Dissabte:

En el Reich:

A Àustria:

A Viena, Adolf Hitler, que l’endemà havia de tornar a Berlín, va nomenar a través d’un decret a Constantin von Neurath com a Protector del Protectorat de Bohèmia i Moràvia. Immediatament després va ordenar l’annexió del territori de Memel. Davant de l’ocupació de Txecoslovàquia, París i Londres varen ser els primers en presentar notes de protestes, que es varen veure amb indiferència per part del govern alemany.

A la Gran Bretanya:

Enmig dels rumors que deien que Alemanya estava amenaçant a Romania, el gabinet britànic va donar suport a la proposta del primer ministre Neville Chamberlain d’efectuar un canvi radical de política. Ja no es podia tenir confiança en les garanties dels governants nazi, va declarar el primer ministre. Aquell dia, el gabinet britànic va accedir a obrir conversacions amb el govern polonès per trobar la millor manera de contenir els alemanys. Aquell vespre, Neville Henderson va transmetre al govern alemany la protesta del seu govern i explicava que el seu país considerava que els fets dels últims dies com una violació formal de l’Acord de Munic i creia que les mesures militars alemanyes estaven desproveïdes de tota base legal. Al mateix temps, l’ambaixador alemany a Londres, Herbert von Dirksen, va advertir en un llarg informe en el seu govern, que no s’havien de fer-se il·lusions i negar-se a veure que un canvi essencial s’havia produït en l’actitud de Gran Bretanya respecte a Alemanya.  

A la Unió Soviètica.

Maxim Litvinov va proposar una conferència europea, en la que aquest cop, França, Gran Bretanya, Polònia, la Unió Soviètica, Romania i Turquia s’unirien per contenir a Hitler.