Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Durant una reunió celebrada al despatx d’Adolf Hitler a la nova Cancelleria del Reich on hi van ser presents Hermann Göering, Erich Raeder, Wilhelm Keitel, Walther von Brauchitsch, Hans Jeschonnek, Franz Halder, Erhard Milch, Walter Warlimont i Rudolf Schmundt, Schniweindt, Gerhard Engel, Alwin-Border Albrecht i Nicolaus von Below, Hitler va anunciar els seus projectes ofensius contra Polònia i els va dir que quan es presentés la primera ocasió l’atacarien. El dictador els va explicar que l’aïllament de Polònia era decisiu i que la situació no tenia que conduir a una confrontació simultània amb Occident. També va explicar que Danzig no era el seu objectiu, ja que la qüestió era conquerir l’espai vital de l’Est, en particular Ucraïna, i assegurar el subministrament de productes alimentaris. El líder alemany els va declarar que havien de preveure una guerra amb Occident, principalment contra Gran Bretanya i França, en una lluita a vida o mort, i que havien de fer un atac sorpresa per no allargar la guerra. Els va dir que si esclatés la guerra a l’Oest seria necessari poder gaudir d’un gran espai lliure a l’Est, on la població de les regions no alemanyes haurien de treballar intensament per ells i d’aquesta manera podrien comptar amb una collita excel·lent. Tot i això, els va comentar que havien de preveure una guerra a llarg termini i que si fos el cas s’hauria d’ocupar Holanda i Bèlgica i derrotar França per lluitar contra els britànics per obligar-los a capitular. Es tenia pensat ocupar les bases aèries belgues i holandeses i crear una nova línia defensiva en territori holandès que arribés fins al Zuider-See. Hitler no tenia interès en derrotar la Gran Bretanya, la volia fer capitular per no tenir que envair les illes britàniques en una operació de desembarcament inviable. Durant tota la conferència només va parlar Hitler i no va deixar opinar a la resta. Quan va acabar de parlar va marxar. El contingut de la reunió és el següent:
MÀXIM SECRET
PER SER TRANSMÈS NOMÉS PER CONDUCTA OFICIAL
Actes d'una reunió celebrada el 23 de maig de 1939
Lloc: L'estudi del Führer, Nova Cancelleria del Reich.
Ajudant de servei: Tinent coronel Schmundt.
Presents: El Führer, mariscal de camp Göering, gran almirall Raeder, coronel general Von Brauchitsch, coronel general Keitel, coronel general Milch, general Halder, general Bodenschatz, contraalmirall Schniewindt, Jeschonnek, coronel Warlimont, tinent coronel Schmundt, capità Engel, tinent coronel Albrecht, capità V. Below.
Tema: Informació sobre la situació política i objectius futurs.
Les observacions del Führer s'indiquen més avall de forma sistematitzada.
La nostra situació actual pot ser considerada des de dos punts de vista:
1. El desenvolupament real dels fets entre 1933 i 1939.
2. La situació permanent i no alterada en què es troba Alemanya.
En el període 1933-1939 s'han donat progressos en tots els camps. La nostra situació militar va millorar enormement.
La nostra situació amb respecte al resta del món segueix sent la mateixa...
Una població de 80 milions de persones ha resolt els problemes ideològics. El que implica que hem de resoldre també els problemes econòmics. Cap alemany pot sostreure's a l'obligació de crear les condicions econòmiques necessàries per aconseguir-lo. La solució dels problemes exigeix valor. És inadmissible el principi de que un pot eludir els problemes adaptant-se a les circumstàncies. Més aviat, s'ha d'adaptar les circumstàncies als objectius. I això és impossible sense envair estats estrangers o sense atacar la propietat privada.
Un espai vital proporcionat a la magnitud de l'Estat és la base de tot poder. Un pot negar-se durant algun temps a encarar el problema, però, finalment, aquest acaba resolent-se d'una forma o una altra. Les opcions són o progressar o declinar. En qüestió de 15 o 20 anys, ens veurem obligats a buscar una solució. Cap estadista alemany podrà fer oïdes sordes a aquesta qüestió per més temps.
En l'actualitat vivim en un estat de fervor patriòtic que comparteixen amb nosaltres altres dues nacions: Itàlia i Japó.
Transcorreguts ja sis anys, la situació és la següent:
Excepte unes poques excepcions d'escassa importància, els alemanys han aconseguit la unitat política nacional. No podran aconseguir-se ulteriors èxits sense basament de sang.
El polonès no és un enemic addicional. Polònia estarà sempre al costat dels nostres adversaris. Tot i els tractats d'amistat, Polònia ha encoratjat sempre la secreta intenció d'aprofitar qualsevol oportunitat per fer-nos dany.
Danzig no és en absolut l'objecte de la disputa. De el que en realitat es tracta és d'estendre el nostre espai vital cap a l'est i de garantir els nostres subministraments d'aliments, així com de solucionar els problemes del Bàltic. Només podem esperar aquests subministraments provinents de zones escassament poblades. Però, davant de tot i per sobre de la seva fertilitat natural, la prolongació de l'explotació alemanya acreixerà enormement els excedents.
No existeix cap altra possibilitat per Europa.
Colònies: desconfint de les concessions de territori colonial. Això no resol el problemes dels alemanys. Recordin.... el bloqueig.
Si els destí ens porta a un conflicte amb l'oest, la possessió d'extenses zones a l'est ens resultarà avantatjosa. Amb collites record estarem en condicions de confiar més en la pau que en l'esclat d'una guerra.
La població de les zones no alemanyes no prestarà servei militar, amb el que podrem recórrer a ella com a font de treball.
El problema polonès és inseparable del conflicte amb l'oest.
Resulta dubtós la capacitat de resistència interna de Polònia al bolxevisme. Per mateix, és dubtós també el valor de Polònia amb barrera contra Rússia.
Ens hem de preguntar si, amb una ràpida decisió, s'aconseguirà un èxit militar a l'oest, i també quin seria llavors l'actitud de Polònia.
El govern polonès no resistirà la pressió des de Rússia. Polònia veu perillosa una victòria alemanya a l'oest i, per això, intentarà treure'ns aquest triomf.
En conseqüència, no podem plantejar-nos la possibilitat de respectar Polònia, i això deixa en les nostres mans la decisió:
Atacar Polònia en la primera oportunitat favorable que se'ns presenti.
No podem esperar una repetició del cas de Txecoslovàquia. Hi haurà guerra. La nostra missió es aïllar Polònia. L'èxit d'aquest aïllament serà decisiu.
Per consegüent, el Führer ha de reservar-se el dret de donar l'ordre final d'atacar. No té que haver-hi en aquest moment cap conflicte simultani amb les potències occidentals (França i Gran Bretanya).
Com que no és segur que un conflicte germànic-polonès no condueixi a una guerra a l'oest, la conclusió és que la nostra lluita ha de ser principalment contra Gran Bretanya i França.
Fonamentalment, doncs: un conflicte amb Polònia - iniciat amb un atac nostre contra Polònia -, només tindrà èxit si les potències occidentals es mantenen al marge. Si això fos impossible, el millor seria atacar a l'oest i, al mateix temps, arribar a un compromís amb Polònia.
Japó és un gran problema. Encara quan en un principi, per diverses raons, la seva col·laboració amb nostres sembla una mica freda i restringida, és evident, tot i això, que a Japó l'hi interessa prendre la iniciativa i atacar a Rússia quan es presenti una ocasió favorable.
Les relacions econòmiques amb Rússia són possibles només si milloren les relacions polítiques. No és impossible que Rússia mostri escàs interès en la destrucció de Polònia. Si Rússia donés alguns passos per oposar-se a nosaltres, les nostres relacions amb Japó es tornarien més properes.
SI es donés una aliança de França, Gran Bretanya i Rússia contra Alemanya, Itàlia i Japó, em veuria obligat a atacar Gran Bretanya i França mitjançant unes poques accions aniquil·ladores. El Führer dubte de la possibilitat de firmar acords de pau amb Gran Bretanya. Ens tenim que preparar pel conflicte. Gran Bretanya veu en el nostre desenvolupament les bases d'una hegemonia que debilitaria el seu poder. Gran Bretanya és, per tant, el nostre enemic, i els conflictes amb Gran Bretanya seran un enfrontament a vida o mort. Quina altra cosa podria ser, sinó?
Gran Bretanya no es pot enfrontar a Alemanya i subjugar-la amb uns pocs cops de força. Per ella és de tot punt necessari que la guerra es lliuri el més a prop possible de la conca del Ruhr. Així s'evita vessar sang francesa. La possessió de la conca del Rhur determinaria la duració de la nostra resistència.
Les bases aèries d'Holanda i Bèlgica tenen que ser ocupades per les nostres forces armades. S'haurà d'ignorar totes les declaracions de neutralitat. Si Gran Bretanya i França busquen que la guerra entre Alemanya i Polònia condueixi a un conflicte, donaran suport a Holanda i Bèlgica en la seva neutralitat i les instaran a construir fortificacions amb objecte a forçar-les finalment a prestar la seva cooperació.
Tot i a contracor i protestant, Bèlgica i Holanda cediran a la pressió.
Per consegüent, si Gran Bretanya vol intervenir en el conflicte polonès, haurem d'ocupar Holanda amb la velocitat del llamp. El nostre objectiu té que ser assegurar una nova línia de defensa en territori holandès fins al Zuider Zee.
La guerra amb Gran Bretanya i França serà una lluita a vida o mort.
La idea de que pot resultar-nos fàcil és perillosa; no existeix tal possibilitat. Tenim que cremar les nostres naus, i ja no és qüestió de parlar de justícia o injustícia, perquè es tracta de la vida o la mort per 80 milions d'éssers humans.
Una pregunta: guerra curta o llarga?
Totes les forces armades d'un país o govern han d'aspirar a una guerra curta. El govern, amb tot, ha d'estar preparat també per una guerra que duri 10-15 anys.
La història mostra que la gent ha pensat sempre que les guerres són breus. Encara el 1914 prevalia l'opinió de que era impossible finançar una guerra llarga. Encara avui, aquesta idea persisteix en molts esperits. Però, pel contrari, qualsevol Estat resistirà tot el temps sigui possible, a menys que pateixi un debilitament brusc (com va ser, per exemple, la pèrdua de la conca del Rhur). Gran Bretanya té punts dèbils semblants a aquest.
Gran Bretanya es conscient de que perdre una guerra suposa per ella el final del seu imperi mundial.
Gran Bretanya és la força que s'enfronta a Alemanya. La seva fortalesa s'aguanta en els següents elements.
1. Els britànics són per naturalesa orgullosos, valents, obstinats, ferms a l'hora de resistir i bons organitzadors. Saben com explotar qualsevol nou descobriment. Tenen l'amor per l'aventura i la valentia de la raça nòrdica. El de la raça alemanya és més gran, per terme mitjà.
2. L'exercici del poder mundial en si mateix. Ha sigut una constant durant 300 anys. S'estén mitjançant l'adquisició d'aliats. Aquest poder no és simplement una realitat material, sinó que ha de ser considerat com una força psíquica que agafi al món sencer. A això s'hi ha d'afegir una riquesa incalculable, amb el crèdit financer que es deriva d'ella.
3. La seguretat geopolítica i la protecció que li presten un fort poder naval i unes valentes forces aèries.
Els punts dèbils de Gran Bretanya:
Si en la Primera Guerra Mundial haguéssim comptat amb dos cuirassats i dos creuers més, i si la batalla de Jutlàndia s'hagués iniciat pel matí, hauríem guanyat a la flota britànica i aconseguit que Gran Bretanya clavés el genoll. Això hauria suposat el final de la guerra mundial. Amb anterioritat no era suficient derrotar a la seva flota; per vèncer als britànics era precís desembarcar a la Gran Bretanya, ja que disposaven dels seus propis subministraments d'aliments. Avui ja no compte amb ells en quantitat suficient.
En el moment que Anglaterra vegi tallades les rutes de subministraments d'aliments, es veurà forçada a capitular. La importància d'aliments i de combustible depèn de la protecció de la seva flota.
Si la força aèria alemanya ataca territori anglès, Anglaterra no es veurà forçada a capitular en un dia. Però si destrueix la seva flota, el resultat serà una capitulació immediata.
No hi ha dubte, doncs, de que un atac per sorpresa pot dur a un desenllaç ràpid. Tot i això, seria criminal que un govern confiés plenament en l'element sorpresa...
La data final per clavar el cop ha de ser fixat amb molta antelació. Més enllà d'ella, la tensió no pot ser mantinguda molt temps...
Ha de fer-se un esforç per clavar a l'enemic un cop significatiu o inclús decisiu ja en el mateix començament. Les consideracions relatives a la justícia o la injustícia, o als tractats convinguts, no compten per res en aquesta qüestió.
A més de l'atac per sorpresa, s'ha de disposar també de preparatius per una guerra prolongada, mentre s'eliminen les possibilitats per Gran Bretanya en el continent.
L'exèrcit tindrà que ocupar posicions essencials per l'armada i les forces aèries. Si Holanda i Bèlgica són ocupades i mantingudes amb èxit, i si França es derrotada també, s'hauran assegurat les condicions fonamentals per una guerra victoriosa contra Anglaterra.
Anglaterra podrà ser sotmesa després a un ferri bloqueig per les forces aèries des de l'oest de França, mentre que l'armada, amb els seus submarins, podrà ampliar l'abast del bloqueig. Les conseqüències seran:
Que Anglaterra no podrà combatre en el continent;
Que els atacs diaris de les nostres forces aèries i la nostra armada tallaran tots els seus contactes;
Que el temps no jugarà a favor d'Anglaterra;
Que Alemanya no es dessagnarà lluitant pel seu territori.
Aquesta estratègia es revela necessària en la Primera Guerra Mundial i en posteriors operacions militars. La Primera Guerra Mundial en ha ensenyat les següents consideracions estratègiques, que resulten ara obligades:
1. Amb una armada més poderosa en els inicis de la guerra, o un moviment envoltant de l'exèrcit cap als ports del Canal, el desenllaç hagués sigut diferent.
2. Un país no pot ser conduït a la derrota per unes forces aèries. És impossible atacar simultàniament tots els objectius, i el lapse d'uns pocs minuts entre un atac i altre suscita contramesures defensives.
3. És essencial que no s'imposi cap restricció en els mitjans d'atac.
4. Un cop que l'exèrcit, cooperant amb la força aèria i l'armada, hagi ocupat les posicions més importants, la producció industrial deixarà d'assumir-se en el insondable pou de les batalles militars i podrà ser desviada cap a l'aviació i l'armada...
L'objectiu serà sempre obligar a Gran Bretanya a clavar el genoll...
Ningú ens forçarà a començar una guerra, però tampoc serem capaços d'evitar-la.
El secret és una condició decisiu de l'èxit. El nostre objectiu ha de ser un secret per Itàlia i Japó...
Certificat l'exactitud d'aquestes actes.
(Firmat) SCHMUNDT, tinent coronel
A continuació es va aprovar l’Ordre Número 1 a totes les autoritats militars i civils. Aquesta Ordre establia que ningú tindria accés a assumptes reservats que no fossin els de la seva pròpia feina. Ningú havia d’estar al corrent d’altres coses que no fossin les estrictament necessàries pel compliment de la seva missió. Ningú havia d’adquirir més coneixement que les obligacions que tenien. Ningú havia de transmetre als serveis subordinats més ordres que les indispensables pel compliment de la seva feina. Només es va fer una còpia de l’acte per aquest motiu.
A Txecoslovàquia:
A Praga i a Brunn varen acabar les detencions ordenades pel cap de la Gestapo de Praga, Böhme, el 15 de maig en busca d’opositors al règim. En total varen detenir a 4.639 persones, la majoria pertanyien al Partit Comunista clandestí.
Diari del Tercer Reich 