Dijous:

En el Reich:

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

En el castell de Hradschin, al matí, Adolf Hitler va annexionar el Protectorat de Bohèmia i Moràvia al Reich alemany a través d’un decret, i va proclamar oficialment la constitució del Protectorat. Bohèmia i Moràvia va conservar el seu govern autònom, però havia d’estar sota les ordres dels alemanys. La plaça davant del castell s’havia omplert de soldats alemanys. 

Durant aquell matí es varen presentar a Praga el ministre Wilhelm Frick acompanyat dels seus consellers ministerials i el diplomàtic Constantin von Neurath, que també es va presentar amb els seus col·laboradors. El ministre Joachim von Ribbentrop va llegir per ràdio el decret en el qual s’annexionava Txecoslovàquia al Reich. El ministre va declarar que els territoris txecs a partir d’aquell moment passarien a ser coneguts com el Protectorat del Reich de Bohèmia i Moràvia. Les institucions democràtiques, entre elles el Parlament, quedaven abolides, però continuaria una administració txeca liderada per Emil Hácha com a president, amb un primer ministre i un comitè de Solidaritat Nacional format per 50 membres designats.

Al migdia, Hitler va rebre al govern txec perquè realitzés una declaració de lleialtat. Hácha va ser el primer en jurar lleialtat. Ben dinat, Hitler va recórrer els carrers de la capital txeca dempeus en el seu Mercedes. Durant la tarda, Hitler es va reunir amb Wilhelm Keitel perquè aquest li presentés els breus informes que li donava l’Oficina de Guerra.

En aquella jornada es va celebrar pels carrers de Praga la desfilada de la victòria, però la Luftwaffe no hi va poder participar perquè continuava sense poder enlairar els seus aparells per culpa del mal temps. Pocs txecs varen veure la desfilada, ja que una densa boira ocupava la ciutat.

---

Tal i com havien pactat amb els alemanys, Hongria va mobilitzar les seves tropes i va desplaçar les seves unitats cap a la frontera eslovaca fins que els alemanys varen ordenar que s’aturessin. Durant aquell dia, els hongaresos varen proclamar oficialment l’annexió de Rutènia a Hongria.

A Alemanya:

L’ambaixador polonès Josef Lipski va trucar al ministre Hermann Göering per queixar-se de que feia cinc dies que intentava posar-se en contacte sense èxit amb Von Ribbentrop o amb Ernst von Weizsäcker i va protestar dient que tal tractament era intolerable en un moment en que Alemanya emprenia accions a Eslovàquia que afectaven de forma crítica a Polònia. Göering va esquivar el problema al·legant que acabava de tornar de vacances a Itàlia i que no estava el cas del què estava passant. Estava mentint.

A la Gran Bretanya:

Neville Chamberlain va reconèixer a la Cambra dels Comuns que fins llavors no havia enviat cap protesta al govern alemany. A la nit, John Simon, en nom del govern, va pronunciar un discurs sobre l’assumpte txec molt crític contra el govern que va desencadenar un fort rebuig entre els diputats.