Dimecres:

La crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va allotjar al luxós hotel Dreesen, a Bad Godesberg, per reunir-se l’endemà amb el primer ministre Neville Chamberlain. Hitler estava molt nerviós durant aquells dies per aquella trobada amb el primer ministre i per prendre la decisió d’ocupar Txecoslovàquia. Dubtava de si tenia que intervenir militarment o no.

A Txecoslovàquia:

Eduard Benes estava esgotat i cansat, veia com la Gran Bretanya i França el deixaven sol davant dels alemanys i va convocar al seu gabinet, els líders dels partits i l’Alt Comandament de l’Exèrcit per intentar trobar una solució. A la tarda, Benes va dirigir una nota al govern francès i britànic declarant que es veia obligat a acceptar els seus acords del 18 de setembre de cedir els territoris dels sudets a Alemanya perquè havien sigut abandonats. Privadament, Benes va exclamar que havien sigut covardament traïts.

La notícia de la claudicació de Praga ja se sabia amb antelació. Alfred Jodl va escriure en el seu Diari a les onze del matí, que Hitler havia sabut feia cinc minuts que Praga havia acceptat l’acord dels francesos i dels britànics. Una hora més tard, dos caps de servei varen rebre l’ordre de continuar els preparatius militars per si les coses es tornaven a complicar i, per altra banda, també els varen ordenar que prenguessin les mesures necessàries en cas de penetració pacífica. 

---

Però no només els alemanys volien agafar territori de la feble Txecoslovàquia. Polònia, a instigació del govern alemany, va exigir que els txecoslovacs celebressin un plebiscit en el districte de Teschen, on hi havia una important minoria polonesa, per demanar el retorn d’aquella regió a Polònia. Al mateix moment, els polonesos varen enviar tropes a la frontera d’aquella regió.

A la Gran Bretanya:

A la tarda, el Gabinet es va reunir per discutir quins passos hauria de seguir Chamberlain a Bad Godesberg. Duff Cooper li va aconsellar en el primer ministre que li parlés clar i directe a Hitler de que ja no hi haurien més concessions després d’entregar-li els Sudets. Tots els demés ministre li varen dir que no l’hi havia de permetre a Hitler que invoqués les reclamacions dels hongaresos i els polonesos, que es volien apoderar també de territoris txecoslovacs. 

---

Els britànics varen redactar oficialment les impressions de Lord Runciman, conseller a Praga, del 16 de setembre de que es transferissin a Alemanya els territoris en que els Sudets estiguessin en majoria, sense preocupar-se d’un plebiscit. Però no tots els diputats britànics estaven d’acord en cedir els Sudets a Hitler. Winston Churchill va treure un comunicat de premsa que afirmava que la partició de Txecoslovàquia com a conseqüència del pacte anglès-francès equivalia a una rendició completa de les democràcies occidentals a les amenaces dels alemanys. El diputat conservador va assegurar que acceptar les exigències de Hitler implicava deixar-li el camí lliure a Europa.  

A Suïssa:

A Ginebra, el comissari soviètic per Afers Exteriors, Maxim Litvinov, va pronunciar un discurs en el que va reafirmar la promesa de que la Unió Soviètica observaria el tractat que la unió a Txecoslovàquia i va assegurar que estaven disposats a protegir “un dels pobles més antics, més cultes i més treballador d’Europa. Benes va convocar d’immediat a l’ambaixador rus a Praga, el qual va confirmar les paraules del seu ministre. 

A Suïssa:

Davant la Societat de Nacions, Juan Negrín va anunciar la retirada dels voluntaris estrangers a Espanya.