Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Un antic nacionalsocialista va criticar en un escrit dirigit al gauleiter Josef Bürckel que s’estigués obligant en els jueus, inclús un vell rabí, a romandre a l’entrada de les botigues amb cartells que deien: Els aris no compren als jueu. Aquest antic nacionalsocialista també va criticar amb duresa que s’obligués en els jueus a netejar els carrers o a realitzar humiliants exercicis físics, i es preguntava en l’escrit si allò era nacionalsocialisme, i li va explicar que creia que tots aquelles humiliacions estaven lluny del que havia de ser el nacionalsocialisme.

A la Gran Bretanya:

Els nous ministres francesos varen arribar a Londres per parlar del govern britànic sobre Txecoslovàquia. Els britànics volien que els francesos s’allunyessin del seu pacte amb els txecoslovacs i els convencessin perquè negociessin amb els alemanys sobre els Sudets. Però Eduard Daladier els va manifestar que els alemanys, a través de Konrad Henlein, volien la destrucció de tot l’Estat txecoslovac per acabar sotmetent a tot Europa a la seva voluntat. El primer ministre considerava que la força militar txecoslovaca no era tan dèbil com molts pensaven i estava convençut de que si els equipaven bé i els entrenaven bé podrien resistir amb l’ajuda francesa i britànica. Però després d’un dinar, Neville Chamberlain va aconseguir que el primer ministre francès reflexionés sobre les seves paraules per tal de demanar en els txecoslovacs que arribessin a un acord amb els alemanys sobre els Sudets.