Dimarts:

La crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

Durant tot el dia la situació era molt tensa a Europa, ja que tothom esperava que en qualsevol moment es declarés la guerra. A Berlín, Adolf Hitler, després de que el traductor Paul Schmidt li traduís la carta del primer ministre Neville Chamberlain del dia anterior, semblava que cada cop estava menys disposat a utilitzar la força i estava molt furiós per no poder complir els seus plans.

Al matí, Hitler es va tornar a reunir amb Horace Wilson, que aquest portava una altra carta del primer ministre que garantia la retirada txeca dels territoris dels Sudets en el cas de que Alemanya renunciés a l’ús de la força. Quan Wilson li va preguntar si portaria alguna resposta a Londres, Hitler li va respondre que els txecs no tenien més opció que acceptar o rebutjar el memoràndum de Bad Godesberg i, alçant la veu, va assegurar que estava disposat a aixafar als txecs. Enfadat, Wilson es va aixecar de la butaca i el va amenaçar dient-li que si França es veiés de manera activa atacada per Alemanya la Gran Bretanya es veuria obligada a donar-li suport. Encara més furiós i amb un to cada cop més cridaner, Hitler li va exclamar que si el volien atacar que ho fessin i li va garantir que estava disposat a entrar en guerra. Llavors, el líder alemany va dir-li que era inútil seguir les negociacions i es va precipitar cap a la porta enfadat per reflexionar tot sol durant uns minuts. En una altra dependència, Hermann Göering li va explicar a Wilson, que si el govern txec no acceptava les condicions del memoràndum de Bad Godesberg hi hauria accions i respostes. Després d’uns quants minuts d’espera, quan Hitler es va tranquil·litzar, va ordenar a Ernst von Weizsäcker que redactés una carta per al primer ministre demanant-li que convencés als txecs de que fossin raonables i que a canvi ell es comprometia a no tenir cap més interès per Txecoslovàquia un cop els Sudets s’haguessin incorporat al Reich. Wilson volia continuar amb la reunió, però l’ambaixador Neville Henderson no li va aconsellar i va tornar cap a Londres aquella tarda.

A la una del migdia, Hitler va donar l’ordre secreta d’enviar certes unitats d’atac que s’estaven entrenant a les bases avançades de la frontera txeca i va ordenar també reforçar les posicions avançades al voltant d’Aquisgrà i Saarbrücken, a l’oest. Unes hores més tard, el dictador va llençar noves ordres secretes de mobilització. Entre elles es va ordenar que 5 divisions més es mobilitzessin cap a l’Oest.

Però, llavors, el món semblava que reaccionés; el govern iugoslau i romanès varen declarar que estaven a favor de Praga. També varen arribar notícies de París que deien que els francesos havien mobilitzat parcialment els seus soldats, i Itàlia semblava que no faria absolutament res per immobilitzar les tropes franceses. El president nord-americà Franklin Delano Roosevelt va proposar la reunió immediata d’una conferència de totes les nacions directament interessades i va donar a entendre que si esclatava una guerra el responsable seria Hitler. L’ambaixador alemany a Washington, Hans Dieckhoff, va enviar a Berlín un cable-telegrama urgent en que advertia al seu govern de que si Hitler utilitzava la força i Gran Bretanya intervenia, tenia bones raons per suposar que els Estats Units s’aliarien amb la Gran Bretanya. L’ambaixador va insistir de que no volia que el seu govern fes els mateixos errors que 1914 i menysprees les verdaderes intencions d’Estats Units. El rei de Suècia Gustav V va expressar que si Hitler no aplaçava en deu dies la data límit fixada per l’1 d’octubre de 1938 esclataria inevitablement una guerra mundial de la qual Alemanya seria la única responsable i va assegurar que la perdrien. A última hora del dia, Hitler va saber que la Royal Navy s’havia mobilitzat. A Praga, l’agregat militar alemany va telegrafiar a Berlín per dir que allà tot estava en calma i que s’havien pres les últimes mesures per la mobilització. A més de les potències estrangeres, també es mobilitzava l’oposició militar. A la tarda, Franz Halder va informar al general Walther von Brauchitsch del pla per efectuar un putsch contra Hitler el dia 29. Erich Kordt també va confirmar que s’actuaria el dia 29. Hans Oster va rebre aquella nit una còpia d’una carta en que es demanava actuar aquell dia contra Hitler i es va reunir amb Hans Gisevius en el quarter general de l’Abwehr per discutir què tenien que fer i per entregar-li la resposta de Hitler a Chamberlain. Oster va mostrar les seves reserves sobre que el cop d’Estat triomfés i li va confessar que estava convençut de que Hitler triomfaria i que les potències occidentals cedirien.

Al vespre es va celebrar una desfilada militar per demostrar el poder de les forces armades alemanyes i per preparar els soldats per una possible invasió a Txecoslovàquia. Hitler en persona li va ordenar a Erwin Witzleben que mobilitzés els seus homes perquè desfilessin pels carrers. Witzleben va complir les ordres, però, segons li va dir més tard a Gisevius, hagués preferit marxar amb els seus homes directament cap a la Cancelleria. Witzleben era un dels conspiradors. La divisió motoritzada de Pomerània va passar al llarg de la Wilhelmstrasse, on hi havia l’Ambaixada britànica i la Cancelleria del Reich, per ordres de Hitler. Però aquesta vegada la població berlinesa no va fer cas de la desfilada perquè s’oposaven a una possible guerra. Segons alguns testimonis, a la Wilhelmstrasse la majoria de la gent es va negar a veure la desfilada i la majoria de vianants i curiosos van marxar a les boques del metro. Les persones que sí que varen veure la desfilada estaven en silenci veient el pas de les tropes. Fins i tot un policia desesperat davant d’aquella situació va cridar a la gent perquè posessin entusiasme, ja que Hitler estava al balcó de la Cancelleria. La gent no es va moure com volia aquell agent. Es diu que Hitler, acompanyat per alguns generals, entre ells Erich Raeder, es va mostrar disgustat davant la reacció dels berlinesos cap a les seves tropes i va entrar a la Cancelleria enmig de la desfilada militar i sense que ningú l’aclamés. Henderson també va observar el fracàs d’aquesta desfilada des d’una finestra de l’Ambaixada britànica.

A la nit, Hitler es va reunir amb el ministre Joachim von Ribbentrop i amb Von Weizsäcker per comunicar-los que s’havia de seguir endavant amb l’acció militar de l’1 d’octubre. El dictador també va dictar des del seu despatx una última carta per a Chamberlain i va fer cridar al traductor Paul Schmidt perquè li traduís. Un cop traduïda, ràpidament es va telegrafiar a Londres.

A dos quarts d’onze de la nit, el primer ministre britànic va rebre la carta de Hitler i va respondre-li d’immediat dient-li que creia que podia aconseguir els seus objectius sense la guerra i que estava disposat a traslladar-se a Berlín per discutir amb ell i el govern txec, així com els representants de França i Itàlia, la cessió dels territoris txecs. A més, el primer ministre va enviar un telegrama al dictador Benito Mussolini per demanar-li que convencés a Hitler perquè acceptés les negociacions i estigués present en l’entrevista proposada.

Aquella mateixa nit, el OKW va rebre un telegrama del coronel Toussaint, agregat militar alemanya a Praga, que avisava de que a la capital txecoslovaca estava tot en calma, que s’havien pres les últimes mesures de mobilització, que eren un total de 800.000 homes.

A les 23:38, els britànics varen anunciar que havien mobilitzat la seva flota, una decisió que havia sigut aprovada a les vuit del vespre. D’immediat que va conèixer la notícia, Raeder va trucar a Hitler per informar-lo i li va aconsellar que no desencadenés la guerra. Els britànics no només varen mobilitzar la flota, ja que també va ser mobilitzada l’aviació auxiliar i s’havia declarat l’estat d’alarma. S’havien començat a cavar refugis en els parcs i en les places de Londres per protegir-se de possibles bombardejos. Els nens varen ser evacuats de la capital. A més, Chamberlain va enviar un missatge al president Eduard Benes advertint-lo de que, segons les informacions que tenia de Berlín, l’exèrcit alemany rebria l’ordre de traspassar la frontera txecoslovaca el dia següent a les dues del migdia si el govern txecoslovac no acceptava les condicions alemanyes. En el final del seu missatge, el primer ministre li recordava que la decisió final era seva i que en cas d’una negativa ells no els ajudarien. Poc després, Chamberlain li va enviar un altre missatge en que li proposava que acceptés l’1 d’octubre com la data d’ocupació militar alemanya de la regió d’Eger i d’Asch, més enllà de les fortificacions txecoslovaques. Després de la intervenció alemanya, una comissió de fronteres germàniques-txecoslovaques-britàniques delimitaria ràpidament la resta del territori que hauria de ser entregat als alemanys. Aquesta proposta va ser transmesa al Ministeri d’Afers Exteriors alemany a les onze de la nit per l’ambaixador Henderson, que va demanar que fossin sotmeses a Hitler. Chamberlain va acabar el seu missatge amb una nova advertència. En ella, li recordava que si no acceptava aquesta solució es produiria la invasió i el desmembrament del país per la força i que Txecoslovàquia després no tornaria a ser mai més la mateixa fos quin fos el resultat del conflicte que esclatés.

Aquella mateixa hora, el ministre Georges Bonnet va trucar al seu ambaixador, François-Poncet, per ordenar-li que visités a Hitler l’endemà i el sotmetés a una proposta francesa respecte a l’annexió dels Sudets, que anava encara més lluny que el projecte britànic.

A la Gran Bretanya:

3.000 nens cecs varen ser els primers evacuats de Londres preveient una guerra imminent amb els alemanys. L’Oficina de Guerra va demanar 25.000 voluntaris pel Servei Territorial Auxiliar.

---

A la tarda, en una reunió del Gabinet, els caps de l’Estat Major varen avisar de la possibilitat d’un conflicte. Poc després va arribar un informe de l’agregat militar a Berlín, el coronel Mason-MacFarlane, sobre la moral de l’exèrcit txecoslovac. Henderson va comunicar des de Berlín que tot estava decidit i que Hitler actuaria en breu. Els britànics varen passar aquesta informació al govern txecoslovac. La reunió es va donar per acabada a dos quarts de vuit del vespre. A part, Wilson li va ensenyar a lord Halifax el telegrama que havia redactat per instar als txecoslovacs a que acceptessin les exigències de Hitler. En el ministre no li va fer molta gràcia aquest telegrama, tot el contrari del primer ministre.

A dos quarts de nou de la nit, Chamberlain, lluny d’interessar-se pels txecoslovacs, va dir en en un discurs radiat que trobava horrible, fantàstic i increïble que estiguessin cavant trinxeres i provant màscares antigues per una disputa en un país llunyà on hi vivia gent de la qual no en sabien res.

A dos quarts de deu es va tornar a reunir el Gabinet i Chamberlain va continuar defensant la seva postura. Wilson va explicar-los que l’única possibilitat per evitar la guerra era enviar un telegrama a Praga i pressionar al govern txecoslovac perquè retirés les seves tropes de la frontera i permetessin l’ocupació dels Sudets. Però Duff Cooper va criticar el discurs del primer ministre, el qual va qualificar de derrotista i va amenaçar en dimitir. Lord Halifax va dir que estava en contra de capitular. Chamberlain es va mostrar sorprès en veure que no gaudia de molts suports i va donar mans lliures perquè s’actués com desitjaven. En acabar la reunió, Cooper li va preguntar en el primer ministre si s’havia de mantenir en secret la mobilització de la flota. Chamberlain li va dir que no, resposta que va provocar que Cooper marxés d’immediat a l’Almirallat per dir-li al Departament de Premsa que comuniqués la mobilització de la flota a tots els diaris de l’endemà al matí.

En el Reich:

A Alemanya:

Hitler va firmar el cinquè decret suplementari de la Llei de Ciutadania que prohibia en els jueus exercir d’advocats. Dels 1.753 advocats, només 172 se’ls va permetre continuar exercint però només per clients jueus. El decret no es va fer públic d’immediat a causa de la tensió comentada.