Dijous:
L’aniversari d‘Adolf Hitler:
Adolf Hitler va celebrar els seus 50 anys a Berlín i a partir d’aquell dia el seu aniversari es va declarar festa nacional. Tots els edificis públics penjaven estàndards en el que es podia llegir:
Führer, et donem les gràcies.
A les vuit del matí, Heinz Linge va despertar a Hitler a la Cancelleria. El dictador es va posar l’uniforme de color bru del NSDAP amb un cinturó de gala daurat. L’avantsala estava decorada amb palmeres i plantes exòtiques. En el centre de la sala hi havia els ajudants i oficials d’enllaç, la guàrdia personal de Hitler i els pilots de la seva esquadrilla d’avions. Wilhelm Brückner el va felicitar en nom de tots integrants del seu estat major personal i en aquell moment una banda militar va començar a sonar en el patí d’honor. Linge li va entregar a Hitler una gorra amb adornaments d’or i els guants i el dictador va sortir al Patí. En veure el líder alemany, la banda va entonar el Deutschland, Deutschland, über alles i, a continuació, el Horst-Wessel-Lied i la marxa Badenweiler. Seguidament varen arribar dues limusines amb Heinrich Himmler i els seus col·laborades més estrets de la Policia i de les SS. Hitler va ser felicitat pel cap de les SS i va passar revista a les seves unitats paramilitars i els policies.
En aquells moments, a l’eix Est-Oest, la primera artèria acabada de la futura capital del Reich, Germània, s’estava preparant una espectacular desfilada militar i es va fer molta propaganda a la figura del dictador. En les dues bandes de l’avinguda es varen col·locar àguiles de ferro fos amb la corona de la victòria a les urpes sobre robustes columnes segons el projecte de l’escenògraf Benno von Arent. L’objectiu d’aquesta demostració era provocar l’admiració i el temor.
Mentre el públic es concentrava en les voreres de l’eix Est-Oest per veure la desfilada, Hitler va tornar a la Cancelleria i allí varen aparèixer Hermann Göering, Rudolf Hess, Joseph Goebbels, Joachim von Ribbentrop, Constantin von Neurath, Wilhelm Keitel… En aquells moments Hitler va rebre els regals. Els obsequis dels grans empresaris, les maquetes de carros de combat, canons, avions i vaixells de guerra, a més d’una maqueta de la Línia Sígfrid, ocupaven un lloc prominent. Ferdinand Porsche li va regalar el primer Volkswagen acabat: un Escarabat negre descapotable. Sota l’atenta mirada de Josef Dietrich i Karl Wolff, Heinrich Himmler li va regalar un valuós retrat eqüestre del monarca Frederic el Gran pintat pel pintor Adolf von Menzel. L’arquitecte Albert Speer li va regalar una maqueta de quatre metres de la nova Berlín que volien construir segons els esbossos que Hitler havia dibuixat en els anys 20. Goebbels li va regalar una col·lecció de 120 obres de cinema destinades a la sala de projeccions que tenia Hitler en el Berghof. La filla petita dels Goebbels li va regalar un ram de flors. Göering li va reglar una maqueta de plata de la Casa de l’Art. Però el regal més curiós el va fer l’editor Max Amann, que li va entregar el diari Frankfurter Zeitung després de que l’empresa química I.G. Farben, que en tenia el 98% de les seves accions des de que l’1 de juny de 1934 la família jueva del fundador del diari, Leopold Sonnemann, en vengués les accions en secret l’any passat i, a partir de llavors, el control del diari va passar a l’editorial del NSDAP, l’Eher Verlag. Des de feia temps que els lectors del diari, que havia sigut considerat de tendència liberal, havia baixat. Finalment, el diari va ser tancat el 1943. En el dictador també li varen regalar objectes kitsch que l’hi havien enviat els caps nacionals i regionals, nuus de marbre blanc, petites escultures de bronze i quadres a l’oli que varen ser deixats a l’antiga sala de sessions del Gabinet. El regal que segons sembla més va valorar va ser el manuscrit original de la partitura de l’òpera de Richard Wagner, Rienzi, firmat pel propi compositor anys enrere.
Un cop acabada la cerimònia, Hitler va sortir de la Cancelleria i va passar amb el seu gran Mercedes negre amb l’estàndard del Führer i la creu gamada i les quatre àguiles, una en cada banda davant les formacions agrupades al llarg de la gran avinguda Est-Oest, entre el Lustgarten i l’estació del Tiergarten. En arribar al punt a on veuria la desfilada, a la tribuna oficial alçada davant la Porta de Brandenburg, al bell mig de la calçada, va saludar a tots els presents i la banda va interpretar el Deutschland, Deutschland, über alles i el Horst-Wessel-Lied amb tota la tribuna dempeus. Ministres, Reichsleiter, gauleiter, caps de les SS i les SA, caps d’esquadrilles d’avions i d’unitats motoritzades del NSDAP, així com representants de l’Alt Comandament militar eren presents a la tribuna, dempeus per saludar a Hitler. Les tropes que havien de desfilar s’esperaven darrere de la Porta. Speer li va anunciar a Hitler que havien acabat les obres de l’eix Est-Oest. Abans de que les tropes desfilessin, Speer va fer un breu discurs i a continuació Hitler va fer el seu. El dictador no s’esperava que el seu arquitecte fes un discurs tan breu i en to de broma li va retreure més tard la curta durada de les seves paraules.
Mentrestant, les tropes de les tres branques de l’Exèrcit, que desfilaven des de les onze del matí, no paraven de passar davant de Hitler i el poble berlinès. Els primers en desfilar varen ser els soldats vestits amb uniformes de camuflatge. A continuació varen desfilar els regiments de la Luftwaffe i les unitats de la infanteria de la Kriegsmarine. Els paracaigudistes i els tancs varen ser les estrelles de l’acte. Els últims homes a desfilar ho varen fer a les tres de la tarda i varen ser els assistents d’una esquadrilla d’avions d’últim model. Entre els que varen desfilar també hi havia les seves SS. Hitler va contemplar els seus homes dempeus, immòbil, sense apartar la vista de l’immens exèrcit en marxa. Per desig del dictador es varen mostrar les peces més noves d’artilleria mitjana, els canons blindats pesats, les armes anti-aèries, les unitats de projectors de la Luftwaffe… mentre els esquadrons de combat i de caça-bombarders sobrevolaven la zona des de la direcció de la Porta. Els diplomàtics estrangers es miraven aquella escena amb temor i preocupació. Hitler li havia demanar al ministre Joachim von Ribbentrop que convidés a aquells diplomàtics perquè en prenguessin nota. Entre els diplomàtics hi havia Emil Hácha, que estava acompanyat per Constantin von Neurath, que va ser el més saludat per Hitler i li varen ser concedits tots els honors propis d’un cap d’Estat. La desfilada també va servir per una edició especial del noticiari Wochenschau de la UFA, que el ministre Joseph Goebbels havia encarregat en motiu de l’aniversari de Hitler.
Hitler en tornar a la Cancelleria va rebre les felicitacions dels visitants privats. Entre ells hi havia Leni Riefensthal, que sostenia amb les dues mans un enorme ram de flors. Hitler va agafar el ram i el va entregar a Linge. Amb Riefensthal agafada pel braç, Hitler els va dirigir al saló de música. Un cop Riefensthal va ser fora, Hitler va rebre a la seva germanastre Àngela Hitler. A les dotze de la nit els convidats de la festa encara felicitaven a Hitler, però el dictador els va deixar per seguir a Speer per contemplar en un dels salons una maqueta de pràcticament quatre metres d’altura de l’Arc de Triomf. Emocionat després de contemplar l’obra del seu arquitecte, Hitler li va encaixar feliç la mà i després va ressaltar davant dels seus convidats la importància de l’obra.
Per celebrar l’aniversari del líder alemany, l’església catòlica va ordenar fer sonar les campanes i va demanar pregar per Hitler durant la missa del diumenge següent. Durant els actes de celebració es va promulgar una amnistia, però només es varen alliberar a uns quants asocials dels camps de concentració. La resta es varen tenir que quedar dins dels camps indefinidament. La Berliner Illustrierte va sortir publicat amb una fotografia a mitja pàgina amb el titular:
Les mans del Führer, celebrem la pau, al voltant nostre brama el món.
En el Reich:
A Alemanya:
Constantin von Neurath va declarar que després de la Primera Guerra Mundial se’ls havia relegat en un segon terme, però que ara s’havien convertit en la potència de la que depenia el destí d’Europa.
En el camp de concentració de Buchenwald, les SS, agafant de pretext l’aniversari del dictador, varen suprimir el conegut Calabós Negre, una ala del bloc 3 del camp, que havia sigut enfosquida i tancada per complet i sense calefacció. El vigilant del calabós, Sommer, visitava sovint al presoner empresonat allí per torturar-lo. Les racions d’aliments per al condemnat eren mínimes i els supervivents en sortien com si fossin esquelets.
Klaus Barbie va ser nomenat SS-Oberscharführer (sergent major) no comissionat per mèrits propis.
Bernardo Attolico va telegrafiar al seu govern per explicar que la intervenció d’Alemanya a Polònia era imminent. Galeazzo Ciano li va ordenar que avancés la data de l’entrevista que havia de tenir amb Von Ribbentrop perquè Itàlia no fos agafada desprevinguda. La reunió va tenir lloc el 6 de maig.
A la Gran Bretanya:
En un consell de ministres per parlar sobre Palestina, Neville Chamberlain va afirmar que era d’immensa importància que la Gran Bretanya tingués al món musulmà de la seva part i va deixar clar de que havien d’ofendre abans als jueus que als àrabs.
Diari del Tercer Reich 