Divendres:

En la crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

La situació a Txecoslovàquia es va complicar encara més quan el govern txec va dir que no estava disposat a acceptar el dret d’autodeterminació dels alemanys dels Sudets i va mobilitzar el país. La mobilització militar txecoslovaca va començar a dos quarts d’onze de la nit. Llavors, Adolf Hitler, des de Bad-Godesberg, va declarar, després d’entrevistar-se el dia anterior amb el primer ministre Neville Chamberlain, que estava disposat a seguir amb l’operació militar a Txecoslovàquia l’1 d’octubre de 1938. Al vespre, Hitler i el seu entorn, entre ells Wilhelm Keitel, varen volar cap a Berlín tot i les tempestes que s’apropaven.

Mentre Chamberlain volava cap a Londres, Neville Henderson, l’ambaixador britànic, estava profundament deprimit i es va agenollar en el vast buit de la catedral de Colònia per resar.

A la Gran Bretanya:

Lord Halifax, desafiant ara a Chamberlain, va enviar aquella tarda una nota a Basil Newton, el representant britànic a Praga, perquè invalidés el consell que havien donat al govern txecoslovac perquè no es mobilitzessin. A la vegada, i amb el suport de Sam Hoare, va enviar un telegrama al primer ministre per avisar-lo de que la població estava cada cop més irritada per la situació i que ja havien arribat al límit de concessions a Hitler.

---

El ministre soviètic, Maxim Litvinov, li va dir a Rab Butler que si els britànics estaven decidits a oposar-se a la invasió alemanya de Txecoslovàquia havien de reunir-se amb els francesos i amb ells (els soviètics) per coordinar un pla d’acció per demostrar-li a Hitler que anaven seriosament.

A Itàlia:

El govern italià va aprovar crear institucions d’escoles elementals per a nens jueus per tal d’excloure’ls dels altres nens.

---

Benito Mussolini va dubtar del triomf del general colpista Francisco Franco en la Guerra Civil espanyola.