Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En la reunió del Consell de Defensa del Reich, presidida pel ministre Hermann Göering i Heinrich Himmler, es varen convocar a 35 alts funcionaris civils i militars, entre ells Wilhelm Keitel, Erich Raeder, Franz Halder, Georg Thomas i Erhard Milch, a més del ministres Wilhelm Frick i Walther Funk, per aprovar les principals disposicions en vista a la imminència de la guerra. Göering va deixar clar que la guerra era imminent i que el propòsit de la conferència era la mobilització total del país per fer front a l’esforç bèl·lic. El ministre els va informar que Adolf Hitler acabava de decidir la incorporació d’uns 7 milions d’homes.  Funk va quedar a càrrec de determinar el treball que seria confiat als presoners de guerra i als detinguts de les presons i dels camps de concentració. Himmler va intervenir per declarar que s’utilitzarien encara més els camps de concentració en temps de guerra i Göering va afirmar que durant la guerra desplaçarien des de les fàbriques del Protectorat de Bohèmia i Moràvia no lligades a l’economia de guerra a centenars de milers de persones a Alemanya i les posarien a treballar especialment en l’agricultura, allotjats en barraques. Frick va anunciar que procediria a reduccions de personal en l’administració pública i va dir, en to irònic, que sota el règim nazi el número de buròcrates havia augmentat de 30 a 40 i que s’havia creat un comitè encarregat de solucionar aquest augment.  

Finalment varen aprovar l’Operació Himmler, que consistia en provocar un incident a Polònia fent veure que els polonesos estaven atacant Alemanya per així tenir un motiu per atacar i conquerir Polònia. L’Operació va ser liderada per Reinhard Heydrich, que va escollir a un home de confiança, Alfred Helmut Naujocks, perquè reunís a un grup d’homes i dugués a terme aquella missió. Tot i l’optimisme de molts, el coronel Rudolf Gercke, cap del departament de transports de l’Estat Major general, deia que matèria de transports, Alemanya no estava preparada per fer la guerra. 

---

El Ministeri de Justícia va dictar a tots els presidents dels alts tribunals regionals, que l’exclusió dels jueus de l’economia alemanya s’havia de completar segons el pla i les bases que estaven en la base de les regulacions existents i que els negocis i propietats en possessió dels jueus es convertirien en propietat alemanya segons les formes prescrites. El Ministeri també va anunciar que els jueus podrien utilitzar els tribunals per reclamar i que es complissin les lleis al seu favor, però que els resultava indesitjable.