Dissabte:

En la crisi txecoslovaca:

Adolf Hitler es va reunir amb representant txecs per parlar de Txecoslovàquia. Quan va sortir de la reunió va creure que l’havien tractat de forma despectiva i va començar a pensar encara amb més profunditat sobre la invasió a Txecoslovàquia. Seguidament, de forma improvisada, va convocar a tots els seus comandants militars: Wilhelm Keitel,  Ludwig Beck, Walther von Brauchitsch, Erich Raeder i Hermann Göering, així com als ministres d’Exteriors Joachim von Ribbentrop i Constantin von Neurath, a una conferència en la que va definir la declaració de guerra contra els txecs cap a l‘1 d’octubre de 1938 si les circumstàncies internacionals ho feien possible. Hitler va assegurar que ni la Gran Bretanya ni França estaven en condicions d’intervenir per la seva falta de preparació militar i de voluntat, i va afirmar que volia Txecoslovàquia fora del mapa. A més, va declarar que Alemanya era més forta que el 1914 i va enumerar els seus èxits des de 1933. El dictador va presentar com a raons per actuar immediatament l’estat incomplet de les fortificacions txeques, el subdesenvolupament dels programes d’armament britànic i francès, i la situació internacional favorable. Un cop va enumerar les raons per actuar, va ordenar que es comencessin els treballs de construcció d’una gran línia de fortificacions en la frontera occidental d’Alemanya.

En el Reich:

A Alemanya:

Reinhard Heydrich va ordenar que s’empresonessin als jueus homes soviètics en camps de concentració fins que es poguessin aportar proves de que emigrarien en breu.