Dilluns:

En el Vaticà:

Pius XII va anunciar-li a Adolf Hitler la seva elecció com a nou pontífex en una extensa carta escrita en llatí i que ell mateix va traduir a l’alemany, fet poc comú. Pius XII havia sigut elegit Papa el 2 de març.

A Txecoslovàquia:

Davant l’amenaça que tenia d’Alemanya, el govern txec va eliminar l’autonomia Càrpat-Ucraïna. Tant Alemanya com Hongria, que aquell territori era una vella reclamació hongaresa, varen criticar durament aquella decisió i els va servir de pretext per l’ocupació d’aquella zona. Hitler l’entregaria als hongaresos després de l’ocupació de Txecoslovàquia. Al mateix temps, Emil Hacha va decretar la dissolució del govern autònom eslovac.

A la Gran Bretanya:

El coronel Firebrace, l’agregat militar a Moscou, i el coronel Hallawell, l’agregat militar de l’Aire, varen dirigir al seu govern llargs informes exposant que, tot i les capacitats defensives considerables de l’exèrcit soviètic i de la seva aviació, els soviètics eren incapaços de preparar una ofensiva seriosa. Segons Hallawell, l’aviació soviètica, com l’exèrcit de terra, seria mobilitzat tant pel caos dels serveis essencials com per l’acció enemigues. Segons Firebrace, la purga practicada entre els oficials superiors havia debilitat a l’exèrcit soviètic. Tot i això, els dos apuntaven que l’exèrcit soviètic considerava la guerra com inevitable i treballava intensament per preparar-se per ella.