Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler va donar instruccions per l’ocupació militar de Txecoslovàquia, la ciutat lliure de Danzig i el territori de Memel. Seguint les ordres del seu líder, Wilhelm Keitel va ser l’encarregat d’afegir un apèndix en una ordre anterior de Hitler sobre la reconstrucció de la Kriegsmarine, que deia textualment així:

El Führer ha ordenat que a més de les tres eventualitats mencionades en les directives anteriors, s’han de fer també preparatius per l’ocupació per sorpresa per part de les tropes alemanyes de l’Estat Lliure de Danzig. Per la preparació s’ha de tenir en compte els següents principis: la primera suposició és la captura immediata de Danzig aprofitant una situació política favorable i no una guerra amb Polònia. Les tropes que s’utilitzin per aquest objectiu no tenen que reservar-se al mateix temps per fer-se amb la regió de Memel perquè les dues operacions es poden dur a terme simultàniament si surt la necessitat. 

---

El dictador es va reunir amb el ministre de Defensa i Economia de Sud-Àfrica, Oswald Pirow, per parlar de la cooperació internacional en la immigració dels jueus alemanys. Hitler no va mostrar gaire interès en les propostes del ministre sud-africà, ja que tenia present solucionar aquell problema en un futur proper i li va afirmar que els jueus desapareixerien d’Europa. Hitler li va dir textualment:

Què creu que passarà a Alemanya, senyor Pirow, si jo retirés la meva mà protectora sobre els jueus? El món no s’ho pot ni imaginar. 

A continuació es va reunir amb el rei de Romania Carles II, que aquest va quedar convençut de que Romania corria el risc de ser liquidat pel Tercer Reich.

---

El diari de les SS Das Schwarze Korps va fer inventari de la situació creada després de la Nit dels Vidres Trencats sota el titular: Jueus, ara què?. El setmanari descrivia als jueus com a paràsits i delinqüents, i demanava eradicar-los amb sang i foc per segregar-los d’Alemanya en zones i en cases especials per després aniquilar-los. El diari afirmava:

Perquè és necessari, perquè ja no escoltem al clamor del món i perquè no hi ha poder a la terra que pugui aturar-nos, portarem la qüestió jueva fins la solució total. El programa és evident, és: expulsió total, separació completa!

En un altre punt deia:

El poble alemany no està disposat, en el més mínim, a tolerar en el seu país a centenars de milers de jueus misèrrims. En tal situació ens veuríem obligats a emprendre la dura però necessària labor d’exterminar al submón jueu per complet. El resultats seria el final real i definitiu de la jueria a Alemanya, la seva aniquilació completa.

Però no tots els nazis estaven contents després d’aplicar les mesures i els atacs antisemites, com tampoc ho estava una part important de la societat alemanya, fet que va disgustar a més d’un jerarca nazi. Per exemple, el ministre Joseph Goebbels va dir en una conferència de premsa que una capa de la societat burgesa encara parlava dels pobres jueus i va demanar que intercedissin en el seu favor. El ministre va remarcar que no podia ser que només l’Estat i el NSDAP fossin antisemites.

A França:

A París es varen reunir Neville Chamberlain, Eduard Daladier, lord Halifax i Georges Bonnet per coordinar les polítiques dels seus respectius països. Daladier es va queixar de que a França ja hi havia 40.000 jueus i va assegurar que no en podia acollir més. En aquells moments es va discutir la possibilitat d’enviar-los a les colònies i varen acordar que els francesos li preguntarien a Joachim von Ribbentrop, que havia de visitar París el 6 de desembre, si les mesures alemanyes que feia pràcticament impossible que els refugiats s’emportessin amb ells algunes de les seves pertinències podien ser alleugerides.

A la Gran Bretanya:

Lord Londonderry va escriure una llarga carta a Hermann Göering per retreure-li els fets de la Nit dels Vidres Trencats i li va assegurar que tindria repercussions lamentables en l’opinió pública internacional. El Lord li va confessar que era incapaç d’entendre la seva política antisemita. Göering li va contestar el mes de gener de 1939 per qualificar els atacs que rebien per haver perseguit als jueus com hipòcrites.