Dimecres:
En la Nit dels Vidres Trencats:
El jove diplomàtic alemany Ernst von Rath, que havia patit un atemptat pel jueu Herschel Grynszpan el 7 de novembre de 1938, va morir a dos quarts de sis de la tarda per les ferides de bala. De seguida alguns nazis varen relacionar l’atemptat a qüestions de gelosia entre homosexuals. Per la seva part, Adolf Hitler es trobava a Munic per celebrar l’aniversari del putsch de Munic. Havia sigut informat dels aldarulls antisemites que s’havien comès a altres ciutats com a les zones de Hesse i dels disturbis que hi havia hagut a Munic, però va preferir que la policia de moments es quedés al marge. Un informe del SD descrivia els fets produïts en els districtes de Kassel i Rotenburg/Fulda la nit del 7. Durant la tarda va pronunciar un discurs a la cerveseria Bürgerbräukeller, on hi havia entre els assistents Georg Elser, que tenia la intenció d’estudiar el terreny per actuar més endavant.
Al voltant de les set de la tarda la notícia va entrar en les redaccions a través de l’Agència Alemanya de Notícies. En aquells moments, els dirigents nazis estaven en el Alten Rathausssaal, el vell Ajuntament de Munic, per sopar i parlar sobre assumptes militars. Mentre els jerarques entraven en el saló principal es va presentar un missatger i li va dir a cau d’orella del dictador que el diplomàtic alemany havia mort, circumstància que va enfadar molt a Hitler. El missatge provenia del metge personal de Hitler, Karl Brandt, que havia sigut enviat a París per atendre al funcionari. Segons el director de la Policia muniquesa, el Obergruppenführer SS baró Karl Friedrich von Eberstein, Hitler es va impressionar tan que no va voler parlar com tenia costum.
Hitler, després d’una estona, es va inclinar cap al ministre Joseph Goebbels, que estava assegut al seu costat, i varen començar a parlar del què havia de passar. Segons sembla va donar l’ordre de començar un pogrom general contra els jueus i va dir que tindrien que sentir la ira dels alemanys i va ordenar la detenció de vint a trenta mil jueus com a represàlia. Seguidament, Hitler, que estava nerviós, va abandonar el banquet sense fer el seu habitual discurs i el seu lloc va ser ocupat per Goebbels, que va fer un discurs al final de la cerimònia, al voltant de les deu de la nit, expressant el seu odi cap als jueus. En acabar el discurs als membres del Partit, el ministre va fer emetre un seu discurs per ràdio indicant que ja hi havia hagut actes de represàlia contra els jueus a Kurhessen i a Magdeburg-Anhalt, i va acabar amb una proclama de venjança contra els jueus. Segons el magistrat del NSDAP, Walter Buch, el missatge era clar i va redactar un informe secret per dur a terme els atacs antisemites que es produirien. De seguida els dirigents de les SA i del NSDAP es varen reunir en assembles i varen fer crides telefòniques des de l’hotel Rheinischer Hof a altres regions per començar a efectuar actes de venjança. El gauleiter Franz Hofer va tornar corrents del sopar en el Vell Ajuntament a Innsbruck, a la regió del Tirol i va ordenar atacar als jueus.
En aquells moments, Hermann Göering, que pel seu càrrec s’hauria d’haver ocupat del problema jueu, marxava en un tren nocturn cap a Berlín per tal de veure què passava i quines conseqüències tindria.
A les 23:20, Reinhard Heydrich estava a l’hotel Vier Jahreszeiten quan el varen informar de l’oficina de la Gestapo de Munic de que s’estaven provocant aquells aldarulls i que les SS havien d’actuar. Les ordres d’atacar del ministre Goebbels, tot i això, varen ser tota una sorpresa per al cap de la Sipo, que acompanyava en aquells moments a Heydrich a l’Hotel. Heydrich li va demanar en el Reichführung SS Karl Wolff, que es trobava a Munic, que transmetés a Heinrich Himmler les ordres que acabava de rebre. A falta de cinc minuts per les dotze de la nit, Heinrich Müller va enviar una circular en la que informava de les accions violentes que s’estaven duent a terme contra ells jueus i va ordenar en els seus homes de la Gestapo que aturessin el saqueig, però que no impedissin que es cremessin les sinagogues o els actes violents contra les botigues jueves.
Quan Goebbels tornava cap al seu hotel després de fer el seu discurs, les SA varen començar a sortir al carrer per fer els actes que ell havia instigat i la Strosstrupp Hitler, una brigada d’assalt, va sortir a provocar aldarulls en els carrers de Munic. De seguida es varen anar produint disturbis antisemites per tot Alemanya, i militants nazis forasters varen aparèixer juntament amb nazis locals per pronunciar discursos antisemites. Hitler, segurament en veure que la revolta podria ser popular, va decidir que la policia es quedés al marge. D’aquesta manera el govern va instigar a que hi haguessin atacs contra la comunitat jueva a les principals ciutats d’Alemanya i d’Àustria en l’anomenada Nit dels Vidres Trencats, la Reichskristallnacht, que va ser seguit per una forta multa per als jueus per tal de que paguessin les destrosses provocades pels nazis. A mitjanit, les SA varen sortir als carrers per destrossar els comerços jueus, per cremar les sinagogues i varen colpejar i assassinar alguns jueus en represàlia per la mort del diplomàtic alemany. El resultat d’aquella venjança va ser la mort de 91 jueus, la crema de 1.000 sinagogues i es varen destruir 7.000 comerços. Segons alguns historiadors, Hitler en persona va donar llibertat per destrossar les botigues, assaltar les cases jueves, cremar les sinagogues i detenir a jueus innocents. El nom de Vidres Trencats prové dels vidres dels aparadors de les botigues jueves que varen quedar al terra després de ser trencats.
A Berlín, ràpidament varen començar a arribar fileres de furgons miltiars dels que varen baixar soldats que cridaven:
Jude verrecke, juden raus! (Mort als jueus, fora els jueus).
Es varen cremar botigues, cases i sinagogues jueves, i es varen deportar a 12.000 jueus. A la capital també es varen produir linxaments de jueus: dos d’ells a l’est i dos més a l’oest. Les dones varen sortir en massa a les rebentades portes de les botigues de moda del Kurfürstendamm per fer-se amb tota classe de mitges i roba interior que poguessin. A Munic hi va haver un espontani aixecament popular contra els jueus, i es va saquejar i cremar els segons grans magatzems, els Uhlfelder, i es va destruir la vella sinagoga Herzog-Rudolf-Strasse. També es varen detenir a centenars de jueus, entre ells Ludwig Feuchtwanger, el germà de Lion Feuchtwanger, que varen ser tancats la gran majoria al camp de concentració de Dachau. A Viena es varen cremar 42 sinagogues, la majoria de botigues jueves que quedaven varen ser destruïdes i al voltant de 2.000 famílies jueves varen ser expulsades sumàriament de les seves cases i pisos. A Dresden varen cremar la sinagoga construïda el 1839 per Gottfried Semper. A les localitats petites, a més, molts ciutadans varen saludar als homes de les SA i varen colpejar als jueus acusats.
Veient que es complien els seus plans, Goebbels va ordenar la destrucció de la sinagoga berlinesa de Fasenenstrasse, al costat de la Kurfürstendamm. Una multitud de joves varen destruir tot el mobiliari de la sinagoga i es varen endur el mantell de l’altar, el qual varen cremar a la Wittenbergplatz, en presència d’una gran multitud. Alguns corresponsals de premsa estrangera varen enviar a les seves oficines dels seus diaris amplis relats de la crema de sinagogues, l’assalt a les botigues jueves, el maltractament als jueus i de la sortida dels nazis al carrer cridant:
Juda Verrecke!.
Segons sembla i segons alguns testimonis, a l’última hora d’aquella nit Hitler estava horroritzat i furiós per les notícies que l’hi arribaven sobre el què estava passant. Himmler, que va criticar la gestió del ministre Goebbels i que es va reunir amb el dictador aquella mitjanit pel tradicional jurament dels reclutes de les SS, li va semblar que Hitler es sorprenia quan el seu ajudant, Karl Wolff, el va informar, tal i com li havia demanat Heydrich, de la crema de la sinagoga de Munic a dos quarts de dotze d’aquella nit. Nicolaus von Below va creure que Hitler no estava fingint estar enfadat. Tot i això, Hitler va ordenar que les SS es mantinguessin al marge de l’acció i Wolff va traslladar-li a Heydrich les ordres del dictador. A més, pocs minuts després, Heinrich Müller va transmetre als comandants de la policia de tot el país l’ordre personal de Hitler de detenir entre 20.000 i 30.000 jueus alemanys.
A Marburg, a la nit, a la sala pública del Refugi dels Caçadors, a la cantonada de la Frankfurterplatz i el Mauerweg, s’estava celebrant una conferència amb diversos discursos, entre els del poeta del partit nazi, Siegfried Ruppel, quan quatre esquadrons de les SA varen entrar a la sala i varen instigar a una part del poble perquè cremés la sinagoga de la ciutat. El coronel de les SA Stolberg va anar a la taverna que freqüentaven els seus homes perquè fessin “la feina”. Entre 15 i 20 homes es varen posar roba de paisà en seguit. En un tres i no res es varen presentar davant del temple jueu i varen fer una escala i varen entrar a l’edifici a través d’una finestra trencada. A les poques hores la sinagoga cremava. L’endemà les restes varen ser dinamitades. Abans de dinamitar-la, un membre de la brigada de Bombers Voluntaris va rescatar documents i objectes de l’incendi, que anys més tard varen acabar en la col·lecció del United States Holocaust Memorial Museum.
En el Reich:
A Alemanya:
Abans de que comencessin els aldarulls, a Munic, Himmler va pronunciar el discurs que dirigia tots els anys als SS-Gruppenführern en una al·locució plena de divagacions, on va dir que volia que les SS siguessin a totes parts un model de meticulositat i cortesia i consideració humana per tots els altres camarades nacionals. A més, el líder de les SS va dir que Txecoslovàquia, els Balcans i Palestina s’estaven fent antisemites i va demanar incendiar i aniquilar el que anomenava el país d’origen de l’antisemitisme.
Diari del Tercer Reich 