Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va anunciar en un discurs de dues hores i vint minuts al Reichstag que trencava el Pacte de No Agressió i Amistat entre Alemanya i Polònia del 1934 i l’acord naval amb la Gran Bretanya. Hitler, que es volia fer amb el control de Polònia, va oferir a l’empobrida Polònia garanties econòmiques a la ciutat de Danzig a canvi de que li entreguessin la ciutat i un passadís a través del territori polonès. El dictador va anunciar que respectaria la neutralitat d’una sèrie de països; entre ells Bèlgica, Luxemburg i Holanda. A continuació va criticar amb duresa a la Gran Bretanya, però al mateix temps va dir frases d’admiració cap a les illes britàniques. Hitler va afirmar que en tota la seva activitat política havia propiciat una amistat i una cooperació amb els britànics i que en aquesta missió havia trobat a molts simpatitzants. El dictador va assegurar que mai havia dubtat de que el manteniment de l’Imperi britànic era una font incalculable per la cultura i l’economia de tota la Humanitat.

Després, Hitler va menysprear al president Franklin Delano Roosevelt i li va respondre a les demandes que el President l’hi havia fet arribar en un telegrama enviat dues setmanes abans en que li demanava que oferís una garantia de que s’abstindrien de començar qualsevol atac en els següents 25 anys a 30 països concrets, la majoria d’ells europeus, en 21 punts que els membres del Reichstag varen rebre amb sorolloses ovacions i varen riure sarcàsticament quan el líder alemany es burlava del President. Agafant un a un els punts del telegrama de Roosevelt, Hitler s’aturava, somreia i pronunciava en veu baixa:

Antwort (Resposta).

Aquell telegrama no l’hi havia agradat gens. Hermann Göering no es va poder aguantar el riure.

El dictador també va recordar que la llibertat d’Amèrica del Nord no havia sigut obtinguda tampoc de forma diplomàtica ni tampoc s’havia decidit d’aquesta manera el conflicte entre nordistes i sudistes durant la Guerra de Secessió, i va dir que no parlaria de les innombrables lluites que havia suposat la influència nord-americana. Hitler va afirmar que els Estats Units havien participat en la imposició del Tractat de Versalles al poble alemany, fet que el desqualificava per reclamar que s’alcés una veu de fortalesa i amistat a favor de la Humanitat i va assegurar que havien tractat als representants alemanys com s’hi fossin els caps dels siux. El dictador també els va narrar que s’havia informat si els Estats citats pel president Roosevelt es sentien amenaçats com deia i si aquesta pregunta que els dirigia al president nord-americà havia sigut feta per suggeriment seu o, com a mínim, amb el seu consentiment. Llavors els va explicar que tots aquest països havien respost que no es sentien amenaçats, però, amb la intenció de posar el dit a la nafra, va dir que no havia pogut consultar a tots els països citats perquè en la llista de Roosevelt n’hi havia com Síria, que en aquells moments estaven ocupats per les forces militars de les forces democràtiques, privant-los els seus drets. A més, va exclamar que si Irlanda es convertia algun dia en una amenaça per algun país no seria per culpa d’Alemanya sinó de la Gran Bretanya, i va afegir aquesta frase:

El senyor Roosevelt no ha tingut en compte de que Palestina està ocupada i no per tropes alemanyes, sinó angleses.  

Hitler va declarar que qualsevol al·lusió a un atac alemany o d’una intervenció armada alemanya no era res més que una invenció i va afirmar que totes aquestes al·lusions no podien sortir de ningú més que de la imaginació d’un boig. Els parlamentaris varen riure i Hitler va dibuixar un somriure. Tornant a agafar el fil, Hitler va dir amb ironia que comprenia molt bé que la gran extensió de l’imperi nord-americà i la immensa riquesa del seu país li permetien sentir-se responsable de la història del món sencer i de la sort de tots els pobles, i va assegurar que ell estava col·locat en un marc molt més modest. Llavors, el dictador va explicar tots els seus èxits personals que havia aconseguit des de que havia pujat al poder, superant la crisi econòmica que patia al país i posant ordre als conflictes del carrer. També va recordar que ell havia rearmat el país i havia esborrat, pàgina per pàgina, els 448 articles del Tractat de Versalles, que el va qualificar un cop més com l’acte de violència més odiós que mai s’hagués comès contra els pobles i els homes. També va afirmar que ell havia retornat les províncies que els havien sigut arrencades el 1919 i que havia portat a la seva pàtria a milions d’alemanys, i va assegurar que tot ho havia fet sense basar sang i sense imposar els patiments de la guerra. Llavors, el dictador va afirmar que el president Roosevelt ho havia tingut molt més fàcil perquè quan el 1933 ell s’havia convertit en canceller, Roosevelt havia arribat a la presidència i havia col·locat des del primer moment al capdavant del país a les persones més riques del món i per aquest fet creia que podia trobar temps i ganes per “ocupar-se dels temes universals”. Hitler va retreure que el President es podia preocupar d’un espai molt més gran, mentre que ell es veia obligat a treballar per un espai molt més reduït, el del seu poble, i va assegurar que treballaria per la justícia, la prosperitat, el progrés i la pau de la comunitat humana sencera.

Fent referència a la Legió Condor, el líder alemany va dir que el poble alemany sabia de la valentia que havia mostrat en la lluita per la llibertat d’un poble tan noble, i els va lloar quan va dir que havien ajudat a salvar la civilització europea. Aquell discurs, que incitava al bel·licisme, va ser vist per la població alemanya com el manteniment de la pau, no per la preparació de la guerra. Molts alemanys que varen sentir el discurs per la ràdio varen creure que era un dels millors discursos que havia pronunciat.

Joachim von Ribbentrop va ser l’encarregat d’entregar-li a l’ambaixador Josef Lipski la recessió del tractat polonès-germànic de 1934. Ernst von Weizsäcker va telegrafiar a Hans Thomsen, l’encarregat de negocis alemany a Washington per “recomanar-li” que donés al discurs de Hitler la més àmplia publicitat possible a Estats Units, assegurant-li que li serien concedits a aquest objectiu crèdits suplementaris.