Dimecres:

En el crisi txecoslovaca:

Konrad Henlein, seguint les directrius d’Alemanya, va trencar les negociacions amb el govern txecoslovac sota el pretext de que la policia txecoslovaca s’havia excedit a Moravska-Ostrava en, suposadament, agredir a un representant polític dels seus. Abans, el president Edvard Benes va reunir als líders dels Sudets i els va prometre que satisfaria totes les seves exigències, però els alemanys no els varen deixar acceptar les propostes del president txecoslovac.

---

El diari The Times va publicar una editorial en la qual se sol·licitava la plena sobirania pels Sudets alemanys. Ràpidament, el Foreign Office es va afanyar en declarar que aquella editorial no expressava en cap moment l’opinió del govern britànic.

A la Gran Bretanya:

Theodor Kordt es va tornar a reunir amb els diplomàtics britànics, aquest cas amb lord Halifax i Alexander Cadogan, per tornar-los a dir que actuaria contra el seu Govern i els va demanar ajuda. Veient que la crisi estava a punt de començar, ja que Kordt afirmava que el 19 o el 20 de setembre s’atacaria a Txecoslovàquia, lord Halifax li va demanar a Horace Wilson que portés a Neville Chamberlain d’Escòcia, on gaudia d’uns dies de descans. Quan Halifax i Cadogan estaven sopant varen saber que Henlein havia trencat les negociacions amb els govern txec i es varen alarmar pensant que en breu començaria la guerra. Ràpidament varen pensar en enviar-li un missatge a Adolf Hitler, però per la BBC varen saber que tot de moment estava tranquil. El que sí que varen decidir va ser que Neville Henderson es reunís amb Hitler a Nuremberg per transmetre-li que si França intervenia en una guerra per Txecoslovàquia ells també ho farien. L’ambaixador no va fer cas a l’ordre del seu ministre.

A Itàlia: 

El govern italià va ordenar als jueus estrangers a que abandonessin el territori.