Dilluns:

En la crisi polonesa:

A Alemanya:

En el Carinhall, Hermann Göering es va reunir amb l’ambaixador britànic Neville Henderson per queixar-se de l’hostilitat de la Gran Bretanya cap a Alemanya. Com a resposta, Henderson li va descriure la commoció que havia causat al poble britànic i a ell mateix les accions alemanyes del 15 de març. Davant d’aquella acusació, Göering li va explicar que ell havia estat de vacances a San Remo i que no havia participat en aquella decisió, però va donar la culpa a l’obstinació dels txecs i va intentar convèncer a Henderson de que si la Gran Bretanya anava a la guerra per Polònia tindria més a perdre que Alemanya per aquella acció. Llavors, Henderson li va senyalar que sempre hi hauria un límit a la capacitat de mantenir un compromís amb els polonesos, i el va avisar de que els extremistes no havien de dur les coses massa lluny en el tema de Polònia i Danzig. Després d’aquest intercanvi de paraules, Göering li va ensenyar les ampliacions del Carinhall i els esbossos a color d’unes dames nues que representaven les Virtuts en uns tapissos flamencs del segle XVIII que el ministre tenia intenció de comprar per decorar el seu menjador.

A la Gran Bretanya:

L’ambaixador britànic li estava dient la veritat de que aquest cop els britànics no s’arronsarien, ja que en la reunió del Comitè de Política Exterior Neville Chamberlain va dir que estava disposat a oferir a Polònia un compromís unilateral amb l’objectiu d’enfortir la determinació dels polonesos i dissuadir a Adolf Hitler. Però el primer ministre va afirmar que no firmarien cap pacte amb els soviètics i que llençarien un sistema de pactes que obligaria en els polonesos a ajudar als romanesos, que també es sentien amenaçats pels alemanys, que comportaria a que França i Gran Bretanya tinguessin que actuar gràcies al pacte que firmarien amb els polonesos. Diversos ministres, entre ells Samuel Hoare, es varen oposar a deixar de marge als soviètics, però tant Chamberlain com lord Halifax consideraven que no era necessari arribar a cap pacte amb la Unió Soviètica.

A Espanya:

Francisco Franco va acceptar firmar el Protocol d’Adhesió al Pacte Antikomintern.