Dimecres:
La invasió de Txecoslovàquia:
Després de que a la matinada Emil Hácha hagués firmat davant Adolf Hitler, Hermann Göering, Joachim von Ribbentrop i Wilhelm Keitel l’entrada de les tropes de la Wehrmacht a Txecoslovàquia, al matí Hácha va abandonar Berlín en tren i es va dirigir a Praga per explicar-li en el seu govern que s’havia rendit als alemanys el dia anterior. Per la seva part, Hitler va nomenar a Constantin von Neurath Protector del nou Protectorat de Bohèmia i Moràvia i també es va dirigir a Praga per proclamar la conversió de Bohèmia i Moràvia en Protectorat alemany. Per arribar a Praga abans que Hácha, Hitler va manipular el servei de trens.
A les sis del matí, Keitel va ordenar a les tropes alemanyes ocupar Bohèmia i Moràvia, on ja estaven instal·lats alguns agents nazis en tots els punts estratègics per paralitzar tota resistència i controlar la policia txeca. Els nazis es varen afanyar a posar ordre a la seva nova conquesta perquè Hitler pogués fer sense problemes la seva entrada triomfal a Praga posant fi a la independència de Txecoslovàquia. Era la primera vegada que conqueria territori no alemany al Reich. A les nou del matí, les unitats d’avantguarda varen entrar a la capital txeca, avançant lentament per carreteres bloquejades pel gel, enmig de la boira i la neu. L’exèrcit txec, tal i com se’ls hi havia ordenat, es varen quedar quiets en els seus quarters generals i varen entregar les seves armes. A Eslovàquia, els dirigents eslovacs varen afanyar-se a demanar protecció als alemanys després de que els canoners alemanys en el Danubi haguessin dirigit els seus objectius cap als edificis governamentals de Bratislàvia.
Abans de sortir cap a Praga, Hitler va llençar una proclama al poble alemany on va parlar de “salvatges excessos” per part dels txecoslovacs i del “terror” que regnava en el país. El dictador els va dir que per culpa d’aquests fets es veia obligat a posar fi aquests atacs i va exclamar que Txecoslovàquia havia deixat d’existir.
Al migdia, Hitler, sota un intens fred, va sortir de l’estació Anhalter, acompanyat per Heinrich Himmler, amb el seu tren especial fins a Leipa, un poble situat a uns 100 quilòmetres al nord de Praga. En el poble l’esperava una flota de Mercedes per anar cap a la capital txeca. Amb Hitler també varen viatjar a Praga els representants del Pla Quadriennal i del Ministeri d’Economia, que varen anar en molt de compte de no malmetre l’economia txeca, Keitel i el ministre Joachim von Ribbentrop. No varen tardar en trobar-se amb les columnes de l’exèrcit alemany. Tot i que nevava sense parar, Hitler va fer part del trajecte a peu, amb el braç dret alçat per saludar als soldats alemanys. Quan va arribar a Praga, molta poca gent va sortir a rebre’l i els carrers estaven desèrtics. Els pocs que eren al carrer aixecaven els punys fent un gest de desafiament. Llavors, el dictador va avançar en cotxe continuant passant pràcticament desapercebut fins arribar al palau reial, el castell de Hradcany. Els xofers es varen equivocar de camí, però finalment varen arribar al castell.
A la gran sala de l’antiga residència dels reis de Bohèmia, il·luminada per cent espelmes i acompanyat per Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich i protegit per la guàrdia de les SS de Walter Schellenberg, Hitler va rebre els notables de la petita comunitat de parla alemanya de la ciutat. Schellenberg va informar a Himmler de que s’havia quedat sorprès de l’alta qualitat dels agents de la policia txeca i va dir que pensava incorporar-los a les SS. Els criats del castell varen ser obligats a preparar una habitació per Hitler. Mentrestant, les SS varen començar les detencions arbitràries a la capital txeca.
A la nit, després d’un sopar improvisat a base de pernil de Praga, panets, mantega, formatge, fruita i cervesa Pilsener perquè no s’havia preparat res, Hitler, que segons Keitel es va beure una cervesa, tot i que era abstemi, va preparar els termes del decret pel que establiria el Protectorat alemany juntament amb el ministre Wilhelm Frick i el secretari d’Estat Wilhelm Stuckart, que juntament amb el general de divisió de les SS, Karl Frank, varen prendre les mesures necessàries per ocupar el país. Hitler no va poder estar de guaitar els enormes tapissos i els retrats dels antics reis de Bohèmia. Von Ribbentrop va parlar durant una bona estona amb Hitler i el va advertir de que l’ocupació produiria una desfavorable reacció en el sector britànic-francès.
La reacció dels diferents governs davant la nova conquesta alemanya:
A la Gran Bretanya, el parlamentari Winston Churchill es va mostrar indignat davant d’aquesta nova provocació alemanya, però en canvi els seus col·legues conservadors com lord Halifax i el primer ministre britànic Neville Chamberlain volien continuar preservant la pau encara que s’haguessin de fer més concessions a Hitler. Precisament, Chamberlain va comunicar aquell dia a la Cambra dels Comuns que el Pacte de Munic continuava en peu i va afirmar que preservar la pau significava massa pel benestar de la humanitat perquè ara ells en prescindissin a la lleugera o ho deixessin de banda. El primer ministre es va excusar de no ajudar als txecoslovacs per la proclamació d’independència d’Eslovàquia, ja que l’Estat amb el qual havia arribat a acord ja no existia segons les seves paraules. Churchill pensava que s’havia de reforçar la Royal Air Force (RAF) davant de l’augment militar alemany. Tot i això, va parlar amb l’alcalde nazi de Danzig, Albert Forster, i li va explicar amb aquestes paraules:
L‘augment d’una influència alemanya de tipus comercial a l’Europa danubiana no tindrà conseqüències, però qualsevol moviment violent portarà a la guerra.
Davant de les discrepàncies que estaven sortint entre el primer ministre i Churchill pel que fa a la política de no agressió que havia de mantenir el seu país, Chamberlain va decidir excloure’l del seu gabinet de govern. El gran temor dels britànics era un atac alemany a Polònia.
Neville Henderson va entregar-li aquell mateix dia a Von Ribbentrop un missatge de lord Halifax. En ell, el ministre d’Exteriors britànic li deia que el seu govern no tenia la intenció d’intervenir “inútilment” en una qüestió que afectés directament a altres governs i li va demanar establir la confiança i vèncer les tensions que hi havia a Europa.
A França, l’ambaixador Robert Coulondre va sol·licitar aquell matí una entrevista amb Von Ribbentrop, però en aquell moments el ministre estava de camí a Praga i l’ambaixador es va tenir que reunir amb Ernst von Weizsäcker aquell migdia. Coulondre li va dir que en intervenir militarment a Bohèmia i Moràvia, Alemanya havia violat a la vegada l’Acord de Munic i la declaració francesa-alemanya del 6 de desembre. El baró alemany li va replicar de que no podia evocar a l’Acord de Munic i que no els donés lliçons de moralitat, ja que donat l’acord firmat amb el govern txec no veia cap raó perquè els francesos els fessin aquesta crítica.
A la Unió Soviètica, Iosif Stalin aplanava el camí per un pacte entre russos i alemanys. D’una banda va nomenar a Viatxeslav Mólotov ministre d’Afers Exteriors. Mólotov seria un dels artífex del pacte amb l’alemanya nazi, i de l’altra va destituir el dirigent soviètic més pro-occidental, Maxim Litvinov, que demanava reunions per poder fer un front comú contra Hitler. A més, el dictador soviètic va proposar una conferència de sis per discutir les mesures per prevenir una nova agressió alemanya, suggeriment que Chamberlain va rebutjar.
A Itàlia, la invasió de Hitler es va veure amb preocupació perquè no entenien que el dictador alemany volgués conquerir aquells territoris que no eren de la seva competència.
A Hongria, gràcies a aquesta conquesta es va apoderar de l’Ucraïna subcarpàtica, Rutènia. A les sis del matí, les tropes hongareses varen penetrar Rutènia, coincidint amb l’entrada dels alemanys per l’oest. L’endemà el territori seria annexionat per Hongria.
En el Reich:
A Alemanya:
Una ordre de la Gestapo permetia, tot i les ordres del 23 de desembre de 1938, a les autoritat locals permetre l’entrada de jueus als països occidentals fins ben entrada la primavera.
Diari del Tercer Reich 