Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, Adolf Hitler es va reunir amb Konrad Henlein per parlar de la qüestió txecoslovaca. Hitler no li va donar gaires detalls, tot i que li va insinuar que actuaria militarment aquell mes, però no li va precisar la data. Després de la reunió, Henlein li va dir en el seu contacte britànic, Frank Ashton-Gwatkin, l’ajudant de Walter Runciman, que Hitler era partidari d’arribar a un acord pacífic.

En la vida privada de Hitler:

A Munic, la petita casa comprada per Heinrich Hoffmann a l’estiu de 1935 en la Wasserburger Strasse 12, avui Delpstrasse, a Bogenhausen, va ser posada a nom d’Eva Braun.

A Txecoslovàquia:

Edvard Benes va oferir en els alemanys dels Sudets un autogovern cantonal. Henlein, des de Berchtesgaden, va rebutjar l’oferta tal i com l’hi havien demanat.

A la Gran Bretanya:

Veient l’interès de Winston Churchill de voler que la Unió Soviètica es posés del bàndol britànic en cas d’un conflicte per Txecoslovàquia, l’ambaixador Ivan Maiski va dirigir-se aquella tarda a Charwell, la casa que tenia el diputat conservador en la Foresta de Kent. L’ambaixador li va declarar que la Unió Soviètica es comprometia a defensar Txecoslovàquia sempre que aquesta respectés els tractat entre txecoslovacs i soviètics, segons el qual França havia d’intervenir primer. A continuació li va transmetre el suggeriment de Maxim Litvinov de que Gran Bretanya, la Unió Soviètica i França fessin ús de l’article 2 de la Societat de les Nacions, segons el qual els seus membres tenien l’obligació de reunir-se per consultes davant el risc d’una guerra imminent. Churchill va transmetre aquestes propostes a lord Halifax, però el ministre no va voler actuar, ja que preferia veure com es desenvolupaven els fets.