Diumenge:

La crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

En els jardins de la Cancelleria del Reich, en una tarda calorosa, Adolf Hitler passejava amb Joseph Goebbels per parlar de què tenien que fer amb Txecoslovàquia. El líder alemany li explicava que en vuit o deu dies estaria tot a punt per atacar des de les fronteres alemanyes. Sorprenentment, Wilhelm Keitel continuava de cacera de cérvols a prop de Berlín. 

A la Gran Bretanya:

Eduard Daladier, acompanyat pel ministre d’Afers Exterior francès, Georges Bonnet, Alexis Léger i el general Maurice Gamelin, va arribar a Londres per reunir-se amb Neville Chamberlain per tornar a parlar de la qüestió txeca i per saber els resultats de la reunió entre Chamberlain i Hitler del 22 i 23 de setembre de 1938 a Bad Godesberg. Abans de sortir cap a Londres, Daladier va presidir aquell matí una reunió del Consell de Ministres i es va mostrar partidari de resistir als alemanys i no negociar amb ells. 

Daladier li va dir en el primer ministre que era de l’opinió d’intentar una ofensiva terrestre contra Alemanya i més tard intentar atacar amb avions els importants centres militars i industrials alemanys. Chamberlain li va contestar que no sabia què s’hauria de fer si Alemanya ocupava Txecoslovàquia, però el va advertir de que França no tenia una gran aviació i que els alemanys podrien atacar els principals centres industrials, les bases militars i els camps d’aviació francesos amb molta facilitat. Mentre les dues delegacions estaven reunides, el govern txec va rebutjar formalment les propostes de Hitler de Bad Godesberg. Després, tot i el mal temps, Daladier i Bonnet varen tornar en avió cap a París disgustats amb el primer ministre perquè creien que no volia fer res contra Alemanya. Quan varen aterrar a la capital francesa, l’avió va quedar envoltat de periodistes que volien conèixer de primera mà la reacció de Daladier. Quan el president francès va baixar de l’avió va dir que la guerra semblava inevitable. Davant de l’imminent guerra, a París les autoritats franceses varen distribuir màscares antigues entre la població civil, a Berlín provaven les sirenes anunciant els exercicis de protecció anti-aèria, tot i que molts berlinesos varen anar als llacs i als boscos de prop de la capital per refugiar-se de la calor. A Londres Chamberlain es va passar la nit molt nerviós preparant un discurs al Parlament. El primer ministre també va fer trucar a Ian Masaryk per preguntar-li si el seu govern consentiria en que certes negociacions fossin confiades a una conferència internacional en la que podrien participar Alemanya, Txecoslovàquia i altres potències. L’endemà el govern txec va acceptar aquest suggeriment. 

En la reunió del Gabinet de dos quarts de dotze del migdia, el primer ministre els va anunciar que havia enviat a Horace Wilson a Berlín perquè intentés convèncer a Hitler de que acceptés observadors internacionals en el traspàs territorial dels Sudets. Si Hitler s’hi negava, Wilson l’hi hauria de comunicar que es posarien al costat de França. També varen parlar de la possibilitat d’establir contactes amb els emissaris alemanys que volien conspirar contra el règim com Ewald von Kleist o Hans Oster. Lord Halifax, per la seva part, els va comunicar en els seus companys que ara existien diferències entre ell i Chamberlain, i els va informar sobre el seu canvi de postura sobre la qüestió txecoslovaca. Fins llavors havia aprovat arribar a acords amb els alemanys i pressionar al govern txecoslovac perquè acceptés l’autodeterminació del territori dels Sudets. El ministre d’Afers Exteriors els va assegurar que ara desitjava la destrucció del nazisme perquè sinó perillava la pau i es va disculpar davant del primer ministre per aquell canvi d’opinió tan brusc i li va confessar que no havia dormit per culpa de l’afer txecoslovac. El primer ministre es va limitar a contestar-li que les conclusions nocturnes normalment no es prenien des de la perspectiva correcte. Però altres ministres, com Alfred Cooper, seguien donant suport a Chamberlain. A la nit, Chamberlain va reunir de nou al seu Gabinet i els va comunicar que els francesos estaven decidits a donar suport als txecoslovacs