Divendres:

En el problema txec:

A Txecoslovàquia, el govern txecoslovac va declarar la llei marcial pel temor a una ocupació militar per part d’Alemanya i pels continus atacs dels eslovacs contraris al govern txec i favorables a la intervenció alemanya. Per tal d’evitar una proclamació d’independència per part d’Eslovàquia, el govern txec va enviar les seves tropes a Bratislàvia. Emil Hácha havia ordenat detenir a Josef Tiso i als seus col·laboradors, fet que li va servir a Adolf Hitler per trobar un pretext per envair Txecoslovàquia. Hitler va informar aquell dia als ministres Joseph Goebbels i Joachim von Ribbentrop, i el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, de que havia decidit entrar a Txecoslovàquia, aixafar l’Estat txec i ocupar Praga.

En el Reich:

Von Ribbentrop va acceptar l’oferta del govern italià de celebrar una reunió entre els Estats Majors italians i alemanys; Keitel i Alberto Pariani, per enfortir les relacions militars entre els dos països. Els italians volien que aquella reunió es fes pública als mitjans de comunicació perquè desitjaven que tot el món sabés que l’Eix s’estava preparant per qualsevol acció.

A Alemanya:

Heinrich Himmler va rebre per primer cop tractament del doctor Felix Kersten a la seva residència de la Prinz-Albrecht-Palais per recomanació de l’empresari August Diehn. Abans de començar el tractament, el cap de les SS li va recordar el seu historial mèdic, del qual va posar èmfasis a uns dolors abdominals que l’afectaven des de la Primera Guerra Mundial i al temor de patir un càncer com el seu pare, Gebhard Himmler. També li va explicar que el tractaven amb injeccions i narcòtics, però li va assegurar que ja no li feien efecte. Després de fer-li una ràpida revisió a la zona de l’abdomen, Kersten li va prometre que el podria tractar. 15 minuts més tard de tractament, Himmler va poder comprovar que els dolors havien desaparegut i va quedar meravellat amb les mans d’aquell home d’origen estonià. De seguida li va proposar que el tractés en exclusiva i, fins i tot, li va oferir el nomenament de coronel de les SS, però Kersten va rebutjar les propostes educadament perquè no volia deixar d’atendre els seus pacients de Berlín de La Haia. Tot i això, sí que va acceptar visitar-lo periòdicament. Més tard, Kersten es va dirigir a l’Ambaixada finlandesa amb l’esperança de que el reclamessin des de Finlàndia després d’explicar-los qui era el seu nou pacient, però, per sorpresa seva, el conseller de l’Ambaixada, Edvin Lundström, el va animar a tractat el cap de les SS.

A la Unió Soviètica:

Durant el XVIII Congrés del Partit Comunista celebrat en el Kremlin, Iosif Stalin va manifestar que no existia cap acord entre Alemanya i la Unió Soviètica, però va dir que els dirigents nazis havien rebutjat una proposta de les potències occidentals per llançar un conflicte armat contra Rússia. Stalin, per primer cop, va donar a entendre que buscava un acord amb el govern alemany i va criticar la política d’apaivagament d’Occident per considerar-la un estímul de l’agressivitat alemanya contra la Unió Soviètica i va declarar que no tenia cap intenció de treure les castanyes del foc a les potències occidentals en cas de conflicte amb Alemanya.

En la Guerra Civil espanyola:

El Foreign Office va donar instruccions als funcionaris britànics a València perquè la Marina britànica, la Royal Navy, no evacués als refugiats sense el permís del colpista Francisco Franco.