Divendres:

En el Reich:

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia i Àustria:

Adolf Hitler va abandonar el castell de Hradschin, a Praga, i va viatjar en cotxe a Viena passant per Brünn per redactar un tractat de protecció firmat per Alemanya i la independent Eslovàquia. En aturar-se a Brünn, acompanyat per una escorta armada, la comitiva de Hitler va contemplar el vell ajuntament de la ciutat, però de seguida es va saber de que hi havia Hitler i una multitud, entre ells alemanys natius, es varen concentrar a la plaça del mercat. Hitler, per complaure’ls, va passar revista a la guàrdia d’honor alemanya que havia sigut portada a la plaça expressament.

A la tarda varen arribar a Viena i es varen allotjar a l’Hotel Imperial, on una multitud s’hi va concentrar per aplaudir al dictador alemany. En el vestíbul, Wilhelm Keitel es va reunir amb Constantin von Neurath, a qui Hitler havia cridat per nomenar-lo Protector de Bohèmia i Moràvia. També a la capital austríaca acabava d’arribar una delegació del nou govern eslovac amb Josef Tiso i els ministres Durczansky i Tuka. A última hora de la nit, Keitel i Joachim von Ribbentrop es varen reunir a les oficines annexes a la residència del gauleiter de la ciutat per discutir el redactat d’un Tractat de Zona de Seguretat i les clàusules militars per firmar amb els eslovacs. Keitel es va limitar a plasmar la voluntat de Hitler: crear una franja fronterera al voltant de 12 o 15 milles d’amplada que s’endinsés en territori eslovac al llar de la frontera txeca entre els dos costats de la vall Vaag. Mentre Von Ribbentrop redactava l’esborrany del Tractat amb els eslovacs, Keitel va tornar en cotxe a l’Hotel per informar a Hitler del Tractat que havien acordat amb Von Ribbentrop i li va demanar que es reunís aquella mateixa nit amb la delegació eslovaca. Hitler en un primer moment s’hi va negar ja que era passada la mitjanit, però Keitel va insistir perquè els hi havia promès a Tiso i a Tuka. Hitler finalment va acceptar rebre’ls 10 minuts. Von Ribbentrop es va presentar més tard amb els eslovacs i amb el Tractat i la reunió va tenir lloc a les tantes de la matinada. Els eslovacs varen firmar en la reunió el Tractat davant Hitler.

A Alemanya:

A Berlín, el Tribunal Superior de Justícia va rebutjar el recurs de Therese Esser, l’ex esposa de Hermann Esser, d’anular el judici del 23 de desembre de 1938 en què es confirmava el divorci entre la parella.

---

L’oficina de Saxònia de l’Associació de Municipis Alemanys va escriure en el cap de l’oficina de Berlín que l’alcalde de Plauen volia prohibir l’enterrament o cremació dels jueus en el cementiri municipal i volia preguntar s’hi també afectava als jueus conversos o que havien abandonat a la seva comunitat religiosa. Dos mesos més tard, Bernhard Lösener li va respondre que l’enterrament de jueus en un cementiri municipal quedava prohibit i que també s’havia d’aplicar en els jueus conversos.

A la Gran Bretanya:

A Birmingham, canviant radicalment el discurs de feia dos dies en la Cambra dels Comuns, Neville Chamberlain es va preguntar en un discurs dur davant dels fidels del Partit Conservador, si aquest seria l’últim atac alemany a un Estat petit o si en vindrien d’altres o si en realitat era un pas en el camí d’un intent de dominar el món per la força. En la seva proclama final, el primer ministre va assegurar que no es podia cometre error més gran que els britànics havien perdut el nord fins el punt de que no actuarien amb tot el seu poder per fer front a aquest desafiament s’hi algun dia es plantegés. Aquesta última proclama va aixecar forts aplaudiments. El discurs va ser retransmès a tot l’Imperi i a Estats Units. Aquest discurs del primer ministre no era el que estava previst aquell dia i Chamberlain el va canviar a última hora d’aquella tarda quan viatjava en tren cap a Birmingham. El poble britànic ho tenia clar i creia que era inevitable una guerra contra Alemanya.

El ministre lord Halifax va donar instruccions a l’ambaixador Neville Henderson perquè informés al govern alemany de que el govern britànic considerava la invasió de Txecoslovàquia anul·lava els Acords de Munic i que estava mancada de qualsevol base legal. D’aquesta manera s’acabava la política d’apaivagament del primer ministre. Henderson es va reunir aquell mateix dia amb Ernst von Weizsäcker per advertir-lo de que acabava de rebre una trucada de Londres per “consultes”. El secretari d’Estat li va demanar que li proporcionés arguments que poguessin fer canviar d’opinió a Chamberlain. L’ambaixador li va explicar que els britànics no s’interessaven directament  per la sort del territori txecoslovac.

A la tarda, lord Halifax es va reunir amb el conseller diplomàtic romanès a Londres, Virgil Tilea, que el va informar de que els alemanys volien el control de les exportacions romaneses i estaven disposats a atacar Romania. Aquesta informació era deliberadament falsa. Poques hores més tard, l’ambaixador britànic a Bucarest va enviar un telegrama per dir que les afirmacions de Tilea no tenien cap fonament.