Dissabte:

En la crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

Adolf Hitler va designar a un oficial del OKW, el coronel Koechling, perquè ajudés a Konrad Henlein, que s’havia establert en un castell situat a Dondorf, per organitzar un cos franc dels Sudets. Aquestes tropes havien de tenir armes austríaques i la seva missió, determinada per Hitler, era la de mantenir desordres i disturbis amb els txecoslovacs.

---

En el Carinhall, l’ambaixador britànic, Neville Henderson, es va reunir amb Hermann Göering per demanar-li que apartés a Hitler de les demandes de Joachim von Ribbentrop d’envair Txecoslovàquia. Göering li va parlar de manera general que qualsevol acció seria catastròfica, però estava segur de que Hitler actuaria amb moderació, encara que pensava al mateix sobre Von Ribbentrop. El ministre també va dir que respectava i admirava a Neville Chamberlain.

A la Gran Bretanya:

El Gabinet es va tornar a reunir per sentir l’informe de Chamberlain. El primer ministre estava segur de que els objectius de Hitler eren molt concrets i limitats, i que deia la veritat quan deia que no volia txecoslovacs en el Reich. A la tarda es varen tornar a reunir i Duff Cooper va discrepar dels seus companys i els va advertir de que ara s’enfrontaven contra el poder més “formidables que havia dominat mai a Europa“, fent referència al Reich. Cooper dubtava de que els Sudets fossin l’última reclamació de Hitler i els va recordar les promeses que havia incomplert el dictador, tot i que també els va dir que no posaria obstacles a que es celebrés un referèndum d’autodeterminació en els Sudets per tal d’evitar una guerra. Lord De La Warr i va donar suport i va declarar que estava disposat a afrontar la guerra per tal “d’alliberar el món de l’amenaça continua dels ultimàtums”. En canvi, lord Hailsham es v posar del costat del primer ministre i volia negociar amb els alemanys, igual que lord Halifax i Sam Hoare.

En el Reich:

A Alemanya:

Ulrich von Hassell va escriure que els discursos de Hitler eren tots demagògics i estaven assonats amb aspres atacs a tota la classe alta. Von Hassell creia que el creixent odi cap a la classe alta s’havia exacerbat amb les advertències contra la guerra dels generals, amb excepció de Wilhelm Keitel. Al mateix temps, Von Hassell veia que hi havia una creixent aversió cap a tots els individus independents.