Dilluns:

L’atemptat que va provocar la Nit dels Vidres Trencats:

Herschel Grynspan, un jove jueu de Hannover i d’origen polonès, que acabava de saber per la seva germana Berta com ella i el seu pare havien sigut expulsats d’Alemanya el 28 d’octubre de 1938 juntament amb 17.000 persones i retornades a Polònia poc abans de que aquest país decidís tancar les fronteres als jueus que l’havien abandonat feia anys, va arribar a París. El jove va escriure una carta al seu oncle de la capital francesa i li va confessar que havia d’actuar d’una forma en la que el món escoltés la seva protesta i li va demanar perdó pel que anava a fer. A continuació es va comprar clandestinament una pistola i una caixa de bales per 235 francs.

Poc després, al voltant de les nou, es va presentar a l’Ambaixada alemanya, a la Rue de Lille, amb l’objectiu de matar a l’ambaixador alemany, el comte Johannes von Welcezek, a qui no havia vist mai personalment. Grynspan va ser conduït al despatx del jove conseller de l’ambaixada a París, Ernst von Rath, l’encarregat de cuidar els visitants i tercer secretari, que no era nazi i que estava sent vigilat per la Gestapo degut a aquesta actitud i, sobretot, perquè no era antisemita, després de demanar veure’s amb l’ambaixador per parlar de la regularització dels seus papers. Grynspan es va esperar uns instants a la porta fins que Von Rath li va preguntar què volia. En aquell moment, pensant que era l’ambaixador, el jove li va disparar cinc trets. Tres bales varen fallar, la quarta li va rascar la barbeta, però la cinquena el va tocar a l’abdomen, fent-lo caure greument ferit al terra. D’immediat que es va saber la notícia, Adolf Hitler va enviar dos metges a París. Tot i que alguns francesos havien ofert la seva sang per una transfusió, ja no es podia fer res per salvar-li la vida i Von Rath va morir al cap de dos dies. Grynspan va ser detingut i interrogat per la policia francesa, i els va confessar que ho havia fet per venjar-se pel que feien els nazis en els jueus.

Mentre Von Rath es trobava crític a l’hospital, la propaganda nazi de seguida es va posar a treballar i varen vendre aquell atemptat com un producte d’una conspiració jueva internacional i el varen vincular de forma artificial a l’assassinat de Wilhelm Gustloff, un destacat nazi suïs, el 1936 a Davor per David Frankfurter, un estudiant jueu iugoslau. Joseph Goebbels va donar instruccions a la ràdio i a la premsa perquè ataquessin als jueus en les seves notícies. La Völkischer Beobachter va sortir editat amb un article que afirmava que era inadmissible que milers de jueus dominessin encara els carrers comercials. En seguit, tal hi com volien els nazis, en les zones de Hesse i de Magdeburg-Anhalt es varen produir manifestacions antisemites. Goebbels mateix va donar instruccions al cap regional de propaganda de Hesse perquè llancés atacs violents contra les sinagogues i altres edificis de la comunitat jueva per veure si era factible un pogrom més gran. Aquest assassinat va ser una excusa pels nazis per provocar els aldarulls, els saquejos i els assassinats contra la comunitat jueva d’Alemanya la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, en la coneguda Nit dels Vidres Trencats, la Reichskristallnacht. A Hannover, com altres ciutats de Hesse, es varen incendiar sinagogues i altres edificis de la comunitat jueva. A Kassel, aquell mateix dia, les SA varen destruir la sinagoga local.

En el Reich:

A Alemanya:

El secretari d’Estat Ernst von Weizsäcker va rebre l’encarregat de negocis britànic sir George Ogilvie-Forbes i li va preguntar si el representant del Comitè Intergovernamental, que havia de negociar amb els alemanys l’emigració jueva, era jueu. Ogilvie-Forbes li va respondre que ell creia que no era jueu.

En la Guerra Civil espanyola:

El colpista Francisco Franco va ser entrevistat pel vicepresident de l’agència United Press, James Miller. El general espanyol va deixar clar que no hi hauria cap tipus de mediació amb els republicans perquè els delinqüents i les seves víctimes no podien viure juntes, va afirmar, i amb un to amenaçador va afegir que tenien un arxiu amb més de dos milions de noms catalogats amb les proves dels seus crims.

---

Aparells Polikarpov R-Z, Natacha, republicans varen bombardejar Cabra, a Còrdova, provocant la mort de 109 persones.

A Itàlia:

El govern italià va dur a terme una sèrie de lleis racials a Itàlia en la que es prohibia la presència de jueus a l’administració pública i a l’Exèrcit. També els impedia ingressar a les universitats, treballar com a periodistes o casar-se amb italians no jueus. A part, tots els jueus estrangers que haguessin arribat després de l’1 de gener de 1919 havien de ser empresonats.