Dimecres:
Dilluns:
La crisi txecoslovaca:
A Alemanya:
A Berlín, al matí, Hermann Göering va rebre una trucada de l’ambaixador britànic Neville Henderson, que li va dir que la crisi per Txecoslovàquia es podria solucionar amb noves propostes i que depenen del resultat hi hauria guerra o pau. A més, l’ambaixador i li va demanar que Adolf Hitler acceptés reunir-se amb l’ambaixador francès François Poncet, que a les quatre de la matinada havia rebut instruccions per part de Georges Bonnet de presentar-li unes propostes semblants a les del primer ministre britànic Neville Chamberlain. En seguit, Göering es va acomiadar d’ell i es va dirigir a la Cancelleria del Reich per reunir-se amb Hitler. A les vuit del matí, Poncet havia trucat a la Cancelleria, però encara no havia obtingut resposta. El ministre de l’Aire, segons va anotar en el seu Diari Alfred Jodl, afirmava que difícilment era possible seguir evitant per més temps una Gran Guerra i que aquesta podria durar set anys, tot i que tenia clar que ells la guanyarien. Henderson després de parlar amb Göering també va intentar reunir-se amb Hitler, ja que tenia instruccions del seu govern per presentar-li el missatge personal que el primer ministre havia escrit el dia anterior en que li assegurava que podria obtenir tot el que volgués sense fer la guerra i sense dates i li proposava convocar una reunió amb les demés potències.
Un cop va arribar a la Cancelleria, Göering li va demanar a Hitler que reflexionés sobre la seva decisió d’ocupar els Sudets, ja que a les dues de la tarda acabava l’amenaça d’envair el territori, i li va recomanar que trobés una solució pacífica. Schwerin von Krosigk i Constantin von Neurath li varen donar suport. Göering va acusar al ministre Joachim von Ribbentrop d’incitar la guerra amb la seva política exterior i, segons sembla, el va insultar i criticar durament davant de Hitler. Precisament, des de primera hora del matí, Von Ribbentrop es va reunir a la Cancelleria amb molts jerarques del NSDAP per parlar sobre què tenien que fer. En aquell moment tot era molt confús, els mateixos militars no sabien si havien d’actuar o no tant contra Txecoslovàquia o contra el govern. El coronel Hans Oster va preguntar en els diplomàtics del Ministeri d’Afers Exteriors si s’havia canviat l’ordre d’atacar Txecoslovàquia, però la resposta va ser negativa. El general Walter von Brauchitsch, que la tarda anterior havia sigut informat pel general Franz Halder d’un putsch contra el govern per l’endemà, també va intentar obtenir la confirmació de la imminent guerra abans de donar suport als conjurats.
Finalment no es va fer cap moviments de tropes en cap sentit. A les cinc del matí, l’ambaixador britànic a Roma lord Perth va rebre instruccions de Londres per entrevistar-se d’immediat amb el dictador Benito Mussolini per presentar-li una proposta de pau de Chamberlain. A les nou del matí, els italians havien rebut el missatge del primer ministre del dia anterior en que es demanava a Mussolini que aconseguís fer reflexionar a Hitler i acordés celebrar una conferència entre les potències enfrontades. A les onze, el comte Galeazzo Ciano trucava des de Roma al Ministeri d’Afers Exteriors alemany per parlar amb el ministre Von Ribbentrop, però com que aquest era a la Cancelleria no va poder parlar-hi i va parlar amb Erich Kordt. Llavors, Mussolini va trucar al seu ambaixador a Berlín, Arturo Attolico, per dir-li que es dirigís a la Cancelleria i que digués de que per mediació de lord Perth els britànics estaven disposats a negociar pels territoris dels Sudets i que ell s’oferia com a intermediari. La conversa entre Mussolini i Attolico va ser escoltada i enregistrada pels alemanys.
Cinc minuts més tard, l’ambaixador italià va sol·licitar comunicació telefònica amb el gabinet del ministre Von Ribbentrop perquè tenia un missatge urgent de Mussolini. Llavors, els diplomàtics alemanys li varen contestar que es dirigís d’immediat a la Cancelleria. Al cap de pocs minuts, Attolico es trobava a la Cancelleria, però va haver d’esperar una estona per reunir-se amb Hitler perquè el líder alemany estava reunit amb l’ambaixador Poncet, a qui finalment li va concedir una entrevista que va tenir lloc a un quart de dotze. Mentre s’esperava a l’avantsala de l’ampli saló, els homes de les SS preparaven la taula a on s’hi havien d’asseure els generals que planificaven la invasió a Txecoslovàquia. En el despatx, l’ambaixador francès li va demanar a Hitler que acceptés les propostes del seu govern i evités una guerra. Tot i les objeccions de Von Ribbentrop, també present a la reunió, Hitler va quedar impressionat pel mapa que portava Poncet i en el qual els territoris que li serien entregats eren més que els que oferien els britànics. El mapa, elaborat per l’Estat Major francès, marcava amb claredat les diferents fases de l’evacuació i els dies segons les exigències de Hitler.
A les 11:40 del matí, Hitler va abandonar el seu despatx acompanyat per l’intèrpret Paul Schmidt i es va dirigir cap a l’ambaixador italià, que aquest li va dir que Mussolini li demanava que aplacés 24 hores l’atac i que estaven estudiant una solució al problema. Hitler li va respondre que acceptava la petició, i els ambaixadors francès i britànic varen ser informats personalment per Hitler de que s’havia aplaçat l’atac a Txecoslovàquia. Quan l’ambaixador Henderson va arribar a un quart d’una del migdia a la Cancelleria amb una nova carta del primer ministre Chamberlain, Hitler li va dir que havien posposat 24 hores l’atac a petició de Mussolini. Llavors es varen reunir en privat, però la reunió va ser interrompuda per l’ambaixador italià, que els va dir que Mussolini havia acceptat la proposta britànica de convocar una conferència amb les quatre grans potències. En sortir l’ambaixador de la reunió, Hitler es va dirigir a Heinz Linge, que portava els diaris, i li va dir que si seguissin els consells italians no acabarien mai més amb l’assumpte txec.
A les tres de la tarda, Hitler va estar d’acord amb la proposta de Chamberlain de fer una reunió entre França, Gran Bretanya i Alemanya a Munic per parlar d’evitar la guerra a Europa. En seguit es varen enviar invitacions als líders del govern britànic, francès i italià demanant-los que es traslladessin a Munic per entrevistar-se l’endemà al migdia amb Hitler per resoldre la qüestió txecoslovaca. En els txecoslovacs no se’ls va convidar en aquella trobada on s’havia de definir el seu futur. Els britànics estaven disposats a donar a Hitler el territori dels Sudets a canvi d’obligar-lo a no tornar a envair cap país d’Europa. Tot i que el dictador va acceptar anar a la reunió, va imposar la condició de que Mussolini hi fos present. Durant la resta del dia, Hitler va estar de molt mal humor perquè estava nerviós per l’endemà. Immediatament després de que es sabés la notícia, a les oficines dels hotels de Munic varen començar a sonar els telèfons per reservar allotjaments i varen començar a circular rumors a la capital bavaresa de que es celebraria una conferència.
Però no tots els alemanys desitjaven seguir les ordres bèl·liques de Hitler; el cap de la policia berlinesa, el comte Wolf Heinrich Graf Helldorf, i el seu ajudant, el comte Friedrich von Schulenburg, varen estudiar el plànol de la Cancelleria per segrestar a Hitler i portar-lo davant d’un tribunal perquè fos jutjat pels seus actes. Hans Bernd Gisevius va entregar-li aquell matí a Erwin von Witzleben una carta en que es demanava actuar contra Hitler perquè no s’aturaria en ocupar els Sudets i voldria obtenir tota Txecoslovàquia. De seguida, Von Witzleben es va posar en contacte amb Halder per comunicar-li que Hitler no estava disposat a negociar i que aniria a la guerra. Halder, furiós amb el dictador, es va reunir després amb Von Brauchitsch per tirar endavant el cop d’Estat. Von Brauchitsch va donar suport a la idea d’enderrocar a Hitler perquè tampoc desitjava la guerra, ja que considerava que seria un desastre per ells. Halder va tornar amb la resta dels conspiradors per explicar-los que tot anava com havien dissenyat i que el cap de l’Exèrcit els donaria suport. Von Witzleben es va abraonar ràpidament al despatx de Gisevius per comunicar-lo que tot estava a punt.
Tirant endavant el pla, a primera hora del matí, o sigui abans de que es sabés de que Hitler posposava la invasió, Friedrich Wilhelm Heinz va ordenar en els seus homes que abandonessin els seus llocs i es reunissin amb l’Alt Comandament de l’Exèrcit pensant en que Halder i Von Brauchitsch els donarien suport. Heinz va distribuir fusells, municions i granades de mà que havia rebut de Hans Oster i Wilhelm Canaris. Heinz pensava assaltar la Cancelleria i que allí els rebria Erich Kordt.
Però tot va canviar pels conspiradors quan Von Brauchitsch va entrar a la Cancelleria i va veure que l’ambient havia canviat. Allí li varen comunicar que britànics, francesos i italians havien fet moure a Hitler per dialogar es va fer enrere.
Al migdia, Witzleben va visitar un altre cop amb Halder en el seu despatx per discutir què tenien que fer i li va insistir en que donés ja l’ordre per executar el pla per detenir a Hitler. Però, a mitja discussió, varen ser informats de que el primer ministre britànic i el francès havien acceptat reunir-s amb el dictador i llavors varen decidir revocar l’ordre d’execució. Segons sembla, el comandant de les forces armades hauria demanat esperar a que es resolgués la situació després de la Conferència de Munic i va decidir posposar l’operació prevista.
Durant la resta de la tarda, Göering, Von Neurath i Von Weizsäcker varen redactar un projecte que havia de ser acceptat per Hitler i pels representants de les potències estrangeres en la reunió de l’endemà a Munic. Von Ribbentrop, que estava decidit en entrar en guerra i s’acabava de comprar un uniforme de campanya, va trobar el projecte massa tou i va encarregar al seu consultor, Freiderich Gaus, que redactés uns paràgrafs més enèrgics. Llavors, Von Weizsäcker va ordenar a l’intèrpret Schmidt que traduís el document escrit conjuntament amb Göering i Von Neurath a l’idioma francès. Després varen agafar un tren que els va conduir cap a la capital bavaresa. Durant el viatge, Schmidt va entregar-li una traducció del document a l’ambaixador Attolico, que li va presentar a Mussolini com un projecte propi. Abans de marxar cap a Munic, Göering li va dir a Karl Bodenschatz que faria tot el possible per evitar les hostilitats. A la nit, Hitler va agafar un tren a l’estació Anhalter i es va dirigir a Munic, tot i que després d’un breu descans va continuar direcció a Kufsteing, l’antiga estació fronterera d’Àustria. Rudolf Hess i uns quants dels seus col·laboradors es varen dirigir a Brenner per rebre la comitiva italiana.
A la Gran Bretanya:
A la capital britànica ningú dubtava de que en breu hi hauria guerra; es varen seguir obrint trinxeres i evacuant les escoles i els hospitals. La gent fugia de la ciutat en tren o en automòbil, fet que va provocar més d’una retenció. Una altra multitud es va concentrar a Whitehall i els voltants del palau de Westminster, on hi havien anat aquell dia Stanley Baldwin, l’arquebisbe de Canterbury, el duc de Kent i la reina Maria. Quan va entrar Chamberlain, visiblement cansat, es va produir una fort aplaudiment. Tot indicava que hi hauria guerra en aquell moment. Poc després va arribar va arribar en el Ministeri d’Afers Exteriors un comunicat de l’ambaixador Henderson en que informava de que Hitler havia invitat a Mussolini, Daladier i Chamberlain a una conferència a Munic per al dia següent. Alexander Cadogan va ser l’encarregat de marxar a la Cambra dels Comuns, on hi seria Chamberlain després de la missa de Westminster, per transmetre-li la sensacional notícia.
A la Cambra dels Comuns, a la mateixa hora que Hitler acceptava la proposta britànica, Chamberlain va dir que s’enfrontaven a una situació semblant a la de 1914. En aquell moment va ser quan li varen donar la notícia a través de John Simon de que Hitler havia concedit una treva. D’immediat, el primer ministre va explicar que Hitler volia mantenir bones relacions amb la Gran Bretanya i els va comentar que gràcies a Mussolini s’havia obtingut el termini de 24 hores i que el 29 i el 30 de setembre de 1938 es reunirien a Munic. Un cop va acabar el seu discurs, a un quart de cinc de la tarda, els diputats es varen aixecar de les seves cadires, el varen aplaudir i varen tirar per l’aire les còpies de l’ordre del dia. Alguns inclús varen plorar i demanaven a crits, que Déu beneís al primer ministre. La gran majoria volien felicitar al primer ministre i es varen unir per entonar el Te Deum. Però no tots estaven satisfets amb aquell gir de guió. Winston Churchill, Anthony Eden, Amery i Nicolson es varen quedar asseguts als seus seients en silenci. Churchill sí que va donar la mà al primer ministre i li va desitjar sort en el seu viatge a Munic.
Jan Masaryk, el fill del fundador de la república txecoslovaca, va assistir a aquella escena molt preocupat. Després es va dirigir al 10 de Downing Street per veure al primer ministre i al ministre d’Afers Exteriors lord Halifax per saber si la seva nació seria convidada a Munic. Chamberlain i Halifax li varen contestar que no perquè Hitler no ho hagués tolerat, i llavors Masaryk els va respondre amb resignació que s’hi havien sacrificat Txecoslovàquia per salvar la pau del món seria el primer en aprovar-los, però que si no era així esperava que Déu tingués contemplació amb les seves ànimes.
A un quart de vuit del vespre, Chamberlain va enviar un missatge a Eduard Benes per informar-lo oficialment de la Conferència de Munic i li va prometre que sempre tindria present els interessos de Txecoslovàquia i que es traslladava a Munic amb la intenció de trobar una solució que conciliés la posició del govern alemany i la del govern txecoslovac. Benes li va contestar de seguida per suplicar-li que no es prengués cap determinació a Munic sense que Txecoslovàquia pogués ser escoltada.
A Londres es va publicar l’informe del conseller de Praga, lord Runciman, del 21 de setembre, en que aconsellava que es transferís a Alemanya els territoris en que els Sudets estiguessin en majoria, sense preocupar-se d’un plebiscit.
Tot i que ara la crisi txecoslovaca havia fer un gir en anunciar-se una conferència de les grans potències europees, tothom es preparava per una possible guerra.
Diari del Tercer Reich 