Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El diari de les SS Das Schwarze Korps va sortir editat amb el titular: Ull per ull, dent per dent, i en un dels seus articles deia que els jueus que vivien a Alemanya i Itàlia eren els ostatges que el destí havia posat a les seves mans perquè es poguessin defensar eficaçment dels atacs de la jueria mundial i en cas d’una guerra general que haguessin instigat els considerats Estats dominats pels jueus.

---

Alfred Rosenberg va pronunciar un discurs a Bayreuth.

A Polònia:

El govern polonès va declarar no vàlids els passaports de 17.000 jueus que vivien a l’estranger i fugien d’Alemanya. Adolf Hitler va aprofitar aquesta ocasió per expulsar-los l’endemà. Per tal de que els jueus alemanys d’origen polonès poguessin marxar a Polònia, la Gestapo va parlar d’aquella qüestió amb els polonesos a l’ambaixada polonesa, però no es va arribar a cap acord i les negociacions es varen trencar. En conseqüència, la policia alemanya va començar a detenir treballadors jueus polonesos, sovint famílies juntes, per carregar-los en trens precintats i fortament vigilats per deixar-los després a la frontera polonesa. Amb aquest mètode es varen transportar a 18.000 persones sense avis previ, sense res més que l’equipatge mínim i sovint sense menjar ni beure, cap a la frontera polonesa. En arribar a la frontera, a prop de la ciutat polonesa de Zbaszyn, la policia que els vigilava els treia dels trens i els obligava a cops a passar a l’altra banda. Els polonesos ràpidament varen tancar les fronteres.

A Itàlia:

Joachim von Ribbentrop va viatjar a Roma per parlar amb el govern italià sobre el seu desig de voler la guerra a Europa en un termini de tres o quatre anys. Von Ribbentrop no va senyalar en cap moment a qui s’havia d’atacar ni els objectius, l’únic que tenia clar era que volia la guerra, tot i que el 30 de setembre de 1938 s’havia firmat el Pacte de Munic en el que es segellava la pau a Europa. La visitar del ministre a Itàlia va durar fins al 29 d’octubre de 1938.