Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el ministre d’Afers Exteriors lituà, Joseph Urbsys, a Berlín. El ministre lituà venia de pas a la capital alemanya després d’un viatja a Roma. Von Ribbentrop el va amenaçar de bombardejar Kaunas si Lituània no complia l’exigència alemanya de tornar Memel a Alemanya immediatament com demanava la comunitat alemanya de la ciutat, dominada pels nazis. El ministre alemany també li va dir de manera d’advertència de que no havien de fer-se il·lusions i esperar algun tipus d’ajuda de l’estranger.
En un comunicat oficial publicat a Moscou i que l’ambaixador Werner von Schulenburg va telegrafiar a Berlín, deia que la Unió Soviètica negava que hagués ofert la seva ajuda a Polònia i a Romania en l’eventualitat de que aquestes fossin víctimes d’una agressió. En el comunicat s’assegurava que els dos països no havien sondejat al govern soviètic per demanar-li la seva ajuda, ni tampoc l’havien informat de que les amenacessin d’un perill.
Joseph Goebbels va fer cremar les aproximadament 5.000 obres d’art (1.004 pintures a l’oli i 3.825 aquarel·les, així com dibuixos i gravats) que quedaven de l’exposició de l’Art Degenerat de 1937 en el pati del parc principal de bombers de Berlín. La crema no va anar acompanyada de cap cerimònia formal ni anunci públic, i es va realitzar sense espectadors.
A la Gran Bretanya:
Sir Alexander Cadogan va escriure en el seu diari que creia que havien arribat a un cul-de-sac amb Alemanya i va explicar que tothora havien dit que sempre i quan Adolf Hitler pogués fingir que estava incorporant territoris alemanys al Reich ells fingirien que era acceptable, però que si passava a engolir a altres nacionalitats seria el moment de dir: Halt! (Alto!).