Diumenge:
En la crisi polonesa:
El govern polonès va rebutjar oficialment la petició de l’estatut d’extraterritorialitat de Danzig encara que es varen mostrat disposats a substituir-hi el règim dependent de la Societat de Nacions per una garantia polonesa i alemanya, però es negaven a que la ciutat formés part del Reich.
Davant d’aquella resposta, a dos quarts d’una del migdia Joachim von Ribbentrop es va reunir amb l’ambaixador polonès Jósef Lipski, que aquest li va dir a qualsevol alteració unilateral de la condició de ciutat lliure de Danzig seria motiu de guerra i varen tornar a rebutjar les exigències del govern alemany. Llavors, Lipski li va entregar un memoràndum amb les idees del ministre d’Afers Exteriors polonès, Joseph Beck, que rebutjava categòricament les propostes alemanyes i li recordava a Von Ribbentrop les garanties que havia donat Adolf Hitler en el seu discurs del 20 de febrer de 1938 de respectar els drets i els interessos de Polònia. Amb aquella contundent resposta, el ministre alemany va perdre els papers i li va recriminar les notícies referents a les concentracions de les tropes poloneses i el va advertir de les possibles conseqüències que podria comportar, ja que qualsevol acció que Polònia comencés contra Danzig seria considerada una agressió contra el Reich. Però Lipski no es va immutar davant d’aquella amenaça i li va respondre que qualsevol avanç en els plans d’Alemanya per aconseguir la reintegració de Danzig al Reich significaria la guerra contra Polònia i li va assegurar que les mobilitzacions de tropes es devien a simples mesures de seguretat. Von Ribbentrop li va preguntar llavors si el govern polonès estaria disposat més endavant a considerar novament la proposta alemanya per arribar a un acord per la reintegració de Danzig al Reich i de la creació d’una autopista i una via ferroviària que unís Alemanya amb Prússia Oriental. Lipski li va respondre amb evasives i es va remetre al contingut del memoràndum que li acabava d’entregar. Von Ribbentrop el va avisar llavors que Hitler tindria la impressió de que Polònia no volia arribar a un acord amb ell i Lipski li va preguntar si hi havia la possibilitat d’entesa a través de la proposta polonesa i va afegir que Beck estava d’acord en fer una visita a Berlín, però que abans creia convenient estudiar el tema que els ocupava. Ja acabant la conversa, el ministre li va intentar fer veure que Hitler no estaria d’acord amb les seves propostes i va insistir que únicament amb el retorn de Danzig, una comunicació extraterritorial amb la Prússia Oriental, un Pacte de no agressió vàlid per 25 anys amb garanties fronteres i una col·laboració en la qüestió eslovaca podria liquidar la qüestió.
Joseph Goebbels va donar instruccions a la premsa alemanya perquè informés sobre els “abusos” comesos a Polònia contra els alemanys.
A Londres, Neville Chamberlain, davant la possibilitat d’aliar-se amb els soviètics per fer front comú contra Hitler, va escriure en una carta privada que sentia una profunda desconfiança cap a la Unió Soviètica i que creia que els soviètics no estarien en condicions de contenir una verdadera ofensiva. A més, el primer ministre creia que aliar-se amb els soviètics provocaria odi i sospites per part de Polònia, Romania i Finlàndia, que no desitjaven tenir els soviètics a la mateixa taula.
Diari del Tercer Reich 