Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb l’ambaixador polonès, Josef Lipski, i li va dir que estava considerant enviar els jueus a alguna colònia en coordinació amb Polònia i Romania.

Al mateix temps, el cap de la Gestapo de Karlsruhe va informar a les autoritats regionals de que arribaven jueus austríacs en gran grup a Baden i que sovint no portaven ni passaport ni diners.

La crisi txecoslovaca:

A Txecoslovàquia:

El govern txecoslovac va rebutjar a través d’una nota la proposta del dia anterior dels governs britànics i francès d’entregar el territori dels Sudets als alemanys. En la nota es recordava a França de les seves obligacions en defensar Txecoslovàquia en cas d’un atac alemany, i advertien de que si acceptaven la seva proposta tard o d’hora Txecoslovàquia quedaria sota control alemany. El govern de Praga va proposar sotmetre el conjunt de la qüestió dels Sudets a arbitratge, d’acord amb els termes del tractat germànic-txec del 16 d’octubre de 1925. La nota txecoslovaca va ser mal rebuda tant a Londres com a París. Neville Chamberlain va convocar una reunió del seu Gabinet i va establir contacte telefònic amb París per discutir durant tota la nit amb el president Edouard Daladier i el ministre d’Afers Exteriors Georges Bonnet una sortida a la crisi txecoslovaca. Al final es va convenir que tenien que pressionar al govern txecoslovac perquè acceptés les seves demandes i varen advertir als txecoslovacs de que si es resistien no tindrien el suport de la Gran Bretanya i de França.

Ràpidament hi varen haver protestes pels carrers de la capital txecoslovaca de gent que es manifestava a favor de resistir. A la plaça de Wenceslao va ser a on es varen sentir amb més força les protestes.

A les vuit del vespre, un desesperat Edvard Benes li va encarregar en el doctor Krofta que plantegés a Victor Lacroix, el representant francès, si França faria honor a la seva paraula en cas d’atac alemany o bé s’abstindria. A un quart de tres de la matinada, Basil Newton, el representant britànic, i Lacroix varen aixecar a Benes del llit i li varen exigir que retirés la seva nota de rebuig i varen declarar que, si no donava el seu consentiment i si les proposicions angleses-franceses no eren acceptades, Txecoslovàquia hauria de combatre sola. El President va demanar en e representant francès que formulés la seva comunicació per escrit.

A Alemanya:

Molts militars alemanys, com gran part del poble, no desitjava una guerra i es començaven a moure fils per intentar aturar el que semblava inevitable. A l’apartament de l’oficial Hans Oster es va celebrar una reunió en la que hi varen participar Erwin von Witzleben, Carl Goerdeler i Friedrich Wilhelm Heinz. Von Witzleben va encetar la reunió explicant el seu pla per efectuar un putsch contra el Govern. Ell penetraria la Cancelleria al capdavant dels oficials del seu Estat Major i d’una tropa d’assalt, buscaria a Hitler i el detindria. Al mateix temps, algunes unitats del seu cos de l’Exèrcit ocuparien Berlín i desactivarien la resistència de les SS. També comptava amb una resistència de les SS a l’interior de la Cancelleria. Heinz no va explicar que tenia previst fer assassinar a Hitler provocant un incident, però sí que li va comentar a Oster en privat.