Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Nuremberg, en el 10è Congrés del NSDAP, Adolf Hitler va pronunciar un extens discurs en el Dia del Partit, però, tot i que tothom esperava que parlés de Txecoslovàquia. No en va voler parlar. El dictador va atacar els intents de convertir el nazisme en una religió. Hitler va definir el nacionalsocialisme com una doctrina freda, basada en la realitat, en el coneixement científic més depurat i la seva expressió mental, i va afegir que no era un moviment de culte, sinó una filosofia racial i política, i per aquest fet no tenien temples per celebrar cultes. Hitler va concloure que el nazisme estava basat en el respecte a les lleis de la naturalesa creades per Déu i va afirmar que el nazisme servia a Déu. Literalment, va dir:

L’únic culte que coneixem és el del cultiu de la naturalesa i, a partir d’aquí, el del que Déu ha volgut. 

Parlant d’art, el líder alemany va afirmar que en la nova Europa feixista es produiria un art infinitament superior a l’art cristià, i que l’arquitectura, l’escultura, la pintura i el teatre alemanys gaudien d’un renaixement sense precedents, tot i el breu temps que la prefectura nacionalsocialista havia pogut dedicar a les obres culturals. Però no es va referir a cap obra d’art en concret ni e cap artista.

En el mateix discurs, Hitler va deixar anar que un altre país (Itàlia) havia arribat a les mateixes conclusions que ells amb el tema jueu. El 6 d’octubre el Gran Consell Feixista aprovaria lleis racials.

Entre els convidats a l’acte hi havia la diputada britànica Thelma Cazalet, que a diferència dels demés convidats d’honor britànics que varen assistir-hi, s’oposava als nazis i només havia acceptat la invitació de Joachim von Ribbentrop perquè volia saber què estava passant a Alemanya.

---

A partir d’aquell dia, durant els interrogatoris i els empresonaments, la Gestapo presentava en els Testimonis de Jehovà la declaració d’abjuració, sobretot per la seva negativa a prestar jurament i a fer el servei militar, a canvi de l’alliberament. La majoria varen acceptar-ho.

---

El Ministeri d’Afers Exteriors varen tenir coneixement de la carta de Winston Churchill del 19 d’agost, en la que declarava que en cas d’atacar Txecoslovàquia hi hauria una guerra mundial, sota el text: Extracte d’una carta de Winston Churchill a un confident alemany.

A Txecoslovàquia: 

El president Eduard Benes va acceptar totes les reivindicacions que havien exposat els líders dels Sudets el dia anterior, i el diputat dels Sudets, Karl Hermann Frank, va exclamar sorprès en el seu entorn que els hi havien coincidit tot el què havien demanat.

A la Gran Bretanya:

Theodor Kordt va entrar en el 10 de Downing Street per la porta de darrere per reunir-se amb una part del govern britànic. El diplomàtic de l’Ambaixada alemanya, li va dir a Horace Wilson que havia decidit actuar contra el seu propi Govern i els va fer saber que Hitler atacaria Txecoslovàquia el 19 o el 20 de setembre. Els britànics varen desestimar el seu suggeriment d’amenaçar a Alemanya a través de la ràdio. L’endemà, Kordt es va reunir amb lord Halifax i Alexander Cadogan.

En el Vaticà:

El Papa Pius XI es va reunir en una audiència privada amb un grup de pelegrins belgues i els va declarar entre llàgrimes després de parlar-los del sacrifici d’Abraham, que pels cristians era impossible participar en l’antisemitisme i que, tot i que havien de reconèixer que tot el món tenia dret a defensar-se i a protegir els seus interessos legítims, l’antisemitisme era inadmissible.