Dilluns:

En la crisi txeca:

De bon matí, el líder del Partit Popular Eslovac, Josef Tiso, va arribar a Viena amb la intenció d’agafar un tren per dirigir-se a Berlín per reunir-se amb Adolf Hitler, però el dictador li va deixar un avió perquè anés més ràpid. A les 19:40 va arribar a la Cancelleria. Hitler estava aquells moments amb Joachim von Ribbentrop, Wilhelm Keitel i Walther von Brauchitsch. El dictador li va dir que Alemanya havia evitat que Txecoslovàquia quedés mutilada i que havien donat proves de bona voluntat, tot el contrari dels txecs, de qui va dir que s’estaven comportant com l’anterior govern dirigit per Eduard Benes i li va recriminar la seva passivitat en la qüestió txeca. El dictador llavors el va avisar de que si volia la independència d’Eslovàquia l’ajudaria i li concediria la seva garantia, però que si dubtava o es negava a separar-se de Praga ell abandonaria Eslovàquia al seu destí i no se’n responsabilitzaria. Von Ribbentrop el va avisar de que l’assumpte txec no era qüestió de dies sinó d’hores. Enmig de la reunió, Von Ribbentrop va informar a Hitler de que acabava de rebre notícies de que les tropes hongareses es movien al llarg de la frontera eslovaca i que possiblement envairien la regió carpat-ucraïna. El dictador va llegir l’informe i va informar a Tiso, que el va advertir de que Hongria els devoraria sinó feia res. Tiso li va dir que no li podia donar una resposta immediata, però li va prometre que faria alguna cosa. En acabar la reunió, Tiso i Von Ribbentrop es varen dirigir al Ministeri d’Exteriors alemany. Allí, Von Ribbentrop va redactar la proclama d’independència d’Eslovàquia i la va fer traduir a l’eslovac. Amb la declaració a les mans, Tiso va tornar a Bratislava.

Aquell mateix dia, el president de Txecoslovàquia, Emil Hácha, va demanar a través de la Delegació alemanya a Praga poder viatjar en tren a Berlín per entrevistar-se l’endemà amb Hitler per exigir-li que no envaís Txecoslovàquia. La sol·licitud no va ser contestada, tot i que més tard li varen confirmar que es podria trobar amb el dictador el dia següent a la tarda.. 

Per la seva part, Miklos Horthy va enviar una carta a Hitler per agrair-li l’ajuda per obtenir la “fèrtil regió de Rutènia” perquè per ells era una qüestió vital. El regent hongarès el va informar de que els plans ja estaven establerts i que el dia 16 es produiria un incident fronterer, al que seguiria el dia 18 un gran cop. 

Preveient el que passaria, aquella nit, el servei secret txecoslovac, donant a la vegada veracitat a la informació de l’agent A-54 Paul Thummel el 3 de març, va cremar en el patí de l’Estat Major general de Praga centenars de documents comprometedors. 

A la Unió Soviètica:

L’ambaixador Werner von Schulenburg va informar al seu govern sobre l’ambient a la Unió Soviètica respecte a Alemanya. L’ambaixador va dir que convenia fer notar que la ironia i les crítiques de Iosif Stalin eren molt més dures quan es dirigien a Gran Bretanya que quan es referia als anomenats Estats agressors i, en especial, a Alemanya. També va indicar que el dictador soviètic havia declarat que la debilitat de les potències occidentals es traduïa pel fet de que havien abandonat el principi de seguretat col·lectiva per tornar-se cap a un política de no intervenció i de neutralitat. L’ambaixador va explicar que Stalin havia demanat continuar la prossecució d’una política de pau i de consolidació econòmica amb tots els països i impedir que la Unió Soviètica fos arrossegada pels “bel·licistes”.