Dimarts:

A Lituània:

El ministre d’Afers Exteriors, Joseph Urbsys, va tornar a Kaunas després de reunir-se el dia anterior amb Joachim von Ribbentrop a Berlín per explicar en el seu gabinet que l’havien amenaçat de bombardejar Kaunas si no entregava el territori de Memel a Alemanya. Al mateix temps, Ernst von Weizsäcker va notificar en el govern lituà que no havien de perdre temps i que els seus plenipotenciaris havien de venir a Berlín el dia següent en avió especial per entregar per escrit el territori de Memel a Alemanya. Els lituans, que no tenien ànims de lluitar, varen enviar una delegació a Berlín per negociar el retorn de Memel.

La crisi polonesa:

A Alemanya:

Al migdia, en el Ministeri d’Afers Exteriors, Von Ribbentrop es va reunir amb l’ambaixador polonès Josef Lipzki per ordenar-li que organitzés una visita de Joseph Beck a Berlín i li va explicar que Adolf Hitler estava perdent la paciència i que la premsa alemanya estava desitjant que se li permetés llançar-se a atacar als polonesos. El ministre va repetir les peticions sobre Danzig i el Corredor i li va confirmar que Hitler estaria disposat a garantir a Polònia la integritat de les seves fronteres. Ara havien de decidir si volien negociar amb Alemanya o la Unió Soviètica, li va dir. Però els polonesos no estaven disposats a seguir les ordres de Von Ribbentrop. L’exèrcit polonès va iniciar la mobilització general en resposta a aquella pressió diplomàtica, ja que no estaven disposats a cedir el Corredor de Pomerània i menys de retornar la ciutat de Danzig a Alemanya. Abans de deixar el Ministeri, Lipski li va suplicar en el ministre que li donés alguns informes sobre l’entrevista que acabava de tenir amb Urbsys. El ministre alemany li va confessar que l’entrevista havia anat sobre la qüestió de Memel, que reclamava una solució. 

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va voler entrar en la partida i va entregar a Varsòvia, París i Moscou una declaració en virtut de la qual proposava l’immediat començament d’unes conversacions angleses-franceses-russes-poloneses per fer front a qualsevol amenaça feta contra la independència d’un estat europeu. Precisament, aquell dia varen arribar a Londres el president de la República francesa, Albert Lebrun, acompanyat del seu ministre d’Afers Exteriors, Georges Bonnet, per reunir-se amb Neville Chamberlain. El primer ministre britànic els va suggerir que els dos països s’unissin a Polònia i a la Unió Soviètica en una declaració oficial i definitiva en que expressarien la intenció de les quatre nacions de consultar-se immediatament sobre les mesures destinades a impedir tota nova agressió a Europa. Aquesta proposta va ser enviada al ministre Beck per part de l’ambaixador britànic a Varsòvia, però rebre una freda resposta, ja que en el ministre polonès no li feia gens de gràcia aliar-se amb els soviètics i també desconfiava de Chamberlain. 

Precisament, durant aquell dia els serveis secrets britànics varen informar de que Hitler havia llençat un ultimàtum a Lituània per recuperar el territori de Memel. En arribar al palau de Buckingham per assistir al banquet d’Estat que es celebrava aquella nit, Chamberlain va saber que els alemanys acabaven de mobilitzar 20 divisions a la frontera occidental.