Diumenge:

En la crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb la seva cúpula militar i va senyalar que el 2º, el 8º, el 10º, el 12º i el 14º Cossos de l’Exèrcit serien els que atacarien a Txecoslovàquia. Aquests cinc cossos estaven formats per 33 divisions, tres de les quals eren blindades. El dictador també va confirmar que el comandament dels oficials que estarien al capdavant de deu exèrcits. El general Wilhelm Adam es va conservar com a comandament de les forces de l’Oest, tot i que havia desaprovat el pla. A més, Hitler va nomenar comandant del 1º Exèrcit a Ludwig Beck i al general Kurt von Hammerstein del 4º.

Poc després, Hitler es va reunir amb el ministre polonès d’Afers Exteriors, Josef Beck, que li va reclamar una part de Txecoslovàquia si Alemanya ocupava el país.

A la Gran Bretanya:

A Londres varen arribar-hi el president Edouard Daladier i el seu ministre d’Afers Exteriors, Georges Bonnet, per conferenciar amb els seus companys britànics per trobar una solució al problema txecoslovac. Només començar la reunió, Neville Chamberlain els va llegir un telegrama que acabava de rebre del govern txecoslovac on li comunicaven que aprovarien una mobilització general de la població. A continuació els va relatar com havia sigut la seva reunió amb Hitler del 15 de setembre i els va assegurar que si li negaven en el líder alemany el que demanaven acabarien provocant una invasió immediata. Per aquest fet els va preguntar si estaven d’acord o no en el termini d’autodeterminació. Daladier li va recordar que tenia un pacte amb els txecoslovacs i li va augurar que els alemanys no s’aturarien perquè el seu objectiu era dominar Europa.

Després d’una parada per dinar, on Chamberlain va convidar als seus invitats a Chateau Margaux i un conyac datat de 1865, els francesos varen acceptar negociar. De seguida es varen posar d’acord sobre unes propostes que hauria d’acceptar el govern txecoslovac perquè volien evitar a qualsevol preu una guerra. La proposta que havien d’acceptar els txecoslovac era que tots aquells territoris dels Sudets en els quals la població alemanya fos superior al 50% havien de ser retornats a Alemanya per assegurar el manteniment de la pau i la seguretat dels interessos vitals de Txecoslovàquia. A canvi, França i la Gran Bretanya estaven disposats a participar en una garantia internacional de les noves fronteres contra una agressió no provocada. Tot seguit varen enviar un missatge firmat al president txecoslovac, Eduard Benes, perquè acceptes les seves propostes de retornar els sudets a Alemanya, però Benes s’hi va negar.

Precisament, l’ambaixador txecoslovac, Jan Masaryk, va escriure-li una carta a lord Halifax per fer-li saber que el seu Govern donava per descomptat de que abans de prendre cap decisió sobre el futur de Txecoslovàquia els hi consultarien. L’endemà tindrà la resposta.

A Itàlia:

A Trieste, Benito Mussolini va pronunciar un discurs en el qual va glorificar l’imperi italià, la raça i va defensar la ideologia feixista.