Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berchtesgaden, Obersalzberg, Adolf Hitler va firmar una llei on es va introduir per primer cop el concepte pràcticament desconegut fins llavors de vacances pagades. Es varen duplicar els dies festius i es va començar a desenvolupar el turisme familiar. L’objectiu era que qualsevol família obrera tingués dret a gaudir d’unes vacances dignes i així es va acabar amb l’antic sistema de la República de Weimar. Aquell dia també es va aprovar la Llei del matrimoni que definia el matrimoni com la unió entre dues persones sanes, de la mateixa raça i de sexes oposats, unides per un bé comú i amb el propòsit de tenir fills “sans”. Des de bon principi, l’Estat nacionalsocialista va promoure la família i va tractar pitjor a la gent soltera o els adults sense fills. A més, es varen aprovar normes sobre el divorci amb les qual els motius de divorci vigents fins llavors varen perdre la seva validesa i varen ser substituïts per uns altres que basaven el valor d’un matrimoni en una significació per la comunitat nacional. En aquest sentit es varen admetre com a motius de divorci la negativa de reproducció i la infertilitat, i una separació de tres anys. A més, els legisladors nacionalsocialistes varen introduir per primer cop en l’article 55 del Codi Civil com a nous fets delictius el trencament general de la convivència, que en la pràctica volia dir que un matrimoni es podria dissoldre al cap de tres anys de separació. El cònjuge que no volia separar-se tenia dret a recórrer, però al final eren els jutges qui decidien si el manteniment del matrimoni estava moralment justificat. A part, segons la nova Llei, les persones de sang alemanya casades amb jueus podien sol·licitar l’anul·lació del matrimoni només per motius racials.

A més a més, el govern va aprovar una altra llei que estenia l’estructura educativa de Prússia, establerta el 1927, al conjunt d’Alemanya, i que es basava en l’ensenyança obligatòria a vuit anys. Aquesta Llei era un pas endavant respecte de Baviera, que fins aquella data només requeria set anys d’ensenyança obligatòria, però un pas enrere respecte de Schleswig-Holstein, on el mínim era tradicionalment de nou anys. Aquesta Llei també incloïa un currículum comú en el que s’hi havia d’incloure l’educació racial per tots els alumnes. El govern també va aprovar una llei que establia una llista detallada dels serveis comercials que a partir de llavors estarien prohibits pels jueus, entre els quals s’incloïa la informació sobre crèdits, el corretatge de béns immobles…

A França:

Per iniciativa del president Franklin Delano Roosevelt es varen reunir els representants de 32 països en la ciutat d’Evian, a la costa francesa del llac Leman, per debatre què tenien que fer amb els jueus que marxaven d’Alemanya. El govern alemany no va participar-hi al·legant que els emigrants jueus eren un assumpte intern. La conferència va intentar posar normes de conductes comunes, especialment davant de la possible expulsió de centenars de milers de jueus de Polònia i Romania. El rumb de la Conferència va quedar marcat des del principi pel discurs del cap de la delegació nord-americana Myron Taylor, que va reconèixer la gravetat del problema, però es va negar, en nom del seu país, a elevar la xifra de refugiats a Estats Units per sobre dels 27.000 l’any. Tots els demés delegats varen opinar bastant el mateix al·legant tota classe de raons per no admetre els jueus als seus països, excepte la República Dominicana. Finalment varen confirmar la negativa de la comunitat internacional a incrementar les quotes d’immigració jueva. Aquella reunió, que va finalitzar el 14 de juliol, es va conèixer com la Conferència d’Evian.

A la Gran Bretanya:

El Ministeri d’Afers Exteriors va saber per fonts secretes, que els comandants de companyia alemanys romanien tancats en els seus quarts des de mitjans de mes de juny. S’esperava que es decretés l’estat d’alarma indefinit per aquestes dates. 

A la Xina:

L’Exèrcit de Kwantung va desxifrar un missatge enviat pel comandant rus a la regió de Posiet, Manxúria, controlada pels japonesos, al seu quarter general de Jabarovsk en el que recomanava l’ocupació i fortificació d’alguns cims estratègics en una secció mal delimitada de la frontera soviètica-manxuriana. Com a conseqüència d’aquest missatge, diversos milers de soldats soviètics varen arribar als turons de Changkufeng i varen començar a cavar trinxeres i instal·lar obstacles.