Dijous:
En la crisi txecoslovaca:
A Alemanya:
El primer ministre britànic Neville Chamberlain va agafar un avió a Londres per entrevistar-se amb Adolf Hitler a Bad-Godesberg per parlar sobre el territori dels Sudets, territori que el líder alemany volia annexionar al Reich alemany. L’acompanyaven Horace Wilson, William Strang i William Malkin. Abans de sortir de Gran Bretanya, Chamberlain va ser escridassat perquè no entenien que negociés amb Hitler. Per la seva part, el dictador estava molt nerviós per aquella entrevista i, al matí després d’esmorzar a la terrassa de l’Hotel, va anar a caminar per inspeccionar el seu iot, el Grille, que estava amarrat a la riba del riu. William Shirer, que havia arribat per cobrir la conferència, va afirmar que es veia el dictador molt demacrat.
Unes hores més tard, a les 12:36 del migdia, l’avió del primer ministre va arribar a l’aeroport alemany de Colònia. Chamberlain va ser rebut a l’aeroport per una banda de músics que tocaven el God save the King i un comitè de recepció, entre ells Neville Henderson i Ivone Kirkpatrick, li va entregar flors i regals. El primer ministre anava a la trobada disposat a entregar-li a Hitler el territori dels Sudets, però el líder alemany volia tota Txecoslovàquia. Amb el seu paraigües a la mà va passar revista a la secció de les SS Leibstandarte Adolf Hitler. Chamberlain, que semblava està d’un excel·lent humor, va recórrer en automòbil els carrers de la ciutat renana per dirigir-se a l’Hotel Petershof, situat damunt d’un turó a l’altra banda de la riba del Rin. Per ordre de Joachim von Ribbentrop es varen comprar mobles, fruita, cigarretes i aigua de colònia per fer més agradable l’estada del primer ministre. Els carrers per on va passar el primer ministre estaven adornats amb banderes amb la creu gamada juntament amb la Union Jack.
A la tarda, Chamberlain es va dirigir en transbordador al luxós Hotel Dreesen, on Hitler l’esperava ansiós. L’Hotel havia sigut decorat amb nous mobles i catifes en honor als britànics. Amb el primer ministre el varen acompanyar Von Ribbentrop, vestit amb un senzill vestit i una camisa bruna, i el baró Alexander von Dörnberg. En arribar a l’Hotel, una formació de soldats de les SS els varen saludar i els tres varen entrar a l’establiment per pujar al primer pis, a l’habitació més gran, on els esperava Hitler
Assegut a una còmode butaca, el primer ministre va agafar la iniciativa de la paraula i li va dir que estava disposat a acceptar les seves condicions. Estranyat, Hitler li va preguntar s’hi havia entès bé que el govern francès, britànic i txecoslovac acceptaven la incorporació dels Sudets al Reich, i Chamberlain li va respondre amb un sí rotund. A continuació, Hitler li va exclamar que a conseqüència dels últims fets no podia acceptar el seu projecte i exigia que la zona dels Sudets fos ocupada immediatament per Alemanya i que s’atenguessin les exigències de Polònia i d’Hongria. Sense perdre ni un minut, el dictador va posar la mà sobre un mapa i li va senyalar els territoris que havien de ser abandonats immediatament. Chamberlain, que sobre aquelles exigències hi havia reflexionat tota la nit anterior, va proposar que els alemanys dels Sudets s’ocupessin de fer respectar la llei i l’ordre en la seva zona fins que fos transferida al Reich, però Hitler no en va ni voler sentir a parlar de la nova proposta i li va respondre que tot el que havia passat era per culpa dels txecs que maltractaven als alemanys. Llavors, Chamberlain li va demanar que exposés les seves noves exigències per escrit i que les acompanyés d’un mapa, i en qualitat de mediador ell les faria arribar a Praga. Un cop va acabar l’entrevista, Chamberlain li va dir que ja no tenia sentit que es quedés més a Alemanya i que marxava a la Gran Bretanya. El primer ministre va marxar en automòbil per agafar un transbordador que el va portar de nou al seu Hotel, a la riba oposada del Rin.
Per intimidar al primer ministre, les SS no varen parar de passejar-se pels passadissos de l’Hotel. Walter Hewel es va dirigir a Wilhelm Brückner i a Heinz Linge per explicar-los el contingut de l’entrevista i els va dir que tant Hitler com Von Ribbentrop sabien com s’havia de tractar als britànics, però que a Londres només els importaven els negocis i no estaven interessats en temes morals.
En aquells moments que els dos caps d’Estat estaven als seus respectius hotels i va haver un intercanvi de notes entre l’Hotel de Hitler i el de Chamberlain, mentre la premsa mundial estava ansiosa davant la falta de notícies. Un dels que també estava ansiós era lord Halifax, que es trobava a Londres consternat després de saber que paramilitars alemanys dels Sudets havien creat la frontera des d’Alemanya ocupant les ciutats d’Asch i Eger. Ràpidament, el ministre britànic va enviar un telegrama a Chamberlain per comunicar-li què havia passat. Chamberlain, que sabia que Hitler no es faria enrere, li va demanar que fes tots els possibles per convèncer als txecoslovacs perquè no es mobilitzessin.
En aquell moment, Von Dörnberg, que s’allotjava a l’Hotel dels britànics, va informar de que acabava d’arribar l’ambaixador Henderson. Al cap de poc, Henderson va dirigir-se a l’Hotel de Hitler per arribar a un acord. L’ambaixador es va reunir amb Hitler i Von Ribbentrop a l’habitació del dictador, però no es va arribar a cap acord. Un cop l’ambaixador va ser fora, Hewel va ser cridat a entrar a l’habitació de Hitler i li varen demanar que portés una secretària per redactar les exigències que demanarien als txecoslovacs. Friedrich Gaus, el director de la secció jurídica del Ministeri d’Afers Exteriors, va participar en la redacció de les demandes. Ràpidament es varen escriure les exigències a Txecoslovàquia i Hewel les va portar a Hitler perquè els corregís i després a Von Ribbentrop. Però Hitler sembla ser que no va acabar del tot satisfet i va cridar a Linge perquè li ordenés a Hewel que tornés a portar l’última part del text. Un cop acabat, les exigències varen ser traduïdes pel traductor Paul Schmidt, que va ser l’encarregat d’anar a l’Hotel on s’allotjaven els britànics per entregar-li personalment a Chamberlain les propostes de Hitler. El primer ministre va llegir els quatre papers que l’hi havia portat el traductor de Hitler amb molta calma i fins al cap de dues hores no va donar la seva resposta a Von Ribbentrop. Es va oferir per presentar les noves demandes als txecoslovacs i va demanar un memoràndum.
Des de l’Hotel, a les 19:20, Wilhelm Keitel va trucar al quarter general de l’Exèrcit per comunicar que la data de la invasió no podia ser precisada encara i demanava continuar els preparatius segons el pla. Keitel els va avisar de que si es posava en marxa la situació d’emergència, seria després del 30 de setembre, ja que si s’havia d’actuar abans hauria que improvisar.
A les onze de la nit, Chamberlain va tornar per últim cop a l’Hotel Dreesen per rebre el memoràndum que Schmidt estava traduint a l’anglès. El memoràndum exigia una retirada completa de l’exèrcit txecoslovac dels territoris senyalats en un mapa, que havien de ser cedits a Alemanya abans del 28 de setembre. El primer ministre es va reunir amb Hitler, Von Ribbentrop i Schmidt. En llegir la nota, Chamberlain es va desesperar; va aixecar les mans en senyal de protesta després de queixar-se de que era un ultimàtum i va acusar a Hitler de no desitjar la pau. En aquell moment, Hitler li va ordenar a Schmidt que llegís a Chamberlain un document que deia que Eduard Benes havia anunciat per ràdio la mobilització general de les forces armades txeques. Durant uns moments es va fer un llarg silenci fins que Hitler li va dir a Chamberlain que tot i aquella provocació mantindria la seva paraula i no atacaria Txecoslovàquia. Durant l’entrevista es varen necessitar mapes de Txecoslovàquia que Hewel es va encarregar de dur. Volent “demostrar” que tenia bona voluntat, Hitler va canviar la data d’evacuació dels txecs per l’1 d’octubre de 1938, i ell mateix va corregir amb llapis la data. Llavors, Chamberlain va accedir a dur el memoràndum als txecoslovacs i la reunió va acabar amb certa bona sintonia. Hitler i Chamberlain varen baixar les escales i allí el vestíbul es varen trobar amb el fotògraf Heinrich Hoffmann, que va immortalitzar el moment.
En tornar al seu Hotel, ja a les dues de la matinada, un periodista li va preguntar en el primer ministre si era desesperada la situació. Chamberlain li va respondre que la decisió corresponia als txecs.
Aquella mateixa nit, el general Carl Heinrich von Stülpnagel, per ordres directes de Wilhelm Keitel, va trucar a Berlín des de Bad-Godesberg per dir que els preparatius per atacar Txecoslovàquia havien de continuar segons el pla. Keitel durant aquell dia va trucar a Alfred Jodl perquè li aclarís la situació amb l’agregat militar a Praga.
A Txecoslovàquia:
Tal hi com ja s’ha mencionat, milícies sudets amb el suport de les SS varen ocupar les ciutats d’Asch i Eger, ciutats frontereres txeques que formaven una falca en territori alemany. A part, a Hongria, el govern hongarès, tal hi com havia fet el govern polonès el dia anterior, va exigir en el govern txec que independitzés la zona de Txecoslovàquia on hi havia una minoria hongaresa.
Per la seva part, el gabinet txecoslovac va dimitir i el general Jan Sirovy, inspector general de l’Exèrcit, es va convertir en el cap d’un nou govern de concentració nacional.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill va reunir a uns quants diputats de la seva corda per advertir-los de que si Hitler rebutjava la proposta anglesa-francesa d’acceptar un referèndum d’autodeterminació dels Sudets hi hauria guerra. Clement Attlee va trucar al diputat conservador per dir-lo que el Partit Laborista estaria disposat a unir-se als conservadors contraris a la política d’apaivagament del primer ministre.
A la tarda, unes 10.000 persones es varen concentrar davant de Whitewall per exigir en el seu Govern de que es mantingués lleial als txecoslovacs. Segons un sondeig que es va fer tant aquest dia com l’anterior, el 67% dels britànics els semblava indignant el tracte que Chamberlain havia donat als txecoslovacs.
El Daily Telegraph va sortir editat amb el titular La Veritat sobre Txecoslovàquia. En l’article que va escriure lord William Beaverbrook es deia que no tenien cap responsabilitat cap a Txecoslovàquia per tenir-la que defensar i va afirmar que era pervers i fals acusar a Gran Bretanya de vendre Txecoslovàquia i de deixar França de banda.
Diari del Tercer Reich 