Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

En una proclama, Joseph Goebbels va reconèixer de forma indirecte que encara hi havia persones que rebutjaven les mesures que havien aprovat el 12 de novembre contra els jueus. El ministre va ordenar que els articles de premsa es tanquessin amb consignes antisemites. El govern aquell dia va excloure els jueus del sistema sanitari general i, segons una nova ordenança, els va excloure de les ajudes socials.

Al mateix temps, el Ministeri de Justícia va enviar una carta secreta al fiscal general d’Hamburg per dictaminar que la destrucció de sinagogues i cementiris jueus, així com de botigues i residències jueves, si no es cometia amb l’objectiu de saquejar no havia de ser penat per llei. L’assassinat de jueus i els greus danys corporals només es perseguiria si es cometia per motius egoistes. 

A França:

El govern francès va reconèixer l’annexió d’Etiòpia per part d’Itàlia.

En els Estats Units:

William Bullit, que estava de permís, va reunir-se amb l’ambaixador polonès, el comte Jerzy Potocki, a Washington i li va dir que a la primavera de 1939 seria calenta degut a les creixents possibilitats de guerra per culpa de l’amenaça alemanya i a eventuals fets a Europa. Bullit va coincidir amb l’ambaixador quan li va dir que la capitulació dels Estats democràtics a Munic havia demostrat una gran debilitat cap a Alemanya i va expressar un profund odi cap a Alemanya i a Adolf Hitler. Potocki li va preguntar com imaginava la següent guerra, i Bullit li va contestar que per sobre de tot els Estats Units haurien d’equipar a Gran Bretanya i França per doblegar el poder alemany, ja que els dos Estats necessitaven dos anys per completar el seu rearmament. Bullit, però, contemplava la possibilitat de que Alemanya volgués orientar la seva política expansionista cap a l’Est, però va afirmar que aquest fet podria ser positiu perquè desconeixien el potencial militar de la Unió Soviètica i podria debilitar Alemanya donant l’oportunitat per ells atacar i obligar-la a capitular. L’ambaixador polonès li va preguntar si els Estats Units intervindrien en el conflicte i Bullit li va contestar que sense cap dubte, ja que l’opinió pública nord-americana era contrària al nazisme i que ja existia una psicosis semblant a la que hi havia el 1917 abans de declarar la guerra a Alemanya.