. El veredicte que es va llegir deia:

El Tribunal del comandant suprem de la Wehrmacht resol en la causa seguida contra el capità general retirat baró Von Fritsch… i dictamina conforme a dret: Aquest judici oral ha evidenciat la inculpabilitat del capità general retirat baró Von Fritsch, en tots els punts.

La premsa no va mencionar ni la investigació ni el veredicte, i Von Fritsch va continuar destituït, tot i que més tard es va reincorporar a l’Exèrcit, però amb un rang molt més baix.

---

L’Oficina Central per la Ciència d‘Alfred Rosenberg, la Amt Wissenschaft, va autoritzar a Otto Winter, propietari de l’Editorial Universitària Karl Winter a Heidelberg, publicar l’obra de Baruch Spinoza.

A la Gran Bretanya:

El Comitè d’Afers Exteriors del Gabinet es va reunir per discutir un informe de lord Halifax titulat: Possibles mesures per evitar una acció alemanya a Txecoslovàquia. En ell hi havia tres possibles línies a seguir en cas de que els alemanys envaïssin Txecoslovàquia. La primera era una aliança amb França i construir un bloc defensiu format per diversos estats. La segona línia era un nou compromís amb els francesos, en el qual els britànics es comprometrien a ajudar França en cas de que Alemanya prengués represàlies contra ella per complir les seves obligacions amb Txecoslovàquia. La tercera i última era la de no assumir cap nou compromís i aconsellar als txecoslovacs perquè negociessin amb els alemanys. Halifax estava a favor de l’última línia. Oliver Stanley, el president de la Junta de Comerç, i Samuel Hoare, ministre de l’Interior, apostaven per la segona línia fins que el ministre d’Afers Exteriors els va senyalar que ni França ni Gran Bretanya podrien defensar Txecoslovàquia en cas d’una agressió alemanya. Thomas Inskip, ministre per la Coordinació de la Defensa, va defensar al seu company i va avisar que Alemanya podria envair Txecoslovàquia en menys d’una setmana. Stanley, convençut ja de que no hi hauria res a fer, ara va dir que cap britànic donaria suport a ajudar als txecoslovacs. El secretari d’Estat per les Colònies, Malcom MacDonald, els va advertir del risc d’una guerra a causa de Txecoslovàquia. Lord Halifax, per la seva part, els va assegurar que no veia a Hitler posseït per una “voracitat conqueridora de proporcions napoleòniques. Després de parlar de la debilitat de França i de la postura aïllacionista d’Estats Units, la reunió va acabar amb un acord per seguir la tercera línia en cas de que Alemanya volgués agredir Txecoslovàquia.

---

A la tarda, a Londres, Joseph Kennedy va pronunciar un discurs a l’hotel Claridge, on hi havia, entre altres, lord Halifax i el duc de Kent. L’ambaixador va deixar clar que ell personalment no creia que les ambicions alemanyes a Europa afectessin a Estats Units i va afirmar, per acontentar als aïllacionistes britànics, tant durament criticats pel govern nord-americà, que no corria el perill de tornar-se britànic a la capital britànica. Kennedy també va assegurar que era un error suposar que Estats Units no combatria sota cap circumstància excepte per una invasió real i va posar èmfasis en l’oposició de la majoria dels nord-americans a la política d’aliances i va declarar que el seu país estava decidit a romandre al marge de les desavinences europees. El Departament d’Estat, consultat prèviament de les paraules que dirigiria el seu ambaixador, va intentar sense èxit modificar el text.

En la Guerra Civil espanyola:

Per tercer dia consecutiu, els bombarders italians varen bombardejar Barcelona. En total varen morir unes 1.000 persones durant els tres atacs.

A Mèxic:

Lázaro Cárdenas va nacionalitzar el petroli per al seu país.