Dilluns:
En la crisi txecoslovaca:
A la Gran Bretanya:
Neville Chamberlain estava molt preocupat després de saber que el govern txecoslovac es negava a acceptar les proposicions d‘Adolf Hitler, i va redactar una carta per al dictador per dir-li que d’acord amb les previsions que havia comunicat en el transcurs de l’última entrevista, tot i que els txecs havien considerat totalment inacceptable el memoràndum de Bad Godesberg del 22 de setembre. A la tarda, Chamberlain va enviar el seu ajudant Horace Wilson a Berlín en un avió especial.
A Londres, Maurice Gamelin, el comandant en cap de les forces armades franceses i que havia acompanyat a dos ministres francesos, va informar a les autoritats franceses i britàniques de que unides les seves forces militars juntament amb les dels txecs eren més que les dels alemanys. En la frontera francesa amb Alemanya, França comptava amb 23 divisions davant les vuit dels alemanys i la Línia Sígfrid encara no estava acabada. Si entrava Itàlia en el conflicte al costat dels alemanys, Gamelin proposava atacar des del sud, llançant una ofensiva a l’altre costat de la frontera alpina per la vall del Po per després marxar cap al nord, direcció Viena, i continuar per prestar ajuda als txecs. Per preparar el poble per la més que possible guerra i les aliances que hi hauria, la premsa britànica va aparèixer aquell dia amb una declaració que anunciava que la Gran Bretanya donaria suport militarment a França i a Txecoslovàquia en el cas de que els exèrcits alemanys creuessin la frontera txeca.
A la tarda, Winston Churchill va emetre un comunicat en el que afirmava que l’única manera de mantenia la pau passava per dir-li a Hitler que una invasió el portaria a una guerra contra Gran Bretanya, França i la Unió Soviètica. El diputat conservador va convidar a una sèrie de parlamentaris contraris a la política de Chamberlain, entre ells Harold Macmillian, en el seu pis a Morpeth Mansion per dissenyar una estratègia conjunta per oposar-se al primer ministre. A les vuit del vespre, el Ministeri d’Afers Exteriors va emetre un comunicat que deia que si tot i els esforços de Chamberlain, Alemanya atacava Txecoslovàquia, França l’ajudaria d’immediat i Gran Bretanya i la Unió Soviètica es posarien del costat dels francesos. A Chamberlain no li va agradar gens aquest comunica perquè no havia sigut informat prèviament.
A Alemanya:
A les cinc de la tarda, a la capital alemanya, Hitler es va reunir en una sala de la Cancelleria del Reich amb Wilson, Neville Henderson i Ivone Kirkpatrick. En escoltar la traducció de la carta per part del traductor Paul Schmidt, en que se l’informava de que els txecs no acceptaven les seves propostes, Hitler es va empipar i es va aixecar de la seva butaca per exclamar que els tractaven com si fossin negres i va amenaçar de que el govern txec només tenia dues possibilitats: acceptar o rebutjar la proposició alemanya, i va afirmar que estava disposat a atacar. Fent veure que es dirigia a la porta per donar per acabada la reunió, el dictador va tornar a on eren els emissaris britànics i es va tornar a asseure a la seva butaca mentre li acabaven de traduir la resta de la carta. Llavors va donar en els txecs el termini fins les dues de la tarda del dimecres 28 de setembre perquè acceptessin les condicions del memoràndum de Bad Godesberg i va anunciar l’ocupació dels Sudets per l’1 d’octubre. Acabant la reunió, Hitler li va recomanar a Wilson que anés aquella nit al Palau d’Esports perquè pogués veure l’estat d’ànim d’Alemanya.
Durant aquell dia, el president Franklin Delano Roosevelt va enviar un telegrama a Berlín i a Praga en el que demanava a Hitler i al president Eduard Benes que es posessin d’acord per solucionar el tema dels Sudets pacíficament. Poc després, el govern britànic va declarar en un comunicat que, juntament amb el president francès Eduard Daladier, demanava urgentment al president Benes que renunciés als territoris reclamats per Hitler. Precisament, aquell dia el govern txecoslovac va acceptar la proposta del dia anterior de Chamberlain de celebrar una conferència internacional en que hi haurien Alemanya, Txecoslovàquia i altres potències.
A la nit, Hitler va pronunciar el seu discurs en el Palau d’Esports, que estava ple de gom a gom amb 20.000 persones, on va dir en que els Sudets eren la seva última reclamació territorial a Europa, i va cridar que no volia a cap txec. El dictador va explicar que li pertocava a Benes escollir entre la pau i la guerra, però va afirmar que de totes maneres l’1 d’octubre els Sudets estarien sota el seu domini. Llavors, el líder alemany va explicar que li havia assegurat en el primer ministre en les reunions de Bad Godesberg, que només desitjava la pau, però que igualment li havia assegurat que esperava que el problema s’hagués solucionat. Hitler va afirmar que Praga tenia un milió d’homes armats i que França es mobilitzava. Quan es va assentar a la seva butaca, Joseph Goebbels es va aixecar d’un salt de la seva i va cridar en el micròfon, que el 1918 no es tornaria a repetir. Molt emocionat amb aquella frase, Hitler es va aixecar cap a la taula i va cridar amb totes les seves forces mentre aixecava el braç dret:
Ja!, Sí!,
Seguidament es va deixar caure a la cadira esgotat. Les masses els varen aplaudir en cada frase i varen cridar emocionat durant uns quants minuts:
El Führer ordena, nosaltres obeïm!.
Aquesta era la imatge que Hitler volia que Wilson s’endugués cap a la Gran Bretanya. La d’un poble preparat per la guerra. A Munic, el ressò del discurs de Hitler va ser tan gran que quan s’estava celebrant el festival de tardor amb atraccions i espectacles, de sobte totes les funcions es varen aturar i pels altaveus de la ciutat es va sentir la veu del dictador explicant des del Palau que havia fet una oferta de pau a Txecoslovàquia i que si aquests s’hi negaven a acceptar-la els ocuparia.
Durant aquella nit, Hitler va dir davant del ministre Joachim von Ribbentrop i Ernst von Weizsäcker que estava decidit a destruir Txecoslovàquia.
Per la seva part, els conspiradors començaven a moure els fils per actuar. L’almirall Wilhelm Canaris va decidir finalment donar suport al cop d’Estat dissenyat per Hans Oster després de saber que Hitler acabava de rebutjar les propostes de Chamberlain.
Diari del Tercer Reich 